"L'Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies"
"Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà. L'Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable. Aquells dies no va menjar res, i a la fi tenia fam. El diable li digué:--Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.
Però Jesús li va respondre:--L'Escriptura diu: L'home no viu només de pa."
Aquest passatge de l'evangeli de Lluc representa un pont entre els 3 primers capítols, dedicats a la presentació en paral·lel de Joan el Baptista i Jesús, i la resta de l'Evangeli, amb la seva vida pública, la passió i resurrecció.
De la mateixa manera que en el text de l'Entrada "Maria (la Mercè) i la trobada amb Déu" de dilluns 25 passat veiem a Maria guardant-ho tot en el seu cor, avui també Jesús fa una parada abans d'iniciar el seu camí anunciant el Regne de Déu. Fa un "kit-kat", com diria l'estimat germà Maine (veure l'entrada "Kit kat: g.Maine, com el món podria ser" de 17 d'agost de 2016.
Cada com més, empreses grups de tota mena fan periòdicament una aturada per avaluar el passat, mirar el present i proposar el futur. Tècniques com les del DAFO (debilitats i fortaleses pròpies i amenaces i oportunitats de l'entorn) o la de veure, jutjar i actuar són instruments vàlids. També a la vida religiosa, i grups laïcals afins, es busquen aquests moments d'aturada individuals o comunitaris (els recessos, capítols...) per trobar-se davant un mateix i amb Déu, provant de discernir que ens diu l'Esperit de Déu.
I és bo adonar-se que, individualment també és bo i necessari trobar moments d'aturada per mirar-se un mateix (potser davant el mirall), veure com és la nostra relació amb l'entorn i amb els altres i, amb mirada de fe, també davant Déu. En un món com l'actual de pantalles i xarxes socials en el que vivim i al qual tan habitualment estem connectats, no és el millor entorn per fer-ho.
Vull remarcar del text alguns punts al voltant de l'expressió "L'Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies" (Lc 4,1). És l'Esperit qui condueix Jesús. Mai un sol pot fer-se un bon autoretrat, a perill de deixar de banda allò menys bo i de magnificar allò més bo de la seva persona. Cal confrontar.
L'expressió "pel desert" ens parla de solitud, de silenci, de condicions per la trobada amb un mateix, amb la realitat i amb Déu. I l'expressió "40 dies" ens dóna una mesura temporal, ni massa curta ni massa llarga. Es éssers humans som socials, gregaris per naturalesa i les relacions amb els altres són part de la nostra vida i felicitat (i també angoixa), però moments de solitud ben viscuts en donen força, ens marquen la direcció d'una bona vida amb els altres.
De la mateixa manera que en el text de l'Entrada "Maria (la Mercè) i la trobada amb Déu" de dilluns 25 passat veiem a Maria guardant-ho tot en el seu cor, avui també Jesús fa una parada abans d'iniciar el seu camí anunciant el Regne de Déu. Fa un "kit-kat", com diria l'estimat germà Maine (veure l'entrada "Kit kat: g.Maine, com el món podria ser" de 17 d'agost de 2016.
Cada com més, empreses grups de tota mena fan periòdicament una aturada per avaluar el passat, mirar el present i proposar el futur. Tècniques com les del DAFO (debilitats i fortaleses pròpies i amenaces i oportunitats de l'entorn) o la de veure, jutjar i actuar són instruments vàlids. També a la vida religiosa, i grups laïcals afins, es busquen aquests moments d'aturada individuals o comunitaris (els recessos, capítols...) per trobar-se davant un mateix i amb Déu, provant de discernir que ens diu l'Esperit de Déu.
Vull remarcar del text alguns punts al voltant de l'expressió "L'Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies" (Lc 4,1). És l'Esperit qui condueix Jesús. Mai un sol pot fer-se un bon autoretrat, a perill de deixar de banda allò menys bo i de magnificar allò més bo de la seva persona. Cal confrontar.
L'expressió "pel desert" ens parla de solitud, de silenci, de condicions per la trobada amb un mateix, amb la realitat i amb Déu. I l'expressió "40 dies" ens dóna una mesura temporal, ni massa curta ni massa llarga. Es éssers humans som socials, gregaris per naturalesa i les relacions amb els altres són part de la nostra vida i felicitat (i també angoixa), però moments de solitud ben viscuts en donen força, ens marquen la direcció d'una bona vida amb els altres.
Saps trobar-te amb tu mateix? I amb Déu?
Busca moments per tu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.