Amarillo, groc, yellow, jaune, flavo, flava, njano, vàng... pels presoners polítics i el Govern a l'exili. És més...pels drets que ens estan prenent.
dijous, 30 de novembre del 2017
dimecres, 29 de novembre del 2017
Serà una ocasió de donar testimoni
"Serà una ocasió de donar testimoni"
"En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Us agafaran, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni."
En aquest final de l'evangeli de Lluc, trobem un Jesús que ens dóna avisos del que ha de venir: anuncia la destrucció del temple, i ens parla de les calamitats i tribulacions venideres, tot i que, anunciant la seva nova vinguda acaba animant-nos a redreçar-nos, a alçar el cap, per poder ser alliberats (cfr. Lc 21, 28). Tot molt figurat i apocalíptic.
En el que avui m'aturo en llegir el text és en la inclusió que fa Jesús de les sinagogues d'entre els llocs on ens portaran quan agafats i perseguits. Incloure-les juntament amb les pressons i els palaus de reis i governadors implica, al meu parer, que "els cristians coherents amb el missatge, que és Crist mateix", es veuran perseguits també pel poder eclesiàstic. I aquest poder en aquell moment era el jueu, però ara, per nosaltres és el cristià institucionalitzat.
Aqui rau el quid de la qüestió. Quin és el Missatge? De què cal donar testimoni? Per a mi, el de l'amor; com el d'Ell, que ens estimà en el món; com Ell mateix, que ens estima fins el final (cfr. Lc 13,1).
En el que avui m'aturo en llegir el text és en la inclusió que fa Jesús de les sinagogues d'entre els llocs on ens portaran quan agafats i perseguits. Incloure-les juntament amb les pressons i els palaus de reis i governadors implica, al meu parer, que "els cristians coherents amb el missatge, que és Crist mateix", es veuran perseguits també pel poder eclesiàstic. I aquest poder en aquell moment era el jueu, però ara, per nosaltres és el cristià institucionalitzat.
Aqui rau el quid de la qüestió. Quin és el Missatge? De què cal donar testimoni? Per a mi, el de l'amor; com el d'Ell, que ens estimà en el món; com Ell mateix, que ens estima fins el final (cfr. Lc 13,1).
Quin és, per a tu, el Missatge?
dimarts, 28 de novembre del 2017
Prego per la seva jubilació, senyor bisbe
Llegia algunes declaracions de l'arquebisbe de València, Cañizares a una entrevista a La Razón de diumenge passat:
«Los obispos debimos ser más claros ante el soberanismo»
El arzobispo de Valencia lamenta que en Cataluña «nadie hable de pobres»
y avisa: «Si educa el Estado no hemos salido de la dictadura».
«No se puede ser independentista y buen católico»
No he llegit l'entrevista sencera, però coneixent-lo, en tinc suficient per reflexionar en veu alta i deixar anar algunes preguntes:
- Creure que bisbes «más claros ante el soberanismo» hagués solucionat l'independentisme és ser d'una ingenuïtat extrema o d'un pensament absolutista. Més mà dura? Excomunió pels cristians catalans? exclusió pels no cristians? Quina és la seva proposta, senyor bisbe?
- Opinar, sense conèixer més que superficialment, que a Catalunya «nadie hable de pobres» és d'una soberbia extrema. A la fotografia de més amunt em remeto. Infinitat d'entitats, d'Església i de la societat civil, fan una tasca encomiable. Què en pensarà el seu germà, cardenal Omella, de les seves paraules?
- Afirmar que «Si educa el Estado no hemos salido de la dictadura» és un atac directe no només a Catalunya si no a l'Estat espanyol, a la societat en general i als 40 anys d'aquesta democràcia adolescent en la que vivim. Quina és la seva proposta de model educatiu? Què hi ha de l'Acord entre la Santa Seu i l'Estat sobre Ensenyament i Assumptes Culturals de 1969?
- I a la última afirmació, «No se puede ser independentista y buen católico»... si ser catòlic, és ser el que vostè representa, preferiria no ser-lo. Sovint s'ha dit que el senyor Rajoy ha estat el més gran creador d'independentistes; jo crec que vostè se li apropa en el que respecte a allunyats de l'Església, que no del Crist. Aquell Jesús que s'apiadava dels que creien en Ell i els donava la salvació.
