"Estima els altres com a tu mateix"
"Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta: --Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué: --Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes? Ell va respondre: -- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.
Jesús li digué: --Has respost bé: fes això i viuràs."
Pregunta directa que fa un home de Llei a Jesús, per posar-lo a prova, com ja feia temps que buscaven. I Jesús reafirma allò que ja deia la llei jueva en diversos passatges dels llibres del Pentateuc, el Deuteronomi (Dt) i el Levític (Lv), cosa que mostra el coneixement que Jesús tenia dels llibres. Revisem-los:
Dt 6, 5 resa "Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces", com a part de la Llei que Moisès va presentar als israelites en camí pel desert després de la sortida d'Egipte.
Lv 8,5 diu "Observeu els meus decrets i les meves decisions. L'home que els compleix hi trobarà la vida. Jo sóc el Senyor." i Lv 18,19 continua "No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el Senyor".
La proposta de la llei jueva: estimar Déu per amb tota l'ànima, estimar-se un mateix i estimar als del teu mateix poble.
La proposta de Jesús, la qual surt de la paràbola del bon samarità (Lc 10,30-35), aquell bon home que en trobar-se pel camí un mal ferit, sense mirar qui era, ni de quin poble, en té cura. I aquesta proposta amplia l'amor demanat a totes les persones, tots els pobles: estimar Déu, estimar-se un mateix i estimar el pròxim, és a dir, a tothom.
Em sembla interessant en aquest moment històric que estem vivint en la relació entre Espanya i Catalunya preguntar-nos, cadascuna de les parts i tots individualment, quin és el Déu en el que creiem. Preguntar-nos també quin tipus de societat anhelem (com ens estimem ser) i, fins a quin punt, som capaços d'estimar tothom, també aquells que no pensem com nosaltres.
Dt 6, 5 resa "Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces", com a part de la Llei que Moisès va presentar als israelites en camí pel desert després de la sortida d'Egipte.
Lv 8,5 diu "Observeu els meus decrets i les meves decisions. L'home que els compleix hi trobarà la vida. Jo sóc el Senyor." i Lv 18,19 continua "No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el Senyor".
La proposta de la llei jueva: estimar Déu per amb tota l'ànima, estimar-se un mateix i estimar als del teu mateix poble.
La proposta de Jesús, la qual surt de la paràbola del bon samarità (Lc 10,30-35), aquell bon home que en trobar-se pel camí un mal ferit, sense mirar qui era, ni de quin poble, en té cura. I aquesta proposta amplia l'amor demanat a totes les persones, tots els pobles: estimar Déu, estimar-se un mateix i estimar el pròxim, és a dir, a tothom.
Em sembla interessant en aquest moment històric que estem vivint en la relació entre Espanya i Catalunya preguntar-nos, cadascuna de les parts i tots individualment, quin és el Déu en el que creiem. Preguntar-nos també quin tipus de societat anhelem (com ens estimem ser) i, fins a quin punt, som capaços d'estimar tothom, també aquells que no pensem com nosaltres.
En quin Déu hi creus?
Com t'estimes?
Estimes tothom? Però tothom, tothom?
Com t'estimes?
Estimes tothom? Però tothom, tothom?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.