"--Mestre, sabem que dius la veritat"
"Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. I van enviar els seus deixebles i els partidaris d'Herodes a dir-li: --Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes de debò el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar? Jesús es va adonar de la seva malícia..."
Aquest passatge (cfr. Mt 22,15-21) és conegut amb el nom de "Tribut al Cesar" o "La cuestión de los impuestos", en la seva versió castellana. Però jo vull referir-m'hi com el de "Jesús, el de la veritat".
La introducció d'aquest curt passatge ens presenta la part sobre la que avui vull aturar-me. Els fariseus i partidaris d'Herodes ja havien decidit, des del moment de la ressurrecció de Llàtzer, de matar-lo (cfr. Jn 11,53) però buscaven el com justificar-ho i aquesta conversa sobre el tribut al Cesar n'era un intent d'enxampar-ho. Però quina era la realitat?
Ells ja s'havien adonat de que aquell Jesús "deia la veritat", "ensenyava el camí de Déu", "no es deixava influir" i que "no feia distinció entre persones". Avui en dia diríem que aquests era la seva filosofia de vida.
Ells ja s'havien adonat de que aquell Jesús "deia la veritat", "ensenyava el camí de Déu", "no es deixava influir" i que "no feia distinció entre persones". Avui en dia diríem que aquests era la seva filosofia de vida.
Quina és la teva filosofia de vida?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.