"--I què és la veritat?"
"Pilat li digué: --Per tant, tu ets rei?
Jesús contestà: --Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.
Li diu Pilat: --I què és la veritat? Després de dir això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus, i els digué: --Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. Però ja que teniu per costum que us deixi lliure algú en ocasió de la Pasqua, ¿voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?
Ells van contestar cridant: --Aquest, no! Volem Barrabàs!
Barrabàs era un bandoler."
Pregunta directa del procurador romà Pilat a Jesús, quan els sacerdots li porten a palau, acusant-lo de criminal per a que fos ajusticiat pels romans, "tu ets rei?" acompanyada d'una resposta críptica de Jesús, "Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat.". La mateixa pregunta amb la que acaba la conversa, "--I què és la veritat?", és la mateixa que ha estat present al llarg de tota la història de la humanitat en forma de diverses altres formulacions:
Què és l'ésser humà? D'on prové? cap a on va? fi per ell mateix o mitjà? mitjà de què? Només d'homes? També de les dones? O de totes les persones?
Què és Déu? Un Déu justicier, Déu amorós o quin Déu? N'hi ha un o més? Quin és el veritable, si n'hi ha algun?
Què és el món? Què en són els altres? Quin és el seu fi? Un planeta per ser dominat, per mantenir-lo, per conviure-hi? Un món de les persones o un món de les societats, de les nacions, de les ideologies?
I de la mateixa manera que Pilat se'n fa la pregunta i així la verbalitza davant de Jesús, de forma retòrica, sense esperar resposta Li diu Pilat: --I què és la veritat? Després de dir això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus" (Jn 18,38), també l'ésser humà sovint ha provat de deixar de banda la recerca de la veritable veritat. I ho ha fet responent des del propi interès, des de la pròpia creença, des de la pròpia fe, des de la pròpia visió de la realitat. La promoció de la ignorància dels altres com a mitjà de dominació, la auto ignorància com a forma de crear "el món que hom desitja", la mentida discreta o a veus, i la nova "post-veritat" en són formes de fugir d'estudi.
Em sembla interessant en aquest moment històric que estem vivint en la relació entre Espanya i Catalunya preguntar-nos, cadascuna de les parts i totes les persones implcades individualment, quin és l'ésser humà en el que creiem? En quin Déu o quins déus? En quin món, en quina societat? De la resposta se'n desprenen les nostres accions. O de les nostres accions es desprenen també la nostra resposta.
Què és per a tu l'ésser huma? Què ets, tu?
Què és Déu per a tu? Quin és el teu Déu o déus?Què en són els altres per a tu?
Què és Déu per a tu? Quin és el teu Déu o déus?Què en són els altres per a tu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.