Laudato si: Estat de la qüestió (personal)

Des de fa algunes setmanes estic llegint l'Encíclica Laudato Sí del papa Francesc, document de 2015. La primera part està dedicat a fer una mirada a l'estat de la qüestió, abans d'entrar en la visió del món que té l'Església i les seves propostes d'acció per a tractar el problema.

A grans trets, l'encíclica posa l'èmfasi en aspectes tals com la contaminació, el canvi climàtic, la qüestió fonamental de l'aigua, la pèrdua de biodiversitat, la deterioració de la qualitat de vida humana, la degradació social i la injustícia planetària que provoca tot l'anterior.

Però em sembla molt més important aturar-me en alguns exemples molt, molt concrets, que el document també posa sobre la taula. Convido a llegir-los i pensar... què faig jo?

18. La contínua acceleració dels canvis de la humanitat i del planeta s’afegeix avui a la intensificació dels ritmes de vida i de treball, en la que alguns anomenen «rapidació». Si bé el canvi és part de la dinàmica dels sistemes complexos, la velocitat que les accions humanes li imposen avui contrasta amb la natural lentitud de l’evolució biològica. 

19. Després d’un temps de confiança irracional en el progrés i en la capacitat humana, una part de la societat està entrant en una etapa de major consciència. S’adverteix una creixent sensibilitat respecte a l’ambient i a la protecció de la natura, i creix una sincera i dolorosa preocupació pel que està passant amb el nostre planeta. 

55. ... Hi ha més sensibilitat ecològica en les poblacions, encara que no arriba a modificar els hàbits danyosos de consum, que no semblen cedir sinó que s’amplien i despleguen. És el que passa, per donar només un senzill exemple, amb el creixent augment de l’ús i de la intensitat dels condicionadors d’aire. Els mercats, procurant un benefici immediat, estimulen encara més la demanda. Si algú observés des de fora la societat planetària, s’estranyaria davant semblant comportament que a vegades sembla suïcida. 

59. Al mateix temps, creix una ecologia superficial o aparent que consolida un cert adormiment i una alegre irresponsabilitat. Com sol passar en èpoques de profundes crisis, que requereixen decisions valentes, tenim la temptació de pensar que el que s’està esdevenint no és veritat. Si mirem la superfície, més enllà d’alguns signes visibles de contaminació i de degradació, sembla que les coses no siguin tan greus i que el planeta podria persistir per molt temps en les actuals condicions. Aquest comportament evasiu ens serveix per a continuar amb els nostres estils de vida de vida, de producció i de consum.

Com d'accelerada és la teva vida?
Confiança irracional en el progrés i/o sensibilitat ecològica?
Com modifiques tu el teus hàbits? Poses l'aire condicionat?
Evadeixes la teva responsabilitat i segueixes el teu estil de vida?