dilluns, 25 d’abril de 2016

Lesbos, ara fa 10 dies

Ara fa 10 dies el papa Francesc viatjava a l'illa grega de Lesbos (per cert.... la pots situar al mapa?) per fer un gest públic, internacional, catòlic, evangèlic i ecumènic en pro de la resolució de la situació de milers i milers de refugiats. 


Nosaltres, el Papa Francesc, el Patriarca Ecumènic Bartomeu i l'Arquebisbe d'Atenes i de Tota Grècia Jeroni, ens hem trobat a l'illa grega de Lesbos per manifestar la nostra profunda preocupació per la situació tràgica dels nombrosos refugiats, emigrants i demandants d'asil, que han arribat a Europa fugint de situacions de conflicte i, en molts casos, d'amenaces diàries a la seva supervivència. L'opinió mundial no pot ignorar la colossal crisi humanitària originada per la propagació de la violència i del conflicte armat, per la persecució i el desplaçament de minories religioses i ètniques, com també per treure a famílies de casa seva, violant la seva dignitat humana, les seves llibertats i drets humans fonamentals.

La tragèdia de l'emigració i del desplaçament forçat afecta milions de persones, i és fonamentalment una crisi humanitària, que requereix una resposta de solidaritat, compassió, generositat i un immediat compromís efectiu de recursos. Des Lesbos, nosaltres fem una crida a la comunitat internacional perquè respongui amb valentia, afrontant aquesta crisi humanitària massiva i les seves causes subjacents, a través d'iniciatives diplomàtiques, polítiques i de beneficència, com també a través d'esforços coordinats entre Orient Mitjà i Europa.

Com a responsables de les nostres respectives Esglésies, estem units en el desig per la pau i en la disposició per promoure la resolució dels conflictes a través del diàleg i la reconciliació. Mentre reconeixem els esforços que ja han estat realitzats per ajudar i auxiliar els refugiats, els emigrants i als que busquen asil, demanem a tots els líders polítics que facin servir tots els mitjans per assegurar que les persones i les comunitats, inclosos els cristians, romanguin en la seva pàtria i gaudeixin del dret fonamental de viure en pau i seguretat. Cal urgentment un consens internacional més ampli i un programa d'assistència per a sostenir l'estat de dret, per defensar els drets humans fonamentals en aquesta situació que s'ha fet insostenible, per protegir les minories, combatre el tràfic i el contraban de persones, eliminar les rutes insegures, com les que passen a través del mar Egeu i de tota la Mediterrània, i per impulsar processos segurs de reallotjament. D'aquesta manera podrem assistir a aquelles nacions que estan involucrades directament en auxiliar les necessitats de tants germans i germanes que pateixen. Manifestem particularment la nostra solidaritat amb el poble grec que, malgrat les seves pròpies dificultats econòmiques, ha respost amb generositat a aquesta crisi.
Junts implorem fermament per fi de la guerra i la violència al Pròxim Orient, una pau justa i duradora, així com el retorn digne de qui van ser forçats a abandonar les seves llars. Demanem a les comunitats religioses que incrementin els seus esforços per rebre, assistir i protegir els refugiats de totes les confessions religioses, i que els serveis d'assistència civil i religiosa treballin per coordinar els seus esforços. Mentre duri la situació de necessitat, demanem a tots els països que estenguin l'asil temporal, ofereixin una estada idònia als refugiats, incrementin les iniciatives d'ajuda i treballin amb tots els homes i dones de bona voluntat per un final ràpid dels conflictes actuals.
Europa s'enfronta avui a una de les més greus crisis humanitàries des del final de la Segona Guerra Mundial. Per afrontar aquest repte seriós, fem una crida a tots els deixebles de Crist perquè recordin les paraules del Senyor, amb les que un dia serem jutjats: «Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster i em va acollir, estava despullat i em vau vestir; estava malalt i em vau visitar; estava a la presó i vinguéreu a veure ... Us asseguro que cada vegada que ho fèieu a un d'aquests, germans meus més petits, a mi m'ho fèieu» (Mt 25,35 -36.40).
Per la nostra part, seguint la voluntat de Nostre Senyor Jesucrist, hem decidit amb fermesa i amb tot el cor d'intensificar els nostres esforços per promoure la unitat plena de tots els cristians. Reiterem la nostra convicció que «la reconciliació (entre els cristians) significa promoure la justícia social en tots els pobles i entre tots ells... Junts volem contribuir a que els emigrants, els refugiats i els qui demanen d'asil siguin acollits amb dignitat a Europa» ( Charta Oecumenica, 2001). Desitgem complir la missió de servei de les Esglésies al món, defensant els drets fonamentals dels refugiats, dels que busquen asil polític i els emigrants, com també de molts marginats de la nostra societat.
La nostra trobada d'avui es proposa contribuir a infondre ànim i donar esperança a qui busca refugi i a tots aquells que els reben i assisteixen. Nosaltres instem a la comunitat internacional perquè la protecció de vides humanes sigui una prioritat i que, a tots els nivells, es doni suport a polítiques d'inclusió, que s'estenguin a totes les comunitats religioses. La situació terrible dels que pateixen per la crisi humanitària actual, incloent a molts dels nostres germans i germanes cristians, ens demana la nostra pregària constant.
Papa Francesc, Geroni II, Bartomeu I. Lesbos, 16 abril 2016

En altres èpoques històriques 
podíem amagar-nos en "no saber el que passava", i ara?