diumenge, 21 de juliol del 2019

Déu Pare ens ho ha donat tot

"El Pare ho ha posat tot a les meves mans"
"En aquell temps, Jesús digué: --T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho. »El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar."

Aquest text continua amb una sèrie d'afirmacions o consells que Jesús dóna als seus. En aquest cas esmento 2 aspectes en concret. El primer: els senzills i els savis i entesos. Els senzills i els poderosos. Aquests dies ha sortit en alguns mitjans, la notícia ampliada sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils de 17 d'agost de 2017 (enllaç a l'Entrada "#AtemptatBarcelona, això també són vacances? (1)" de 18 d'agost de 2017). Sembla ser, segons el diari Publico que el CNI, els serveis secrets espanyols, en tenien control i feien seguiment de la cèl·lula terrorista, sabien dels seus viatges, de les seves converses i de la seva estada a la casa d'Alcanar, amb una explosió dies abans amb gairebé 500 bombones de gas butà. Tot i així, van morir gairebé 20 persones el dia 17. Què n'amaguen els poderosos? Què n'amaga la premsa "amiga"?

Segon: Déu Pare ens ho ha donat tot, individualment i col·lectiva: vida, història, família i el que és més important, la nostra persona, sigui quina sigui, a on sigui i com sigui. I en nosaltres hi ha tot el que necessitem per viure, "ho ha posat tot a les meves mans", diu l'evangelista Mateu. El que sovint ens passa als humans, segons la meva curta experiència, és que ens costa de creure'ns-ho. Sovint ens mirem pitjor del que som, només veiem allò que més ens atura que no allò en que sí podem, allò que sí valem. Optimisme diria jo que ens cal.

Reflexionant entorn les dues idees anteriors. Com a ciutadans entenc que hem de lluitar, hem de treballar per la nostra experiència de vida: estudiar, formar-nos, buscar aquella sortida que millor ens escaigui, trobar amb qui caminar la vida... tot per nosaltres mateixos. La societat, l'estat, la família hi són i de ben segur que ens ajudaran, però també ens poden decebre al llarg de la vida, com amb mi ha passat fruit de la notícia del diari Público.

De la mateixa manera, com a cristians, com a creients madurs i formats, hem de cultivar la nostra fe, hem cultivar la nostra relació particular amb Déu, saber-nos estimats. La parròquia, el grup, el mossèn, els germans, la comunitat... (l'Església humana, en definitiva) hi són i de ben segur que ens ajudaran. Ben bé que sabem el difícil que és viure la fe sense estar integrat en una comunitat de fe. Però també ens poden decebre al llarg de la vida. Quant més poderosa sigui, menys per nosaltres hi serà.

Endavant. Mira allò que ets!


Vols llegir el text de Mt 11,25-27?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.