dissabte, 29 d’octubre de 2016

Bugobe 1996, 20 anys després

El proper dia 31 d'octubre es compleixen 20 anys de la mort dels germans maristes Servando, Julio, Miguel Ángel i Fernando al Zaire, actual República Democràtica del Congo. La guerra en aquell país va causar un munt de refugiats en els països veïns. Els 4 germans van morir per que van decidir quedar-se amb totes les conseqüències. L'amor i la solidaritat cap a un poble abatut va poder més que els riscos o el prudent desig de marxar i salvar-se.

En aquell moment, any 1996, jo em trobava en el Paraguai fent una col·laboració de voluntariat de llarga durada a l'escola Champagnat de Coronel Oviedo. La noticia ens va colpejar com a tot arreu i la vam treballar amb els joves de la caravel·la (nom del grup) del moviment juvenil Navegar, conjuntament amb el hermano Claudio Lozano.

Dos anys després, el 1998, de forma una mica casual, -qui m'ho havia de dir!- , vaig tenir el permís del germà Emili Turú, en aquell moment superior de Maristes Catalunya per fer una estada a Rwanda, i l'encàrrec amb el Josep Maria Castrillo, de visitar i acompanyar els germans missioners que allà estaven donant suport (Javier G.Terradillos, Eugenio Sanz, Juanjo Lujan i Alvaro Otalora). Recordo com molt colpidora aquella experiència, de la que presento 3 mostres gràfiques de mort i vida, de massacre i compromís, de testimoniatge i fraternitat.


Sigui aquesta Entrada un homenatge a tants homes i dones que fan de la missió a països llunyans el carisma concret del seu enviament com a cristians.

Si vols aprofundir una mica més, enllaço amb les paraules del g.Benet Arbués, Superior general en aquell moment, durant la celebració eucarística celebrada a Roma el novembre de 1996, enllaç

Malauradament, avui en dia continuen donant-se situacions similars arreu del món. Nosaltres vivim, ara com ara en una mena de bombolla.