"Que us estimeu els uns als altres"
Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. Això us mano: que us estimeu els uns als altres.
(Jn 15,12-17)
- Aquest text d'avui continua el passatge de l'últim sopar des de l'òptica de l'Evangeli de Joan (cfr. Jn 13-17), tal i com feien les Entrades de fa uns dies "Els criats i els amos líders" i el "Asserenar els nostres cors".
- I en aquest moment del sopar, Jesús fa als seus deixebles la reflexió sobre l'amor. Una de les més fàcils conclusions de tot el que havia passat al llarg de la seva vida pública i del que estava a punt de passar amb els esdeveniments de la seva pròpia passió i mort. "Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat".
- Estimeu-vos per sobre de classes socials, de formació, de caràcter. Per sobre de famílies, llocs de naixement, de residència o de nacionalitat. Per sobre de formes de pensar, per sobre de creences, per sobre d'opcions polítiques. Per sobre de càrrecs, serveis, ministeris i carismes...
- A la nostra petita Església que és l'Institut marista també tenim una màxima similar de boca de Sant Marcel·lí el 18 de maig de 1840 en el seu testament espiritual: "Os ruego también, carísimos Hermanos, con todo el afecto de mi alma y por el que vosotros me profesáis, que practiquéis siempre la santa caridad entre vosotros. Amaos mutuamente como Jesucristo os ha amado. No haya entre vosotros más que un solo corazón y un mismo espíritu. Ojalá se pueda decir de los Hermanos Maristas como de los primeros cristianos: ¡Mirad cómo se aman!" . En aquest cas se'ns demana l'estima m´´utua per ser membres de la mateixa familia.
- Davant d'aquestes dues concepcions complementàries, entenc jo que com a persones i com a cristians tenim 2 opcions: primer jo (m'estimo primer a mi mateix) o primer els altres (estimo i per tant em sento estimat per ells i per Ell?).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.