Per acabar, demanant un més gran diàleg entre Catalunya i Espanya, entre fe i la cultura, recullo novament la pregària de l'entrada "1 d'octubre, volem votar".
Estimeu els vostres enemics, pregueu pel qui us persegueixen
diu l’Evangeli. I així procuro fer-ho,
en aquest esperit exultant de multitud, en aquesta claror de tarda,
amb amor per Catalunya –i les Illes, i València–,
amb respecte per Espanya, per Europa,
amb molta fam de pau i de llum per al món.
Prego pels qui no volen deixar votar
ni sí, ni no, ni en blanc, ni abstenció: no votar ningú, i prou,
perquè gràcies a ells apreciem més el valor suprem de la paraula,
dels arguments, de la democràcia, que tan sovint menystenim;
perquè algun dia entenguin que Espanya no és només d’ells,
sinó de tots els pobles que hi vivim i que l’hem feta,
i que si la volen només seva respectin que vulguem marxar-ne;
perquè comprenguin que la suma és superior a la unitat,
que negar l’existència de l’altre és l’arrel de tants mals,
que el dret a la veu i la justícia estan per sobre de les lleis humanes;
perquè algun dia respectin les llengües i cultures
que ara menyspreen, ignoren, divideixen i arraconen
amb tanta prepotència, amb tanta hostilitat.
I prego per nosaltres, tan sovint enemics nostres,
tan donats a dividir-nos furiosament,
tan equívocs, tan covards, tan mesells, tan bufanúvols,
perquè tinguem la convicció, la imaginació i el coratge
que ens caldran en les hores difícils que s’acosten.
dilluns, 27 de novembre del 2017
Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 6
El índice del trabajo es el siguiente:
Introducció y justificación
1. Planteamiento de la cuestión de Dios
1.1. La cuestión de Dios
1.2. El contexto actual
2. Evangelización y anuncio del centro trinitario de la fe
3. Dialogo fe–cultura como instrumento decisivo evangelización
3.1. Diálogo fe–cultura, desde la teoría de la comunicación
3.2. Actores del diálogo fe–colectivo de personas LGTIB
3.3. Algunas problemáticas para el diálogo
En el colectivo LGTIB
En el colectivo fe
3.4. Posibles propuestas para un dialogo fe–subcultura LGTIB
Lucas 28, 38-43
Propuestas para el colectivo fe
Oración final
Bibliografía
La entrada de hoy (enlace) corresponde a lo que representa el diálogo entre la fe y la cultura para el proceso de evangelización. Inicialmente lo reflexiono a partir del esquema básico de la teoría de la comunicación.
dissabte, 25 de novembre del 2017
Crist Rei de l'Univers (Crist, germà i salvador)
"Quan el Fill de l'home vindrà"
"Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:"
Aquest text és l'habitual amb el que l'Església dóna per finalitzat el cicle anual abans de començar el temps dedicat a l'advent. En l'entrada "Necessitem referents: Toni Comín" de 6 de juliol de 2016 ja el vaig treballar. En aquesta Entrada d'avui vull tocar dues senzilles idees a partir del mateix text.
La primera. El passatge es conegut com "El judici final" en la seva versió catalana o "El juicio de las naciones", en la seva versió castellana. Petita diferència, però important, si s'agafen les paraules en la seva literalitat.
El dia final ens jutjarà Jesús segons les nostres accions "--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu." (Mt 25,40) o "»--Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi." (Mt 25,45). Les accions que fem o deixem de fer als més petits, corresponen a persones o a nacions? M'agrada més la versió catalana, jutjar a cadascú per les seves accions. Jutjar les nacions em porta a pensar en exclusió, generalització... i en el cas pitjor... genocidi.
La primera. El passatge es conegut com "El judici final" en la seva versió catalana o "El juicio de las naciones", en la seva versió castellana. Petita diferència, però important, si s'agafen les paraules en la seva literalitat.
