La mort sobrevinguda

Veure la notícia en el 3/24

Diumenge 12 d'abil 17h, un tot terreny surt de la via a la A2 a l'alçada de Cambrils. Resultat: 3 morts, entre ells un nadó de pocs mesos i 3 altres persones ferides.

No seria una notícia més del cap de setmana si no fos per que els que hi viatjaven tenien noms i cognoms i eren persones conegudes, alguns molt propers. Quan les persones que pateixen un accident no són persones anònimes ens afecta més la realitat.

---

• Davant el fet de la mort no hi ha paraules, sobre tot quan esdevé en edats de les que diríem "no tocava encara" o en circumstàncies difícils d'entendre. 
• El consol, que no pas l'oblit, acabarà arribant amb el temps, amb l'acompanyament en el dol i l'estima dels propers. 
• Per als creients, l'esperança de la vida futura que ens recorda el Crist ressuscitat, el mirar la vida viscuda des de l'exemple de l'amor a les persones de la figura de Jesús també ens ajuda, tot i que no treu mai del tot els dubtes, les incomprensions, la pena i el dolor. 

• Presento dos texts per a la reflexió en moments de dol i melangia: el primer, el poema "Lletra a Dolors" del poeta Miquel Martí i Pol recollit en el seu "Llibre de les Absències"; el segon, de caire creient, el Salm 22, inclòs en el Tehilim jueu i la Psalterion cristià.

LLETRA A DOLORS

Em costa imaginar-te absent per sempre.

Tants de records de tu se m'acumulen

que ni deixen espai a la tristesa

i et visc intensament sense tenir-te.

No vull parlar-te amb veu melangiosa,

la teva mort no em crema les entranyes,

ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;

em dol saber que no podrem partir-nos

mai més el pa, ni fer-nos companyia;

però d'aquest dolor en trec la força

per escriure aquests mots i recordar-te.

Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer

sabent que tu creixes amb mi: projectes,

il·lusions, desigs, prenen volada

per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,

i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.

Te'm fas present en les petites coses

i és en elles que et penso i que t'evoco,

segur com mai que l'única esperança

de sobreviure és estimar amb prou força

per convertir tot el que fem en vida

i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,

maduraran els blats i el vent tal volta

desvetllarà secretes melodies;

tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre

entre el record de tu, que m'acompanyes,

i aquell esforç, que prou que coneixes,

de persistir quan res no ens és propici.

Des d'aquests mots molt tendrament et penso

mentre la tarda suaument declina.

Tots els colors proclamen vida nova

i jo la visc, i en tu se'm representa

sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures

en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-se absent per sempre.

SALM 23(22)

Salm del recull de David.

El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.
Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom;
ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.

Tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.
Davant meu pares taula tu mateix
enfront dels enemics;
m'has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.

Ben cert, tota la vida m'acompanyen
la teva bondat i el teu amor.
I viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.

---

 

Vols llegir el text del Salm 23 (22)?

- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.