"Que es compleixin en mi les teves paraules"
El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. L'àngel entrà a trobar-la i li digué: --Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'àngel li digué:--No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.
Maria preguntà a l'àngel: --Com podrà ser això, si jo sóc verge?
L'àngel li respongué: --L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible.
Maria va dir: --Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.
I l'àngel es va retirar.
- Els dos primers capítols de l'evangeli de Lluc ens presenten de forma paral·lela els anuncis, els naixements i les infàncies de Joan el Baptista i de Jesús, incloent els càntics de Maria (Lc 1, 46-56) i el de Zacaries (Lc 1,67-79).
- Però el passatge concret d'avui es centra en l'anunciació de l'àngel a Maria: un nou exemple de crida del Senyor, de vocació cap a la missió, com els que he anat mostrant en diverses Entrades d'aquest mateix Bloc (veure etiqueta Vocació)
- En aquest cas és la noia anomenada Maria qui sent la crida del Senyor en boca de l'àngel Gabriel. Com és habitual en els relats de vocació a les Escriptures, hi trobem algunes característiques comunes:
- Breu introducció que situa l'escena.
- Aparició del Senyor (el que s'anomena teofania), en aquest cas a través de l'àngel Gabriel, "L'àngel entrà a trobar-la".
- Presentació de la missió a realitzar, "No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús" .
- Objecció de la persona cridada, "Com podrà ser això, si jo sóc verge?".
- Signe en forma de promesa que corrobora allò que el Senyor demana i que, habitualment acaba reafirmant la resposta del cridat, "L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra".
- Conclusió amb l'acceptació de la missió encomanada, "Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.".
- Com veiem, la resposta de María no deixa d'estar feta com les respostes dels homes i les dones, amb una certa por o dubte davant el que el Senyor ens proposa, d'allò que ens sobta i que ens treu de la nostra seguretat personal i social. Maria en aquest aspecte no va ser cap excepció i va expressar el seu dubte, el de la virginitat.
- Però el Senyor li va respondre amb una d'aquelles respostes que ens descol·loquen: l'esperit sant, amb poder, cobrir-me... què entendria Maria de totes aquelles paraules? La veritat que tant se val. La única cosa important, la seva resposta...Maria, després de meditat en el seu interior va respondre afirmativament.
- Aquest gest ens anima a respondre afirmativament també nosaltres a les crides que el Senyor ens va fent al llarg de la nostra vida, les quals escoltem si estem atents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.