diumenge, 12 d’abril de 2015

Camí d'Emmaus, fets un lio

"conversaven entre ells de tot el que havia passat"
"Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se'ls va acostar i es posà a caminar amb ells, però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. Jesús els preguntà:
--De què parleu entre vosaltres tot caminant?
Ells es van aturar amb un posat de decepció, i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: --¿Tu ets l'únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies? Els preguntà: --Què hi ha passat?
Li contestaren: --El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses! És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d'àngels, els quals asseguraven que ell viu. Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l'han vist pas."

  • Aquest text, conegut com el dels deixebles d'Emmaus ens mostra un parell de seguidors de Jesús dos dies després dels fets de la resurrecció. Mentre anaven de camí "conversaven i discutien" sobre el que havia passat. 
  • De ben segur que devia ser un moment de dubte i por, amb infinitat de possibles explicacions: la Magdalena deia havier vist viu el Senyor i haver-ne parlat (Jn 20,18); Pere havia entrat al sepulcre i havia vist que tan sols hi quedava el llençol d'amortallar (Lc 24,12); els grans sacerdots havien fet córrer la veu que els deixebles havien robat el cadàver (Mc 28,11-15)... qui tenia raó? quines conseqüències vendrien tot seguit pels seguidors? ...
  • Diversos aspectes em criden l'atenció i mereixen comentari:
  • Jesús se'ls hi apropa com un viatjant més i els pregunta què havia passat, al que ells responen "El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble" (Lc 24,19). La resposta dels deixebles és de les poques coses que sabem a ciència certa: El cas de Jesús de Natzaret, la seva vida i mort en creu van ser certes. I el que anomenem resurrecció, que no sabem a ciència certa què va ser, va causar tal enrenou tal sobre la gent de l'època que la seva influència ha arribat fins els nostres dies i s'ha escampat arreu del món conegut.
  • Des de la ciència i la raó, el fet de la resurrecció és difícilment explicable. Hi ha massa preguntes obertes: va tornar a la vida en cos? era un esperit el que es passejava els dies següents per Israel? com s'hi dirigia als deixebles? per què no el reconeixien tot i que se'ls hi dirigia directament? com va ser la pujada als cels?
  • Des de la fe tot és més fàcil. Els qui hem rebut el do de la fe en Déu, tot i el misteri d'allò que no veiem, de les coses que no entenem, tot i els dubtes, confiem en l'exemple del Jesús històric que il·lumina el nostre camí. El què és realment difícil és tenir fe avui en dia.
  • El text continua amb els viatjants parant al fer-se fosc per sopar. Els deixebles el convidem a sopar amb ells i "quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant." (Lc 24,30-31). Aquest és el símbol que realitzem en l'eucaristia, cada cop que partim i compartim el pa, el reconeixem a Ell i ens reconeixem com a germans. Tant de bo així sigui! 

     
    Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 24,13-35?


    - En català, anar-hi.     - Versió Mc 16,12-13 

    - En castellà, anar-hi.  - Versión Mc 16,12-13