diumenge, 22 de gener del 2017

Recordar-se de les persones

"Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu Regne"
"Quan arribaren a l'indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús amb els criminals, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra... 
Un dels criminals penjats a la creu l'injuriava dient: --¿No ets el Messies? Doncs salva't a tu mateix i a nosaltres! Però l'altre, renyant-lo, li respongué: --¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal. I deia: --Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu Regne. Jesús li digué: --T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís."

Tot i que no correspon al temps litúrgic del moment (inici d'any) selecciono el text anterior per mostrar les preferències de Crist. I tot i que aquest passatge de la crucifixió i mort de Jesús apareix, com no podria ser d'una altra manera en els 4 evangelis, em quedo amb la versió de Lluc que es la que desenvolupa la temàtica que m'interessa: el diàleg entre Jesús i els dos altres crucificats amb ell.

"Hi van crucificar Jesús amb els criminals, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra..."  (cfr. Lc 23,33) ens diu el text. No entraré aquí en les versions dels estudiosos de les escriptures que proposen que en realitat no eren 2 sino 4. Tant se val! Si van ser penjats devia ser per la maldat dels seus crims segons la llei jueva sota l'imperi romà. Oi que sí? Això no ho posarem en dubte.

En el que em vull aturar és en l'actitud i les paraules d'un d'aquests altres crucificats: "(Nosaltres) rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal. li diu a un dels seus companys. I girant-se cap a Jesús, continua "--Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu Regne." (cfr. Lc 23,43)  

Tot i la història d'aquell home, tot i els delictes que el van dur a la creu, en aquell moment s'adona de la injustícia que representa la crucifixió de Jesús i s'apiada d'ell, per seguidament demanar-li també la seva pietat. Davant d'aquesta actitud, ja sabem allò que li respon el Senyor, "--T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís" (cfr. Lc 23,44). 

A Jesús poc l'importa la raó de la condemna, poc l'importa la història personal del lladre, l'única cosa que l'importa és que un home moribund, penjat a la creu dialoga amb els altres moribunds i, cercant la veritat, el bé i la justícia, es penedeix. I això és suficient per oferir-li la salvació. Allò més important és la persona.

En el món d'avui, la lògica del mercat en la que estem immersos, sovint ens fa oblidar l'entitat persona que hi ha darrera d'adjectius qualificatius com alumnes, treballadors, malalts, refugiats, ciutadans, ju...

I sovint a l'Església terrenal, a l'Església jeràrquica més sovint, se li oblida que també hi ha el nom persona o de fill de Déu darrera d'adjectius com ara laic, separat, pecador, mare soltera, més necessitat....

Recordes les persones?


Vols llegir el text, Lc 23,26-43?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.