dilluns, 16 de març de 2015

Enaltir-se? humiliar-se? Acceptar-se!

"el qui s'humilia serà enaltit"
"El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. 12 Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo."

Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: "Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador."

  • Se'ns mostra en aquest text dues formes de pregar davant el Senyor. O també de veure's un mateix i de relacionar-se amb els altres. El primer, pregant dempeus i amb mirada altiva, es vanagloria del que creu que és (millor que els altres-diu-, als que menysprea) i del que fa (dejuna i fa almoina). En canvi, l'altre, amb mirada baixa es reconeix pecador i demanar el favor de l'Altissim. 

  • Els fariseus eren un grup jueu, influent en la comunitat religiosa i el Temple, que estava formada majoritàriament per una classe mitjana dedicada al comerç. Eren estudiosos de la Llei, alguns sacerdots i que ocupaven alguns dels seients del Sanedrí, juntament amb els saduceus. Tot i així, estaven en contacte directe amb la gent senzilla del poble, entre el que eren molt influents, a través de les seves feines comercials. L'important per entendre aquest comentari és que eren exemple per la gent de bons creients i bons religiosos.
  • Els publicans en canvi, tenien com a tasca  l'encàrrec de cobrar els imposts per l'erari romà, d'escanyar la gent. Pet tant, se'ls considerava traïdors i pecadors, doncs sent jueus servien a la causa de l'Imperi.

  • I resulta que novament Jesús, ens fa reflexionar en proposar les actituds d'aquests dos homes de forma contrària al que era habitual. Ens presenta el fariseu com una persona prepotent que se sent superior als altres, als qui arriba a menysprear i, en canvi, al publicà com una persona realista, senzilla que sap de quin peu calça...
  • A quin dels dos t'assembles tu més? Com et veus davant els altres?
  • Ets d'aquells que necessita ressaltar davant els altres? O mesures les teves paraules i els teus actes?
  • Si ets d'aquells que sempre estan en el centre i lideren... has pensat algun cop si la teva actitud és de servei o d'avassallar? Aquest és el paper que adopten algunes "mares salvadores" o alguns superiors jeràrquics.
  • Si ets d'aquells que hi participa poc i se sol mantenir en segon terme,,, ho ets per discreció o per que et sents inferior? La segona opció pot ser perjudicial per a un mateix.
  • La comunitat i el poble de Déu es construeixen fent-nos tots partícips. Tothom és important i té alguna cosa a dir. Deixa créixer als demés! Valorat! 


Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 18, 9-14?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.