El dia final ens jutjarà Jesús segons les nostres accions "--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu." (Mt 25,40) o "»--Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi." (Mt 25,45). Les accions que fem o deixem de fer als més petits, corresponen a persones o a nacions? M'agrada més la versió catalana, jutjar a cadascú per les seves accions. Jutjar les nacions em porta a pensar en exclusió, generalització... i en el cas pitjor... genocidi.
Segona idea. El text parla de Crist Rei, títol que ja ve d'antic, tot i que en aquell context identificava un rei proper, just, preocupat pel seu poble. Aquesta festivitat de "Crist Rei de l'Univers" es celebra des del 1925 a partir de l'Encíclica Quas Primas del papa Pius XI. No puc dubtar de la bonesa del pontífex en escriure-la per a promoure la pau de Crist arreu, però a mi m'hagués sonat millor com a "Crist, germà i salvador nostre".
En quin Crist hi creus tu?
dijous, 23 de novembre del 2017
Reedició dels Evangelis (4)
Continuo la sèrie que encetava amb l'entrada "Reedició dels Evangelis (1)" de data 23 de juliol. En ella explico les motivacions que m'han portat a escriure aquesta nova versió d'alguns passatges dels evangelis, que no és més que apropar aquesta bona notícia a les persones LGTIB de bona voluntat. Pots seguir la resta de la sèrie des de l'etiqueta Drets Cristians o Drets LGTIB de la columna de la dreta.
Avui toca el passatge del petó de Judes.
Avui toca el passatge del petó de Judes.
 |
| El beso de la traición en el monte de los olivos, transformado en un túnel de metro. (Fotografia y texto de Bayona, Circus Christie) |
Versió canònica
|
| | |
Versió revisada |
"Uno de los doce discípulos, el llamado Judas Iscariote, fue a ver a los jefes de los sacerdotes y les preguntó: – ¿Cuánto me daréis, si os entrego a Jesús?
Ellos señalaron el precio: treinta monedas de plata. A partir de entonces, Judas empezó a buscar una ocasión oportuna para entregarles a Jesús"
(Mt 26,14-16)
"Todavía estaba hablando Jesús, cuando Judas, uno de los doce discípulos, llegó acompañado de mucha gente armada con espadas y palos. Iban enviados por los jefes de los sacerdotes y los ancianos de los judíos. Judas, el traidor, les había dado una contraseña, diciéndoles: –Aquel a quien yo bese, ese es. ¡Apresadlo! Así que, acercándose a Jesús, dijo: –¡Buenas noches, Maestro! Y le besó. Jesús le contestó: –Amigo, lo que has venido a hacer, hazlo. Entonces los otros se acercaron, echaron mano a Jesús y lo apresaron.
(Mt 26, 47-50)
|
| | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | |
Uno de los fieles amigos de su grupo musical no fue una tarde al ensayo, excusándose como enfermo. En cambió fue a encontrarse con el párroco de una las iglesias más ortodoxas de la ciudad. Allí pactó con él un precio de 2500 EUR por entregarles a Jesús. A partir de ese momento, pensó como podía hacerlo.
Cuando se encontraban en la discoteca, en pequeños grupos, algunos dormidos en los sofás, bajó por las escaleras Judas, acompañado de algunos policías y jerarcas sin el cleriman, entre ellos el párroco protagonista de la traición. Judas se acercó a Jesús, le pidió acercarse a los aseos y allí, en la intimidad de una de las cabinas, ejecutando así la señal. Jesús que ya intuía lo que iba a pasar, se dejó llevar con docilidad. |
Els joves ja no tenen consciència de la pesseta; com ho seran de les monedes de plata?
En el nostre temps actual, a qui aniria Judes buscant recompensa per lliurar-los Jesús?
dimecres, 22 de novembre del 2017
Dia dels Drets (i deures) dels Infants
A l'escola hem tornat a treballar aquesta proposta a partir del que passa amb els infants immersos en els processos de moviments de refugiats entre països per situacions de guerres o altres. Enguany es va utilitzar el següent vídeo (enllaç) de la ciutat d'Homs, al Síria.Enguany es volia treballar el dret l'oci, que queda recollit a la Convenció dels Drets dels Infants (enllaç) de la següent manera...
