Actualment en formen part 193 països del món i són observadors permanents el Vaticà, l'Orde Sobirana i Militar de Malta, i l'Estat de Palestina. Hi ha només un petit conjunt de països d'arreu del món que no en formen part al no estar reconeguts internacionalment.
La carta de les Nacions Unides en el seu preàmbul defineix tota una sèrie de plantejaments prou interessants com a pobles germans. Cal recordar que es venia de les 2 grans guerres mundials del segle XX en el que havien mort milions de persones i mig món havia quedat destrossat.
Si bé és cert els guanys aconseguits per NU al llarg d'aquests anys han estat molts i que aquesta organització és l'únic fòrum universal de diàleg entre tots els Estats, cal no oblidar que aquesta organització és allò que els Estats membres volen que sigui i si a l'Assemblea General hi ha el principi "d'un Estat un vot", el poder de cadascun d'ells és objectivament diferent: els 5 membres permanents del Consell de Seguretat poden vetar ells sol qualsevol resolució, en contra de tota la resta. També els països poden deixar de pagar les seves quotes anuals si no els interessa recolzar econòmicament alguna iniciativa presa per la majoria. I no diguem els tractats i acords bilaterals que s'estableixen per obligar a països més petits a votar el que interessa als grans.
Per tant cal preguntar-se, aquesta Organització Internacional és necessària? la meva resposta és afirmativa. I també, ha de ser NU tal com és en l'actualitat? I en aquest cas la resposta és que no. I això ho demostra el fet que ja des del seu naixement, el 1945, hi ha tot un moviment que reclama una reforma de l'organització amb una reflexió seriosa sobre quines Nacions Unides necessita la societat internacional del segle XXI.
Davant de tot això, felicitats i coratge NU!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.