Per les víctimes de la LGTBfòbia

Avui dilluns 23, l'Associació Cristiana de Gais i Lesbianes, ACGIL organitza una pregària per les víctimes de la LGTBfòbia, a partir de la celebració del Dia Internacional del passat dia 17. La pregària serà al Santuari de l'Ajuda (c. Sant Pere més baix, 18 de Barcelona) a les 20'30h.

També durant aquests dies a l'escola on hi treballo se'ns vol formar al professorat entorn a la prevenció dels abusos sexuals a menors, fruit de tota la sèrie d'incidents que han anat sortint als mitjans de comunicació durant aquest curs escolar. Formació que equips directius, coordinadors d'àrea i etapes i altres membres ja havien rebut. Tot vehiculat a través de la campanya que s'ha anomenat "Dóna-li la volta, trenca el silenci".

Aprofitant l'oportunitat  vull fer un recull de frases que he sentit i he pogut llegir en aquests mesos. Prefereixo no identificar en alguns casos als seus autors:

• "Què han de sortir ara, tants anys després, aquests a explicar aquestes coses?", anònim.
• "Com a pares confiem en els que esteu ara, si no els nostres fills no seguirien a l'escola.", pare d'alumnes d'infantil i primària.
• “Realmente admiro vuestro serio trabajo en la educación. Espero que ustedes puedan reforzar su compromiso en el campo de la protección.", pare Hans Zollner, vicerrector acadèmic de la Universitat Gregoriana de Roma.
• "L'acció que ha fet el diari ha estat un atac frontal, amb quin objectiu?", anònim.
• "Las víctimas son nuestra prioridad absoluta; la reputación de nuestro Instituto es secundaria. Deseamos aumentar nuestra conciencia y nuestro compromiso”, h.Emili Turú, Superior General de l'Institut Marista.
• "Per sobre dels abusos sexuals, aquests casos són d'abús d'autoritat, una demostració de poder, poder que en realitat no es té", alumne de secundària
• ...

Però el meu objectiu en aquest moment és presentar un altre problema en el que no s'està fent res. Ni com a escola, ni com a Església ni com a societat. I com a famílies, pel que puc intuir a través de les converses a les classes d'ètica en les que de vegades surten alguns d'aquests temes, tampoc. El bullying o assetjament escolar per motius d'identitat sexual. Com que no són gaires els casos, fem com els estruços, que amaguen la vista per evitar el problema. Amb la diferència que nosaltres, com a éssers racionals, sabem que el problema hi continua. 

I tot això bé a partir de l'informe d'investigació "Creixen les denúncies per ‘bullying’ homòfob a l’escola" (enllaç), de Laura Aznar en el butlletí  El crític. Segons un recent estudi fet a la Gran Bretanya, el bullying afecta a la salut fins i tot, 40 anys després.

El cas més conegut en els medis va ser el del jove de Badalona de 17 anys, Alan, que va decidir suïcidar-se el 24 de nadal de 2015. 

Què és el que allò que el silenci, acaba provocant? Pensar que està malament, que soc diferent, que sóc jo el culpable...?

Què fem com a escola? Ser còmplices del silenci socialment establert? 

Què fem com a escola cristiana... seguim la doctrina oficial o acollim als "menys desafavorits" com feia Jesús?

Com a comunitats i grups cristians, preguem, o ni tan sols això?

I com a pares... només faríem alguna cosa si el meu fill o filla en viu aquesta situació?