"prengueren l'acord d'apoderar-se amb astúcia"
"Quan Jesús hagué acabat tots aquests ensenyaments, va dir als seus deixebles: --D'aquí a dos dies, tal com sabeu, és la festa de Pasqua, i el Fill de l'home serà entregat perquè el crucifiquin. Aleshores els grans sacerdots i els notables del poble es van reunir a la casa del gran sacerdot Caifàs, i prengueren l'acord d'apoderar-se amb astúcia de Jesús i matar-lo. Deien: --No ho fem durant la festa, que no hi hagi un avalot entre el poble."
Estem vivint moments convulsos en la relació entre Catalunya i Espanya. Sí, sí, Espanya, no la resta d'Espanya. Jurídicament seria Catalunya i la resta d'Espanya, però des del cor, des del bé comú, des del seny, des de la convivència... entre Catalunya i Espanya. Els últims fets, nous empresonaments, nous exiliats i noves manifestacions al carrer.
El text d'avui ens parla del moment en el que "els grans sacerdots i els notables del poble" decideixen matar Jesús, doncs començava a ser un destorb. Sense gaire dubtes podem dir que, també avui, alguns notables han decidit matar l'anomenat procés català. Un procés basat en l'autoconeixement com a poble, en les ànsies de millora de la vida de les persones (simple exemple, Llei 9/2017, del 27 de juny, d'universalització de l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut, duta al Tribunal Constitucional pel govern del PP, que no vol dita assistència universal a Espanya), en les ànsies de ser el que el conjunt del poble vulgui ser i no en la violència i la mentida.
Si fa uns dies comentava les paraules del bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla, Entrada "El dimoni i casa meva" de l'11 de març , avui m'alegro de les notes d'Església escrites pel cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, pel bisbe de Tarragona, Jaume Pujol, per l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, així com també per l'escola Vedruna L'Escorial, de Vic, la qual transcric a sota.
Una política més exiliada, en aquest cas la parlamentària i membre d'ERC, Marta Rovira. En el seu cas l'exili significa un dur camí, l'única forma de recuperar la veu política, d'alçar-se en contra del Govern del PP, que persegueix tothom qui està a favor de votar, i que castiga qualsevol que intenta canviar el prestablert i l'establert. L'exili serà la forma de fer de mare a la seva filla Agnès (llegir el text complert, enllaç).
Aprofito per enllaçar el documental "Ciutadà Escarré", emès per TV3 en el programa Sense Ficció el 12/07/2015. L'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, va haver d'exiliar-se dues vegades: durant la República i en el franquisme. Documental que recorda la vida d'aquest religiós compromès amb el seu poble i que es va esforçar per donar una dimensió internacional al monestir que representava.
El text d'avui ens parla del moment en el que "els grans sacerdots i els notables del poble" decideixen matar Jesús, doncs començava a ser un destorb. Sense gaire dubtes podem dir que, també avui, alguns notables han decidit matar l'anomenat procés català. Un procés basat en l'autoconeixement com a poble, en les ànsies de millora de la vida de les persones (simple exemple, Llei 9/2017, del 27 de juny, d'universalització de l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut, duta al Tribunal Constitucional pel govern del PP, que no vol dita assistència universal a Espanya), en les ànsies de ser el que el conjunt del poble vulgui ser i no en la violència i la mentida.
Si fa uns dies comentava les paraules del bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla, Entrada "El dimoni i casa meva" de l'11 de març , avui m'alegro de les notes d'Església escrites pel cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, pel bisbe de Tarragona, Jaume Pujol, per l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, així com també per l'escola Vedruna L'Escorial, de Vic, la qual transcric a sota.
Volem totes les mares i els pares a l’escola
Els mestres, professors i persones d’Administració i serveis de l’escola i la Comunitat Vedruna de l’Escorial de Vic, hem començat amb tristor i amb un nus a la gola, les vacances de Setmana Santa.
Aquest passat divendres vam rebre la notícia que una mare de l’escola, la Marta, havia hagut d’emprendre el camí de l’exili. La nostra escola, de tarannà obert i plural, amb una diversitat social, cultural, lingüística i econòmica significativa, ha treballat i treballa a partir d’un referent educatiu: el tracte i l’educació de la persona.
En els darrers anys, l’escola ha rebut, i segueix rebent, famílies i alumnes d’identitats diverses, fruit a vegades, de ser refugiats i exiliats de diversos països del món. Fins ara, sempre havíem acollit persones. Ho seguirem fent. Hem explicat i expliquem als nostres alumnes com moltes famílies han hagut de fugir del seu lloc de naixement per raons d’injustícia i de falta dels Drets més elementals.
Des d’aquest divendres, s’esdevé una nova situació: una mare de l’escola s’ha vist obligada a fugir de casa, a sortir de la Ciutat, buscant el camí de l’exili que li permeti seguir expressant, amb llibertat, les seves idees, els seus desigs de llibertat per a un país que vol més just i més lliure. Unes idees i uns desigs que molts compartim.
Com podem explicar als nostres alumnes, des d’ara, que vivim en un país normal i normalitzat?
Per això, volem manifestar, amb veu alta, clara i contundent que volem totes les mares i els pares a l’escola. Que puguin esperar, cada dia, els seus fills i filles a la sortida de classe. Estem convençuts que el dret a la vida i a la llibertat de les persones i de les nacions són inalienables. Aquest és un dels principals anhels que hi ha darrera de la tasca de l’educar.
Des de l’escola, doncs, el nostre suport, el nostre compromís i la nostra solidaritat amb la Marta Rovira i amb totes les persones que han treballat i treballen significativament per un país on els ciutadans ens puguem sentir lliures, ben tractats, volguts i estimats. A tots i a totes, us volem a casa i a l’escola.
Vic, 24 de març de 2018
Ramon Rial. Director de l’escola Vedruna Escorial Vic
Una política més exiliada, en aquest cas la parlamentària i membre d'ERC, Marta Rovira. En el seu cas l'exili significa un dur camí, l'única forma de recuperar la veu política, d'alçar-se en contra del Govern del PP, que persegueix tothom qui està a favor de votar, i que castiga qualsevol que intenta canviar el prestablert i l'establert. L'exili serà la forma de fer de mare a la seva filla Agnès (llegir el text complert, enllaç).
Aprofito per enllaçar el documental "Ciutadà Escarré", emès per TV3 en el programa Sense Ficció el 12/07/2015. L'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, va haver d'exiliar-se dues vegades: durant la República i en el franquisme. Documental que recorda la vida d'aquest religiós compromès amb el seu poble i que es va esforçar per donar una dimensió internacional al monestir que representava.
Astucia, pel bé d'uns poc o el bé comú?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.