Artículo 31
1. Los Estados Partes reconocen el derecho del niño al descanso y el esparcimiento, al juego y a las actividades recreativas propias de su edad y a participar libremente en la vida cultural y en las artes.
2. Los Estados Partes respetarán y promoverán el derecho del niño a participar plenamente en la vida cultural y artística y propiciarán oportunidades apropiadas, en condiciones de igualdad, de participar en la vida cultural, artística, recreativa y de esparcimiento.Felicitats per la iniciativa, amb un molt bon material de base, i ben programada si es va treballar en petits grups a les aules. La posada en efecte no sé valorar-la clarament. Els nois i noies, uns 800 a la sala d'actes, no sé quin és el missatge que van copsar. Una alumna provinent del Liban, nouvinguda fa pocs mesos, em va dir que s'havia emocionat; la resta, que ho veuen molt de lluny, no van dir res, una activitat més de les moltes que s'ofereixen a l'escola.
Jo continuo pensant que, tot i la necessitat de continuar parlant i lluitant pels drets dels infants, en alguns àmbits s'han de treballar més els deures dels infants.
A casa nostra n'és un dret, ajudar-los a valorar el deures, un deure, treballar pels drets dels altres.
dilluns, 20 de novembre del 2017
Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 5
El índice del trabajo es el siguiente:
Introducció y justificación
1. Planteamiento de la cuestión de Dios
1.1. La cuestión de Dios
1.2. El contexto actual
2. Evangelización y anuncio del centro trinitario de la fe
3. Dialogo fe–cultura como instrumento decisivo de evangelización
3.1. Diálogo fe–cultura, desde la teoría de la comunicación
3.2. Actores del diálogo fe–colectivo de personas LGTIB
3.3. Algunas problemáticas para el diálogo
En el colectivo LGTIB
En el colectivo fe
3.4. Posibles propuestas para un dialogo fe–subcultura LGTIB
Lucas 28, 38-43
Propuestas para el colectivo fe
Oración final
Bibliografía
La entrada de hoy (enlace) corresponde a lo que representa la evangelización y el anuncio de lo que es el centro trinitario de la fe, esto es la relación íntima de la persona con Dios Padre, Dios Hijo y Dios Espíritu Santo.
dissabte, 18 de novembre del 2017
Tenir resposta o no tenir-la
" I no van ser capaços de donar-li cap resposta"
"Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d'un dels principals dels fariseus. Ells l'estaven observant. Davant d'ell hi havia un home que era hidròpic. Llavors Jesús va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus: «És permès o no de curar en dissabte?». Però ells callaven. Jesús agafà aquell home, el va guarir i el va fer marxar. Després els digué: «Si a un de vosaltres li caigués al pou en dissabte el fill, o tan sols el bou, no l'en trauria tot seguit?». I no van ser capaços de donar-li cap resposta."
Tornem a tenir en aquest text d'avui la diferent visió de la vida i de la religiositat de Jesús i els fariseus. Sabem pels evangelis que Jesús era un bon coneixedor de la Llei i dels profetes, però també que el seu cor era gran.
Trobant-se aquest home ple de líquids, símptoma de qui sap quines altres malalties, li tornen a posar en un parany, confrontant persona i llei. I ell ho té ben clar, primer la persona, així que, sense obrir boca, actua i guareix el malalt, la resta no importa. Tot seguit, qüestiona aquells que no s'havien quedat en les normes i en vigilar no transgredir-les.
Sovint passa que, quan un no té resposta és o bé per que la situació el supera o bé per què no té resposta. I el propi orgull humà és molt difícil de superar; no sigui que sortís perdent honor, posició, calers...
Trobant-se aquest home ple de líquids, símptoma de qui sap quines altres malalties, li tornen a posar en un parany, confrontant persona i llei. I ell ho té ben clar, primer la persona, així que, sense obrir boca, actua i guareix el malalt, la resta no importa. Tot seguit, qüestiona aquells que no s'havien quedat en les normes i en vigilar no transgredir-les.
