"I, creient, tingueu vida en el seu nom"
"Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom."
El text anterior correspon als dos darrers versets de l'evangeli de Joan (Jn 20,30-31) en els que se'ns convida a tenir vida en Jesús, fill de Déu. Se'ns anima a viure en Déu ja que el cristianisme no és una estudi filosòfic, és una religió que proposa una forma de viure, això vol dir "tenir vida en Déu".
Però l'objectiu d'aquesta Entrada no és parlar de Déu directament. L'objectiu és presentar en conjunt el corpus d'escrits joànics, format per 5 texts atribuïts a l'apòstol Sant Joan i que formen part de la Bíblia Cristiana. Per ordre d'aparició dins el Nou Testament són aquests: l'evangeli de Joan (Jn), les 3 cartes de Joan (1, 2 i 3 Jn) i el llibre de l'Apocalipsi (Ap).
Sobre l'Evangeli
És aquest un document similar als evangelis sinòptics (evangelis de Mateu, Marc i Lluc) que narra l'experiència de Jesús. Tot i seguir un esquema narratiu similar als sinòptics, presenta una profunditat doctrinal major. La seva redacció va trigar anys i segurament la versió definitiva és posterior a la de les cartes. Una de les diferències amb els 3 evangelis anteriors és que ja presenta la preexistència de Jesús abans de tots els temps (la Paraula) i acaba amb la seva exaltació i glorificació després de la vida terrenal, passió i mort i posterior resurrecció.
Sobre les Cartes
Son 3 cartes lligades a l'EvJn tot i que tenen un marcat to didàctic i doctrinal, no tan narratives com l'evangeli. 1Jn és la més extensa i important de les tres. Tot i així, presenten algunes diferències respecte a l'Evangeli. Per exemple 1 Jn presenta una comunitat dividida recentment, per la secessió d'un grupet, "Fills meus, som a l'hora darrera. Havíeu sentit a dir que arribaria l'Anticrist; doncs bé, ara han aparegut molts anticrists. Per això sabem que som a l'hora darrera. Han sortit d'entre nosaltres, però de fet no són dels nostres. Si ho haguessin estat, s'haurien quedat entre nosaltres. Però calia que es veiés que cap d'ells no és dels nostres." (1 Jn 2,18-19).
Tot semblaria indicar que el grup secessionista no acabarien d'acceptar la vessant humana de Jesús, assumint que en realitat la salvació va venir per part d'un enviat de Déu però que no va ser plenament humà. Per una altra banda, tot sembla indicar que aquest grup tampoc no donaria plena importància a l'amor fratern que es proposa a 1 Jn 3,17, "Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dintre d'ell l'amor de Déu?".
Les cartes 2Jn i 3Jn són ben diferents a la primera, que sembla més un tractat doctrinal. Aquestes dues són molt curtes i mantenen clarament la distribució típica d'una carta. 2Jn va dirigida a una comunitat cristiana no identificada, "L'ancià a la Senyora, elegida de Déu, i als seus fills. Us estimem en la veritat, jo mateix i tots els qui han arribat al coneixement de la veritat." (2Jn 1, 1) i la tercera a un tal Gaius, amic de l'autor, "L'ancià a l'estimat Gaius, a qui estimo en la veritat. Estimat, et desitjo que et trobis bé i que en tot tinguis prosperitat, tal com en té la teva ànima." (3Jn 1,1-2).
L´índex de 2Jn és el següent:
Salutació (1,1-3)
Veritat i amor (1,4-11)
Cloenda (1,12-13)
Salutació (1,1-4)
Cooperació i oposició (1,5-12)
Cloenda (1,13-15)
És un dels documents més difícils de llegir de tot el Nou Testament degut al seu llenguatge i simbologia. Davant d'ell hi ha un munt de defensors pel que respecta al missatge d'esperança per als cristians que proposa i també de detractors, acusant-lo d'infondre por, línia contrària al que el cristianisme representa.
La crítica actual el situa com un document de resistència cristiana davant les persecucions que estaven vivint i que vol ajudar a superar aquella crisi, infonent ànim a les comunitats. De l'autor es diu que va ser una persona profundament creient, un profeta, "Però ell em digué: --No ho facis pas! Jo no sóc més que un servent de Déu, com tu i com els teus germans els profetes, i com tots els qui fan cas de la profecia escrita en aquest llibre. A Déu, has d'adorar." (Ap 22,9-10).
Qui és Joan
La redacció d'aquests documents és atribuïda, des del segle II, a l'apòstol Sant Joan, fill de Zebedeu, germà de Jaume i un dels Dotze. Aquell que va ser anomenat deixeble estimat de Jesús, "Llavors Pere es va girar i veié que darrere venia el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s'havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat: «Senyor, qui és el qui et traeix?» Pere, en veure'l, diu a Jesús: --Senyor, i d'aquest, què en serà? Jesús li respon: --Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir? Tu segueix-me. Així va córrer entre els germans el rumor que aquell deixeble no moriria, però Jesús no li va pas dir que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir?»" (Jn 21,20-23),
La redacció d'aquests documents és atribuïda, des del segle II, a l'apòstol Sant Joan, fill de Zebedeu, germà de Jaume i un dels Dotze. Aquell que va ser anomenat deixeble estimat de Jesús, "Llavors Pere es va girar i veié que darrere venia el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s'havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat: «Senyor, qui és el qui et traeix?» Pere, en veure'l, diu a Jesús: --Senyor, i d'aquest, què en serà? Jesús li respon: --Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir? Tu segueix-me. Així va córrer entre els germans el rumor que aquell deixeble no moriria, però Jesús no li va pas dir que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir?»" (Jn 21,20-23),
La tradició segurament els havia atribuït a Sant Joan per a dotar-los de certa autoritat apostòlica però amb les dades actuals, els estudiosos afirmen que això no és acceptable. Els texts no es corresponen a la cultura d'un pescador de Galilea si no més bé a la teologia d'una escola de pensament que reflexiona i actualitza els fets de Jesús amb un gran sentit de fidelitat als origens (cfr. Jn 19,35) i a una sensibilitat especial per adequar el missatge als nous temps. No oblidem que l'Evangeli data de finals del segle I, 70 anys després dels fets i 30 després de la destrucció del temple i gran part de la ciutat de Jerusalem durant la guerra dels jueus.
En properes Entrades d'aquest Bloc aprofundiré en els diversos escrits joanics. Reprenent els versets de Jn 20 de l'inici...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.