"aquest és el meu cos"
"Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué: --Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos. Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies i els la donà tot dient:--Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom en remissió dels pecats."
Passatge de la institució de l'eucaristia, moment cabdal de relació entre les cristianes i el Senyor. Recupero tot allò dit a l'entrada "Eucaristia, tot el que cal saber" de data 27/12/2016 i les relacionades.
Ens diu Jesús fent referència a ell mateix, "això és el meu cos" i "això és la meva sang". I ho enllaço amb la pròpia definició que fa Déu a Moisès "Jo sóc" (Ex 3,14) amb un cert aire de Misteri. De la mateixa manera Joan és, Maria és, Josep Maria és, Jaume és, Sergi és, Isaac és, Sara és, Jorge és, Thanh és, Phong és...
Allò més sagrat per a un mateix és la seva pròpia persona, el seu cos, la seva ment, ànima, característiques, relacions... Però no només és el més sagrat, el més bàsic, punt des del que es fonamenta qualsevol altra aspecte. Per això la importància d'acceptar-se a un mateix, això tant difícil sobre tot a l'etapa de l'adolescència. Només des d'una acceptació de la pròpia realitat es pot construir la pròpia història de vida.
De la mateixa manera, els altres també tenen la seva persona, el seu cos, la seva ment, ànima, característiques com allò més sagrat.
Ens diu Jesús fent referència a ell mateix, "això és el meu cos" i "això és la meva sang". I ho enllaço amb la pròpia definició que fa Déu a Moisès "Jo sóc" (Ex 3,14) amb un cert aire de Misteri. De la mateixa manera Joan és, Maria és, Josep Maria és, Jaume és, Sergi és, Isaac és, Sara és, Jorge és, Thanh és, Phong és...
Allò més sagrat per a un mateix és la seva pròpia persona, el seu cos, la seva ment, ànima, característiques, relacions... Però no només és el més sagrat, el més bàsic, punt des del que es fonamenta qualsevol altra aspecte. Per això la importància d'acceptar-se a un mateix, això tant difícil sobre tot a l'etapa de l'adolescència. Només des d'una acceptació de la pròpia realitat es pot construir la pròpia història de vida.
De la mateixa manera, els altres també tenen la seva persona, el seu cos, la seva ment, ànima, característiques com allò més sagrat.
Coneixes i acceptes la teva persona?
I la dels altres?
I la dels altres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.