DSE: La Mater et Magistra

El 21 de juliol de 2015 escrivia en aquest Bloc l'Entrada, "De la Rerum Novarum a la Laudato Si" fent una presentació del que és la Doctrina Social de l'Església, incloent els llistat de les cartes encícliques socials dels diferents pontífexs des de l'any 1891. I el 7 d'octubre continuava la temàtica amb l'Entrada "DSE: La Rerum Novarum" presentant la primera encíclica social d'un pontífex, aquella que va voler mostrar la preocupació de l'Església pels problemes de la gent obrera. 

En aquesta nova Entrada vull parlar de la figura de Joan XXIII i les seves encícliques socials. És important primer recordar que Sant Joan XXIII (canonitzat el 27 d'abril de 2014) va ser un papa de sorpreses tot i els curts 5 anys del seu pontificat: la seva pròpia elecció pel conclave l'octubre de 1958, la convocatòria del Concili Vaticà II tres mesos després, les seves dues encícliques socials: la Mater et Magistra de 1961 i la Pacem in Terris, de 1963 i la seva pròpia mort el 3 de juny de 1963.

La  "Mater et Magistra" (en llatí significa "Mare i Mestra" i és així com comença) va voler posar al dia les bases sobre la situació de la classe obrera després del procés d'industrialització que s'havia viscut a les dècades anteriors, fent una revisió de la Rerum Novarum de 1891 i a la vegada, ampliant-la en alguns aspectes, com per exemple les relacions entre sectors econòmics, les relacions entre zones econòmicament diverses dins d'un mateix país, les relacions entre països diferents, la relació entre increment demogràfic i desenvolupament econòmic, la necessària col·laboració en el marc internacional i la reconstrucció d'unes bones relacions de convivència.

Cal recordar també que a principi de la dècada dels 60 es vivia un creixement científic, tècnic i econòmic que impregnava d’un cert optimisme les societats occidentals i comunistes, per una altra banda, es vivia la guerra freda entre els EUA i la URSS i els respectius blocs.

Algunes idees interessants que la Mater et Magistra recull i amplia de la Rerum Novarum de 1891 són les següents:

• Fa una defensa explícita de la iniciativa privada en la marxa de l'ecomomia, "Como tesis inicial, hay que establecer que la economía debe ser obra, ante todo, de la iniciativa privada de los individuos, ya actúen éstos por sí solos, ya se asocien entre sí de múltiples maneras para procurar sus intereses comunes." (cfr. MM51), proposant que els poders públics facin tan sols un paper de control, "Sin embargo, como ya adujeron nuestros predecesores, es necesaria la presencia activa del poder civil en esta materia, a fin de garantizar, como es debido, una producción creciente que promueva el progreso social y redunde en beneficio de todos los ciudadanos." (cfr. MM52). 

• Explicita la importància de les relacions socials en l'avanç de l'economia "Una de las notas más características de nuestra época es el incremento de las relaciones sociales, o se la progresiva multiplicación de las relaciones de convivencia, con la formación consiguiente de muchas formas de vida y de actividad asociada, que han sido recogidas, la mayoría de las veces, por el derecho público o por el derecho privado." (cfr. MM59), que han s'han pogut multiplicar a partir dels avanços científics i tècnics, de l'augment de la productivitat i del nivell de vida dels ciutadans. La valoració que fa d'aquesta realitat és força positiva, "Es indudable que este progreso de las relaciones sociales acarrea numerosas ventajas y beneficios. En efecto, permite que se satisfagan mejor muchos derechos de la persona humana," (cfr. MM61), tot i que no deixa de donar un avís "Pero, ... sucede que, en muchos sectores de la actividad humana, se detallan cada vez más la regulación y la definición jurídicas de las diversas relaciones sociales. Por tanto, queda reducido el radio de acción de la libertad individual." (cfr. MM62) de la possible reducció de la llibertat que pot comportar.

• Sobre les estructures econòmiques s'atreveix a posar-les en qüestió si passen per sobre de l'home: "Si el funcionamiento y las estructuras económicas de un sistema productivo ponen en peligro la dignidad humana del trabajador, o debilitan su sentido de responsabilidad, o le impiden la libre expresión de su iniciativa propia, hay que afirmar que este orden económico es injusto, " (cfr. MM83).

• Fa una defensa de "La pequeña y la mediana propiedad en la agricultura, en el artesanado, en el comercio y en la industria deben protegerse y fomentarse; las uniones cooperativas han de asegurar a estas formas de propiedad las ventajas de la gran empresa" (cfr. MM84), ja que "estas categorías laborales son creadoras de auténticos bienes y contribuyen eficazmente al progreso de la cultura." (cfr. MM88). A la vegada que, conscient del paper fonamental que comencen a tenir en aquesta època les grans empreses, les hi fa una crida de cara a la justícia, "por lo que a las grandes empresas se refiere, ha de lograrse que el contrato de trabajo se suavice con algunos elementos del contrato de sociedad» " (cfr. MM84).

I algunes altres idees noves que aquesta Encíclica recull per primera vegada són les següents:

• "Pero el problema tal vez mayor de nuestros días es el que atañe a las relaciones que deben darse entre las naciones desarrolladas y los países que están aún en vías de desarrollo económico: las primeras gozan de una vida cómoda; los segundos, en cambio, padecen durísima escasez." (cfr. MM157). Davant d'aquesta situació afirma que és una obligació de l'única família humana ajudar-se els uns als altres, sobre tot en els casos de les ajudes d'emergència (cfr. MM160).

• I un últim punt interessant que em sembla important remarcar, ja que avui en dia encara està plenament vigent és la seva afirmació sobre el malbaratament dels recursos "destruir por completo o malgastar bienes que son indispensables para la vida de los hombres en tan contrario a los deberes de la justicia como a los que impone la humanidad." (cfr. MM161).

Em sembla molt interessant la cloenda de l'Encíclica, en la que Joan XXIII posa en evidència el possible oblit de l'home d'ell mateix, "los hombres de nuestra época han profundizado y extendido la investigación de las leyes de la naturaleza; han creado instrumentos nuevos para someter a su dominio las energías naturales; han producido y siguen produciendo obras gigantescas y espectaculares. Sin embargo, mientras se empeñan en dominar y transformar el mundo exterior, corren el peligro de incurrir por negligencia en el olvido de sí mismos y de debilitar las energías de su espíritu y de su cuerpo." (cfr. MM242)