"la vida de ambos esposos era sencilla y santa"
"Sabemos que la bienaventurada y gloriosa María siempre virgen, salida del tronco real de la familia de David, nació en la ciudad de Nazareth, y fue educada en Jerusalén, en el templo del Señor. Su padre se liamaba Joaquín, y su madre Ana. Su familia paterna era de Galilea, de la ciudad de Nazareth, y su familia materna era de Bethlehem. Y la vida de ambos esposos era sencilla y santa ante Dios, y piadosa e irreprensible ante los hombres. Todos sus bienes, en efecto, los habían dividido en tres partes, consagrando la primera al templo y a sus servidores, distribuyendo la segunda entre los pobres y los peregrinos, y reservándose la tercera para sí mismo y para los menesteres de su hogar."
Ahir celebràvem els sants Joaquim i Anna. Joaquim pare de María, Mare de Déu i Anna, la seva mare. Llegim en el text anterior del llinatge, dels valors de vida del matrimoni i de la forma de distribuir els seus bens. Una forma d'enllaçar la família amb el reialme d'Israel, de mostrar un cop més que el Déu cristià (que encara estava per venir), és continuació i plenitud del Déu d'Israel així com també que ens demana aquesta solidaritat, aquest pensar en els altres, aquest sentir-nos germans entre els humans, quan ens tracti con a fills i ens faci tractar-lo com a Pare (Abba!) i no només com a Senyor, com a poderós.
Recordatori i celebració interessant pels valors que promou. A Espanya des de fa un temps s'aprofita per celebrar els nostres avis, donat que no, oblidem, Joaquim i Anna van ser els avis per part de mare de Jesús.
To i així, no consta que tinguessin relació amb el nen. Cap document així ho manifesta. La lògica de l'esperança de vida d'aquell temps tampoc no facilita creure-ho així. Es més, la seva existència (segura, doncs tots som descendents d'un llinatge humà, a l'hora que diví) només hi apareix en els evangelis apòcrifs (concretament en el de la "nativitat de Maria" enllaç), no acceptats canònicament per l'Església. El protoevangeli de Sant Jaume també en parla, enllaç. També pot sobtar a algú, el títol de sants que se'ls hi otorga, com a mínim amb els paràmetres i les exigències actuals d'aquesta distinció canònica.
Sigui com sigui, Anna i Joaquim mostren un cop més la humanitat de Jesús, la humanitat del Crist, la humanitat de la divinitat que creiem els cristians que es va fer home.
La nostra història, ens fa nosaltres!
Recordatori i celebració interessant pels valors que promou. A Espanya des de fa un temps s'aprofita per celebrar els nostres avis, donat que no, oblidem, Joaquim i Anna van ser els avis per part de mare de Jesús.
To i així, no consta que tinguessin relació amb el nen. Cap document així ho manifesta. La lògica de l'esperança de vida d'aquell temps tampoc no facilita creure-ho així. Es més, la seva existència (segura, doncs tots som descendents d'un llinatge humà, a l'hora que diví) només hi apareix en els evangelis apòcrifs (concretament en el de la "nativitat de Maria" enllaç), no acceptats canònicament per l'Església. El protoevangeli de Sant Jaume també en parla, enllaç. També pot sobtar a algú, el títol de sants que se'ls hi otorga, com a mínim amb els paràmetres i les exigències actuals d'aquesta distinció canònica.
Sigui com sigui, Anna i Joaquim mostren un cop més la humanitat de Jesús, la humanitat del Crist, la humanitat de la divinitat que creiem els cristians que es va fer home.
La nostra història, ens fa nosaltres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.