diumenge, 6 de novembre de 2016

El Déu jueu i el Déu de Jesús

"si ens estimem, ell està en nosaltres"
"Estimats meus, si Déu ens ha estimat tant, també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres. A Déu, ningú no l'ha vist mai; però si ens estimem, ell està en nosaltres i, dins nostre, el seu amor ha arribat a la plenitud."

Aquesta Entrada vol complementar aquella altra "El misteri de Déu, l'amor" de 13 d'octubre de 2015.

Per entendre millor el text de l'encapçalament, crec que pot ser bo comparar-ho amb la confessió de fe dels jueus inclosa en el llibre del Deuteronomi, "Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces. Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono.", (cfr. Dt 6,1-9). Es posa l'èmfasi en la senyoria, en la unicitat i amb els manaments.

Jesús va proposar un salt qualitatiu important. Quina és la diferència? Un Déu que sobre tot, és Amor. Un amor que ens dóna i que vol que ens donem els uns als altres. I com que a Déu ningú no l'ha vist mai, la prova indirecta de la seva presència és l'amor i pel contrari, l'odi, la rancunia són proves de la seva no presència.

Sant Marcel·í així ens ho demanava també en el seu testament espiritual. Així de senzill.


Déu és amor. És aquest el teu Déu?
És visible el teu amor?


Vols llegir el text, 1Jn 4,7-21?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.