dimarts, 19 de maig de 2015

Deu Jesús, amb el Pare i l'Esperit

"Cap a la veritat sencera"

Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l'esdevenidor. Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: "Allò que us anunciarà, ho rep de mi."
(Jn 16,12-15)


  • I en aquest moment, a prop del final de la seva vida terrenal, Jesús parla novament als deixebles del seu Pare "Tot el que és del Pare és meu" i també ho fa de l'Esperit "Quan vingui l'Esperit de la veritat"
  • El Pare, el Fill i l'Esperit, la Trinitat cristiana, aquest gran misteri que representa per als humans el concepte de Déu cristià. Ja des dels primers segles de l'era cristiana, en obrir-se la nova religió a la cultura grega, s'hi ha intentat donar resposta des de la teologia, la filosofia, la ciència... 
  • Avui en dia, època d'increença i de necessitat de la pròpia experiència per creure, se'ns fa difícil creure en Déu i més, fer-ho en un Déu que és un i tres a la vegada. Com pot ser? És un amb 3 facetes? O són 3 units en un ésser? La mateixa essència i diferent forma? són només formes humanes de pensar allò impensable? són el mateix? quina és més important? quina va ser primer?... 
  • La divinitat és el misteri per excel·lència, al qual només s'arriba des de la gràcia de la fe. I tot arribar-hi, sempre ens queda un xic de no saber, de no poder explicar amb paraules. El Déu de l'amor, el Déu cristià que ens ensenyà Jesús el de Natzaret, només es pot explicar amb fets, amb carícies, amb bones paraules, amb un somriure, amb un tracte fratern entre nosaltres, amb tracte "humà"...
  • La teologia ens diu que el Déu que va crear el cel i la la terra i també a totes les criatures (cfr. Gn 1,1-2,3) era el Déu Pare; el mateix Yahvé d'Israel, aquell que tragué el poble d'Egipte, el guià pel desert i li donà la terra promesa; el mateix Deu al que Jesús es dirigia com a "Abba"; el que se'ns mostra en el dia a dia i que ens promet la vida eterna. Totes aquestes ens són mostres del Déu Pare. 
  • La teologia ens diu que l'home del segle I anomenat Jesús de Nazaret va ser el Déu Fill (cfr. Jn 1.34); el mateix Crist que va ressuscitar, confirmant les promeses prepascuals i les dels antics profetes jueus (cfr. Mt 2,23) i que es va convertir en llavor del moviment que ha arribat fins els nostres dies; però també se'ns diu que és el Verb que ja hi era en el principi (cfr, Jn 1,1-5); també tenim l'esperança que és qui hi serà a la parusia, i que és qui ens dóna vida eterna però també vida en el dia a dia. Totes aquestes mostres, ho són del Déu Fill. 
  • I finalment, la teologia ens diu que l'alè de vida que se'ns va infondre en modelar-nos amb fang (cfr. Gn 2,7) era el Déu Esperit Sant; aquell que en nom del qui parlaven els profetes (cfr. 2 Pe 1,21); aquell que el Pare va donar al Fill i que aquest li va tornar en expirar (cfr. Lc 23, 46); també aquell que en Pentacosta va ser la força que va fer sortir sense por als deixebles cap a la nova Missió (cfr. Ac 2,1-13); Totes aquestes mostres, ho són del Déu Esperit.  
  • Aquesta reconeixement de la trinitat al llarg de la història de la humanitat ens mostra mínimament la història de la divinitat, una història d'amor incondicional cap a nosaltres en oferir-nos la creació i la pròpia vida, en oferir-nos la pròpia humanitat de Déu i en oferir-nos una forma de veure la història i de viure la vida, la de l'ara i, amb esperança, la del demà. 
  • Però tornant al principi, només des de la fe i en missió de l'amor podem començar a entendre aquest misteri. Aquesta deu ser la veritat sencera.

     
    Vols llegir el text de l'Evangeli, Jn 13-17?


    - En català, anar-hi.     

    - En castellà, anar-hi.