El cost (democràtic) d'amagar...

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

El passat diumenge dia 3 de novembre publicava en aquest mateix bloc l'Entrada "El cost d'amagar" fent referència a situacions personals i/o malalties. 

Avui, dia d'eleccions generals a Espanya, reprenc el títol per parlar de política. Al meu parer hem arribat on hem arribat, per intentar amagar moltes coses al llarg d'aquests anys. La principal responsabilitat, dels gestors públics. Responsabilitat però, generalitzada de tota la ciutadania, per haver-ho permès, mirant a una altra banda mentre no afectava a un mateix. 

Anant-me només fins a la mort del dictador (1975), repasso algunes:

• Franco va ésser un dictador (1939-1975), així de clar.
• Aquest Franco es el mateix que es va aixecar el 1936 amb un cop d'estat militar enfront del sistema polític del moment, la 2a República Espanyola.
• Aquell aixecament va dur a llargs 3 anys de guerra amb milers de persones mortes, desaparegudes, desplaçades, represaliades...
• Durant la construcció del "Valle de los Caídos" (1940-1958) milers de persones varen ser obligades a treballar.
• També es va amagar a milers d'espanyols el trasllat de les restes dels seus familiars a aquell indret. No importa de quin bàndol eren. 
• Amb la "Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado" de 1947 i l'elecció per part del Dictador del Rei de Joan Carles I, el 1969, es va amagar un intent de deixar-ho tot "atado y bien atado".
• ...

Segur que hi hauria més, però passem al temps de democràcia:

• Durant la transició es van intentar tapar i passa pàgina a través d'una Amnistia a presos polítics i altres delictes polítics, també rebel·lió, sedició i denegació d'auxili  (Llei 46/1977, de 15 d'octubre). 
• Amb la inclusió en la Constitució de 1977 del títol "II- La Corona", es va amagar el possible interès de la ciutadania de regir-se d'una altra forma, potser una Tercera República.
• Amb l'article 65.3 sobre la inviolabilitat i responsabilitat del Rei tot sembla mostrar que s'han amagat negocis, comissions i vida privada poc ètica de Joan Carles I pagada pels imposts dels ciutadans. Ningú no assegura que no es continuï fent amb Felip VI. 
• Les causes real que van portar a l'abdicació del Rei Joan Carles I i l'assumpció de Felip VI, amagades entre les següents línies "En la forja de ese futuro, una nueva generación reclama con justa causa el papel protagonista, el mismo que correspondió en una coyuntura crucial de nuestra historia a la generación a la que yo pertenezco. Hoy merece pasar a la primera línea una generación más joven, con nuevas energías, decidida a emprender con determinación las transformaciones y reformas que la coyuntura actual está demandando y a afrontar con renovada intensidad y dedicación los desafíos del mañana" (Llei Orgànica 3/2014, de 18 de juny).
• Tot i el que diu el títol VII Sobre l'Organització Territorial de l'Estat, també ens hem entestat en amagar la diversitat de llengües parlades per la ciutadania, la diversitat de religions que s'hi viuen, la diversitat cultural dels diversos pobles d'Espanya.
• També les comissions per obra pública a gairebé totes les institucions públiques, de totes les zones i vinculades a tots els partits.
• El finançament dels partits polítics i les relacions d'aquests amb les grans empreses, que donen peu a les portes giratòries i qui sap què mes.
• La incapacitat o falta de voluntat de molts dels líders polítics en voler conèixer la realitat i parlar-ne al respecte.
• Els interessos partidistes per sobre dels de l'Estat. L'últim exemple, la nova convocatòria electoral d'avui 10 de novembre, per part del President en funcions Pedro Sánchez. 
• Les ganes majoritàries d'un poble, el català, de sentir-se part d'Espanya, tot i que amb un respecte a les seves singularitats.
• Les balances fiscals entre comunitats autònomes.
• Els comptes de resultats interns d'entitats de l'Estat com ara AENA (gestora dels aeroports) o Puertos del Estado (gestora ports) que semblen amagar els guanys d'uns amb les pèrdues d'altres.
• L'existència d'un pol econòmic fort i amb alta capacitat competitiva en l'Aeroport del Prat de Barcelona, batejat ara per "ordeno y mando" com a Josep Tarradellas. 
• La reforma de la Constitució per la via ràpida, concretament de l'article 135, de 27 de setembre de 2011 per afavorir el pagament del deute per sobre d'altres necessitats de la ciutadania.
• Els milions i milions de ciutadans que han sortit pacíficament als carrers de multitud de pobles i ciutats de Catalunya des de juliol de 2010 per dir que quelcom començava a no funcionar bé.
• Els excessos comesos per les forces d'ordre públic contra ciutadans pacífics que volien votar el dia 1 d'octubre de 2017.
• El milers de ciutadans que continuen sortint pacíficament als carrers de multitud de pobles i ciutats de Catalunya des del 15 d'octubre de 2019 en defensa 
• ...
• ...
• ...

Aspectes amagats però no eliminats. Situacions que durant anys han estat sota la catifa però que ja no hi caben. 

Tan difícil sincerar-se? Acceptar? Seure? Parlar?