Sovint passa que, quan un no té resposta és o bé per que la situació el supera o bé per què no té resposta. I el propi orgull humà és molt difícil de superar; no sigui que sortís perdent honor, posició, calers...
Tens tu, de resposta?
Com la dones?
Com la dones?
dilluns, 13 de novembre del 2017
Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 4
El índice del trabajo es el siguiente:
Introducció y justificación
1. Planteamiento de la cuestión de Dios
1.1. La cuestión de Dios
1.2. El contexto actual
2. Evangelización y anuncio del centro trinitario de la fe
3. Dialogo fe–cultura como instrumento decisivo de evangelización
3.1. Diálogo fe–cultura, desde la teoría de la comunicación
3.2. Actores del diálogo fe–colectivo de personas LGTIB
3.3. Algunas problemáticas para el diálogo
En el colectivo LGTIB
En el colectivo fe
3.4. Posibles propuestas para un dialogo fe–subcultura LGTIB
Lucas 28, 38-43
Propuestas para el colectivo fe
Oración final
Bibliografía
La entrada de hoy (enlace) corresponde al contexto actual en el que vive el ser humano y desde el cual se plantea la cuestión de Dios (y la suya propia y la de los demás) de la que hablaba en la entrada de la semana anterior.
dissabte, 11 de novembre del 2017
Déu, els altres i la Llei
"--Mestre, sabem que dius la veritat"
"Jesús li digué: -- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos.."
Aquest a resposta directa de Jesús correspon al passatge anomenat el "manament més gran" (cfr. Mt 22,34-40), en la seva versió castellana.
I avui el vull comparar amb el seu paral·lel a Mc 12,28-34:
I avui el vull comparar amb el seu paral·lel a Mc 12,28-34:
"Jesús va respondre: --El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests."
La introducció d'aquest curt passatge ens presenta la part sobre la que avui vull aturar-me. Els fariseus i partidaris d'Herodes ja havien decidit, des del moment de la ressurrecció de Llàtzer, de matar-lo (cfr. Jn 11,53) però buscaven el com justificar-ho i aquesta conversa sobre el tribut al Cesar n'era un intent d'enxampar-ho. Però quina era la realitat?
Ells ja s'havien adonat de que aquell Jesús "deia la veritat", "ensenyava el camí de Déu", "no es deixava influir" i que "no feia distinció entre persones". Avui en dia diríem que aquests era la seva filosofia de vida.
Ells ja s'havien adonat de que aquell Jesús "deia la veritat", "ensenyava el camí de Déu", "no es deixava influir" i que "no feia distinció entre persones". Avui en dia diríem que aquests era la seva filosofia de vida.
Quina és la teva filosofia de vida?
dimecres, 8 de novembre del 2017
Persecució i enduriment de cors
"--Què hem fet? Hem deixat sortir Israel, que era esclau nostre!"
"El rei d'Egipte va saber que els israelites havien fugit. Immediatament, el faraó i els seus cortesans van canviar de parer i es digueren: --Què hem fet? Hem deixat sortir Israel, que era esclau nostre!
El rei d'Egipte es va fer preparar el carro de guerra i s'endugué el seu exèrcit: sis-cents carros escollits, i tots els altres carros d'Egipte, cada un amb els seus oficials. El Senyor va endurir el cor del faraó, rei d'Egipte, que es posà a perseguir els israelites, quan ells ja havien sortit protegits per la mà del Senyor."
Aquest curt passatge (Ex 14,5-8) forma part dels capítols 13-15 que expliquen la sortida d'Egipte del poble d'Israel. I vull fixar-m'hi en aquesta Entrada d'avui en la figura del faraó.
Per començar, és interessant notar que a la Bíblia no s'esmenta en cap moment el nom del faraó, només se l'anomena pel seu títol, "el faraó". En contraposició als líders dels israelites, Moisès i Aaron (cfr. Ex 5,1-5), dels quals contínuament es referencia el nom.
Per començar, és interessant notar que a la Bíblia no s'esmenta en cap moment el nom del faraó, només se l'anomena pel seu títol, "el faraó". En contraposició als líders dels israelites, Moisès i Aaron (cfr. Ex 5,1-5), dels quals contínuament es referencia el nom.
