T'has parat a pensar que el nostre país no ha estat sempre de cultura cristiana? La primera gran religió de la qual es té constància a casa nostra és la jueva. I la seva història és molt més antiga que no pas la que ens recorden els calls d'Avila, Barcelona, Besalú, Calahorra, Córdoba, Estella, Girona, Monforte de Lemos, Oviedo, Toledo o Tortosa. N'hi ha obres literàries escrites en hebreu, arameu, llatí o grec que ja des d'abans del segle IIaC donen testimoni de l'expansió dels jueus per tot el món, ja en l'època de l'imperi romà.
I de l'Islam, què dir? Entre els anys 711 i 1492 la dominació de la península de l'al-Àndalus va ser ben forta, tot i que no igual a tot arreu: mentre algunes ciutats catalanes ja van ser conquerides en temps molt remots (Girona el 785, Barcelona el 801 i Lleida el 1149), la caiguda difinitiva del regne de Granada no va arribar fins el 1492.
Sobre el protestantisme, sabem que comença l'any 1517 a Alemanya a partir de las famoses sentencies del monjo Luter. Però, quan ens va arribar aquest moviment reformista de caràcter religiós i també social? La proximitat amb França de la coneguda com Catalunya Nord i la condició de terra de frontera dels Pirineus van facilitar ben aviat l'arribada a casa nostra de protestants franceses, el que queda confirmat per l'existència de consolats d'aquell país a Barcelona des del 1578 i a València des del 1593, així com l'acció acusadora contra ells de l'Inquisició.
"Les religions a Catalunya" és el títol del llibre editat el juny passat per l'editorial Pagès Editors, S.L dins la col·lecció Argent Viu. El llibre és un treball d'investigació i anàlisi de la diversitat religiosa a casa nostra coordinat per Josep-Lluís Carod-Rovira i amb la participació de Montserrat Coll, Joan Estruch, Manuel Forcano, Gloria García-Romeral i Antoni Pladevall, especialistes en sociologia de les religions i historiadors de les diverses confessions que s'hi presenten. Ara com ara, només es pot trobar en llegua catalana.
I de l'Islam, què dir? Entre els anys 711 i 1492 la dominació de la península de l'al-Àndalus va ser ben forta, tot i que no igual a tot arreu: mentre algunes ciutats catalanes ja van ser conquerides en temps molt remots (Girona el 785, Barcelona el 801 i Lleida el 1149), la caiguda difinitiva del regne de Granada no va arribar fins el 1492.Sobre el protestantisme, sabem que comença l'any 1517 a Alemanya a partir de las famoses sentencies del monjo Luter. Però, quan ens va arribar aquest moviment reformista de caràcter religiós i també social? La proximitat amb França de la coneguda com Catalunya Nord i la condició de terra de frontera dels Pirineus van facilitar ben aviat l'arribada a casa nostra de protestants franceses, el que queda confirmat per l'existència de consolats d'aquell país a Barcelona des del 1578 i a València des del 1593, així com l'acció acusadora contra ells de l'Inquisició.
"Les religions a Catalunya" és el títol del llibre editat el juny passat per l'editorial Pagès Editors, S.L dins la col·lecció Argent Viu. El llibre és un treball d'investigació i anàlisi de la diversitat religiosa a casa nostra coordinat per Josep-Lluís Carod-Rovira i amb la participació de Montserrat Coll, Joan Estruch, Manuel Forcano, Gloria García-Romeral i Antoni Pladevall, especialistes en sociologia de les religions i historiadors de les diverses confessions que s'hi presenten. Ara com ara, només es pot trobar en llegua catalana.
El llibre analitza, en capítols diferenciats, la història catalana de les quatre confessions amb arrelament de segles a Catalunya, per ordre d'implantació: judaisme, catolicisme, islam i protestantisme. El capítol introductori ofereix una visió panoràmica general del moment (a través de les tretze confessions amb més presència en l'actualitat) i el conclusiu presenta el concepte mateix de laïcitat i les diferents fórmules emprades a diferents estats d'Europa per a gestionar la pluralitat de creences des dels poders públics. El llenguatge emprat és accessible i entenedor per a un públic molt ampli.
Durant la presentació realitzada el passat mes de setembre a la llibreria Jaimes de Barcelona, els diferents representants d'aquestes 4 religions (Guillem Correa, pastor protestant; Jorge Burdman, rabí de la Comunitat Israelita de Barcelona; Mohamed Elghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya; i Antoni Matabosch, mossèn catòlic i director de l’Institut Superior de Ciències Religioses) van emfatitzar la bona convivència -no només diàleg- que es dóna a Catalunya a nivell de les respectives jerarquies, fruit del treball continuat de més de 10 anys del Grup de Treball Estable de Religions (GETR). Per contra, van posar en evidència el gran desconeixement i la poca cultura religiosa de la societat en general, font de molts dels malentesos quan es parla de societat, religió i conflictes interracials.
En el programa "Religions" de La xarxa (www.xiptv.cat/) del dia 7 d'octubre la periodista Mireia Rourera va fer una entrevista a Carod-Rovira, director de la Càtedra UPF sobre Diversitat Social i coordinador del treball.
Durant la presentació realitzada el passat mes de setembre a la llibreria Jaimes de Barcelona, els diferents representants d'aquestes 4 religions (Guillem Correa, pastor protestant; Jorge Burdman, rabí de la Comunitat Israelita de Barcelona; Mohamed Elghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya; i Antoni Matabosch, mossèn catòlic i director de l’Institut Superior de Ciències Religioses) van emfatitzar la bona convivència -no només diàleg- que es dóna a Catalunya a nivell de les respectives jerarquies, fruit del treball continuat de més de 10 anys del Grup de Treball Estable de Religions (GETR). Per contra, van posar en evidència el gran desconeixement i la poca cultura religiosa de la societat en general, font de molts dels malentesos quan es parla de societat, religió i conflictes interracials.
En el programa "Religions" de La xarxa (www.xiptv.cat/) del dia 7 d'octubre la periodista Mireia Rourera va fer una entrevista a Carod-Rovira, director de la Càtedra UPF sobre Diversitat Social i coordinador del treball.
 |
| http://www.alandar.org/ |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.