"el meu esperit celebra Déu que em salva"
"Maria digué:
--La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.
Des d'ara totes les generacions em diran benaurada,
perquè el Totpoderós obra en mi meravelles:
el seu nom és sant, i l'amor que té
als qui creuen en ell s'estén de generació en generació."
D'aquest passatge m'interessa sobre tot l'expressió "La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva" (Lc 1,46-47).
Els poble jueu en el que va néixer Maria, i també Jesús, era una societat clarament basada en la teologia, "ESCOLTA, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'ÚNIC." és el que resa ja el llibre del Deuteronomi (cfr. Dt 6,4). I en aquest càntic es posa en els seus llavis la promesa d'amor cap a totes aquelles persones que hi creuen en Ell. És un primer símbol, abans de l'encarnació de Jesús, que el regne de Déu s'ofereix a tothom.
Déu creador, o allò que pensem que ens ha dut a aquest món, ens ha donat la vida, ens ha donat ja la salvació. Podíem no haver nascut, no haver ésser. Ja només per això val la pena celebrar la Vida!!!
Déu creador, o allò que pensem que ens ha dut a aquest món, ens ha donat la vida, ens ha donat ja la salvació. Podíem no haver nascut, no haver ésser. Ja només per això val la pena celebrar la Vida!!!
Què en pots celebrar?
Quin és el teu càntic?
Quin és el teu càntic?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.