Hi ha dues expressions en el text que el descriuen i que em fan pensar. Diu que "es va fer preparar el carro de guerra" (v.6) i "va endurir el cor del faraó" (v.8), les quals no fan més que recordar el passatge anterior en el que el faraó ja havia carregat el poble esclau (cfr. Ex 5,6-18) amb prohibicions, crits, cops de bastons, menys assortiments i més treball... Guerra i cor dur. És evident, sense més paraules, per què hi he seleccionat el text d'avui.
Estic content de ser cristià dels de Jesús, del Nou Testament. També de conèixer l'Antic, per saber-lo utilitzar com a llei prèvia que cal superar per ser feliç i per fer felices totes les persones. Estic content i em sento beneït de ser del 1970, havent superat una etapa tràgica de l'Església espanyola. Estic content de, tot i l'experiència dels anys de vida, no tenir el cor endurit i ser capaç de pensar en els altres, de posar-m'hi en la seva pell. I en dono gràcies a Déu per tot això.
Estic content de ser cristià dels de Jesús, del Nou Testament. També de conèixer l'Antic, per saber-lo utilitzar com a llei prèvia que cal superar per ser feliç i per fer felices totes les persones. Estic content i em sento beneït de ser del 1970, havent superat una etapa tràgica de l'Església espanyola. Estic content de, tot i l'experiència dels anys de vida, no tenir el cor endurit i ser capaç de pensar en els altres, de posar-m'hi en la seva pell. I en dono gràcies a Déu per tot això.
De què en dones gràcies tu a Déu creador?
Com vius el teu ser cristià?
Com vius el teu ser cristià?
dilluns, 6 de novembre del 2017
Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 3
El índice del trabajo es el siguiente:
Introducció y justificación
1. Planteamiento de la cuestión de Dios
1.1. La cuestión de Dios
1.2. El contexto actual
2. Evangelización y anuncio del centro trinitario de la fe
3. Dialogo fe–cultura como instrumento decisivo de evangelización
3.1. Diálogo fe–cultura, desde la teoría de la comunicación
3.2. Actores del diálogo fe–colectivo de personas LGTIB
3.3. Algunas problemáticas para el diálogo
En el colectivo LGTIB
En el colectivo fe
3.4. Posibles propuestas para un dialogo fe–subcultura LGTIB
Lucas 28, 38-43
Propuestas para el colectivo fe
Oración final
Bibliografía
La entrada de hoy (enlace) corresponde al planteamiento de la cuestión de Dios, lo que implica, antes de nada, el propio planteamiento que se hace cualquier persona de si misma y, seguidamente, de la relación con los demás.
divendres, 3 de novembre del 2017
I DÉU veié que tot era molt bo
"I DÉU veié que tot era molt bo" (Gn 1,31). Això és el que la Bíblia diu de Déu al final del sisé dia, aquell en el que creà l'home i la dona. És interessant adonar-se que, dels dies anteriors, només se'n diu "que era bo": la llum (v.4), els continents i el mar (v.10), la vegetació, les herbes i els arbres (v.12), les estrelles, el sol i la lluna (v.18), els peixos i les aus (v.21), els animals feréstecs i domèstics i també tota mena de cucs i bestioles (v.25). Però del sisè dia, quan ens creà a imatge seva i ens beneí, es diu "que "tot el que havia fet era molt bo" (v.31).
"I DÉU veié que tot era molt bo" és el títol del llibre editat l'octubre de 2017 per l'editorial Esuberanza dels Països Baixos, com a projecte del Fòrum Europeu de Grups Cristians de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Trans (www.euroforumlgtbtchristians.eu), compilat per Sandra Taylor i Hazel Barners. L'edició catalana ha estat traduïda de l'original anglesa per Jeroni Seruda. També es poden trobar versions en holandès, alemany i francès. S'espera properament la versió en castellà.
