"Que els vostres cors s'asserenin i no temin"
"Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin. Heu sentit que us deia: "Me'n vaig, però tornaré a vosaltres." Si m'estiméssiu, us alegraríeu de saber que me'n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu. Ja no parlaré gaire més temps amb vosaltres, perquè arriba el príncep d'aquest món. No és que ell tingui poder sobre mi, però així el món sabrà que jo estimo el Pare i que faig el que el Pare m'ha manat. »Aixequeu-vos, anem-nos-en d'aquí!"
(Jn 14,27.31)
- El text d'avui, com el de fa uns dies "Els criats i els amos líders", està inclòs dins el passatge del llarg passatge de l´últim sopar (cfr. Jn 13-17), tot i que alguns estudiosos proposen grans diferències entre el sopar narrat en els evangelis sinòptics (Mc 14,12-26, Mt 26,17-30 i Lc 22,7-39) i aquest de Joan.
- En aquell sopar Jesús va trencar els esquemes dels deixebles en diversos moments: primer els hi renta els peus (ell era el Senyor, el cap de la banda) mentre els hi parla de la neteja de cor i d'esperit, després els parla de la traïció que estava per passar de mans d'un d'ells i continua anunciant que Pere, el primer del grup, el negarà 3 cops abans d'acabar aquella mateixa nit. Com no havien d'estar ells en aquell moment!
- I és en aquest moment en el que els hi diu "Que els vostres cors s'asserenin", cosa que ja els hi tornarà a dir poc després "Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. " (cfr. Jn 14,1).
- És sabut que l'Evangeli de Joan és ben diferent als altres tres ja que, tot i que també repassa la vida pública de Jesús, no es centra tant en els fets si no que intenta aprofundir en el missatge. Això es deu al context del moment en que va ser escrit: gairebé a final del s.I i amb l'objectiu de fonamentar el nou cristianisme en front del judaisme fariseu sorgit després de la destrucció del temple a la guerra jueva de l'any 70.
- Reflexionant fa uns dies sobre aquest text amb la comunitat ens adonàvem de la velocitat a la que es mou la vida, de les lligadures que tenim o ens fan tenir aspectes que ens semblen importants però que realment no ho són. I també de la necessitat d'aturada de silenci, des pau interior que tenim. De que els nostres cors s'asserenin. La recerca continuada i pacient de la presència del Senyor a les nostres vides ens ajuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.