I Déu veié que també era molt bona la persona de Carola, un dels testimonis del llibre, que explica el següent:
Les participants en el llibre, lesbianes, gays, bisexuals, trasgènere i binaris sense gènere tenen entre els 20 i els 80, procedeixen de tots els estils de vida de 13 països europeus: Albània, Bèlgica, República Txeca, Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Malta, Països Baixos, Noruega, Polònia, Rússia, i Catalunya/Espanya. Les històries són per totes les persones religioses o no, LGBT o no. Els autors comparteixen les seves històries essent persones LGBT i catòliques per tal d´ajudar a incrementar la sensibilització, la comprensió i l’acceptació dels catòlics LGBT i facilitar els camins d´aquells que encara malden per viure obertament com a persones catòliques i LGBT alhora.
La presentació de la versió catalana del llibre es va realitzar dijous 26 d'octubre a la llibreria Claret de Barcelona i anà a càrrec d'Enric Vilà, coordinador del Grup catòlic del Fòrum Europeu de grups cristians LGBT, Irma Llopart, presidenta de l'Associació Cristiana de Gais i Lesbianes de Catalunya (ACGIL) i Ramon Mª Nogués, catedràtic emèrit d'antropologia biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Aquest article va ser publicat a la revista d'informació social i religiosa ALANDAR en data 8 de desembre de 2017 en versió en llengua castellana, amb el títol "Y DIOS VIO QUE TODO ERA MUY BUENO".
I Déu veié que també era molt bona la persona de Carola, un dels testimonis del llibre, que explica el següent:
"La meva mare em va ensenyar a tenir una profunda fe religiosa; tot i que, per desgràcia , només coneixia un Déu que jutja i acostumava a viure la fe amb por (...). Quan tenia 30 anys em vaig enamorar per primera vegada, i... ella era una dona! Vaig viure 5 anys una meravellosa història d'amor amb una dona. Era més feliç del que havia estat abans però, durant aquest temps tenia un tremend conflicte entre la meva educació religiosa, que em deia que això no podia ser bo, i el que em deia el meu cor. Però estava totalment espantada per si pogués fer mal a la meva mare, por a ser rebutjada per ella, pels meus companys del grup parroquial i per la família; em sentia culpable de decebre Déu (!). Per això vaig amagar la meva realitat i portava una doble vida (...) i aquesta manca de veritat va perjudicar seriosament la meva serenitat i consciència, i ens va conduir al final de la nostra història d'amor. La meva parella no va poder aguantar més que jo portés una doble vida. Ho vaig entendre. Vaig admetre que no era capaç de resoldre el meu conflicte i vaig caure en una crisi profunda (...) Ara em trobo serena; en pau amb mi mateixa i amb una presa de consciència que estic segura que és el fruit d'un procès de gairebé 10 anys (...). Crec que Déu ens ha creat a cadascuna de nosaltres tal com som, i Déu estima incondicionalment cadascuna de nosaltres. Ara treballo per compartir aquesta veritat amb tantes persones LGBT com sigui possible, persones que es trobin decebudes o traïdes per la seva Església."A ulls de Déu, tot era molt bo, també Carola, també tu i també jo. No importa com siguis, no importa com pensis, ets criatura de Déu.
Les participants en el llibre, lesbianes, gays, bisexuals, trasgènere i binaris sense gènere tenen entre els 20 i els 80, procedeixen de tots els estils de vida de 13 països europeus: Albània, Bèlgica, República Txeca, Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Malta, Països Baixos, Noruega, Polònia, Rússia, i Catalunya/Espanya. Les històries són per totes les persones religioses o no, LGBT o no. Els autors comparteixen les seves històries essent persones LGBT i catòliques per tal d´ajudar a incrementar la sensibilització, la comprensió i l’acceptació dels catòlics LGBT i facilitar els camins d´aquells que encara malden per viure obertament com a persones catòliques i LGBT alhora.
La presentació de la versió catalana del llibre es va realitzar dijous 26 d'octubre a la llibreria Claret de Barcelona i anà a càrrec d'Enric Vilà, coordinador del Grup catòlic del Fòrum Europeu de grups cristians LGBT, Irma Llopart, presidenta de l'Associació Cristiana de Gais i Lesbianes de Catalunya (ACGIL) i Ramon Mª Nogués, catedràtic emèrit d'antropologia biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona.
 |
| http://www.alandar.org/ |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)