Davant l'Escriptura

Davant de les Escriptures hi ha diverses opcions de situar-se. Aquest és un tema que sovint comento amb un familiar meu, que té una altra visió diferent a la meva. El que està clar és que les Escriptures no poden prendre's ni al peu de la lletra, ni de la mateixa manera que en temps de Jesús, ni que fa 1000 anys ni que ara fa 50. 

Per llegir la Bíblia correctament crec jo que cal:

• Hermenèutica (del grec ἑρμηνευτικὴ τέχνη,que seria l'art d'interpretar texts, especialment els texts sagrats.
• Exegesi, que significa extreure el significat d'un text donat, habitualment texts sagrats. En general, l'exegesi pressuposa un intent de veure el text objectivament. Per això cal disposar d'una certa formació en història, cultura, teologia... 
• I la eiségesi, que significa inserir les interpretacions personals en un text donat. Això vol dir ser capaç d'entendre's a un mateix i al món en el que es viu. Aquest últim punt, com sembla lògic ha de ser molt curós i ha de ser contrastada amb l'exegesi. 

I fruit de tot l'anterior, segons l'autor William Spohn, per fer teologia, per ser cristians en el món, podem prendre la Bíblia de maneres diverses:

• Com mandat diví: Déu es revela convidant a donar resposta. En aquest cas el que cal fer és obeir el manament de Déu.
• Com recordatori moral: Déu ens diu que ens ha creat com a criatures a la seva semblança, com humans. En aquest cas el que cal fer és ser plenament humà.
• Com a crida a la llibertat: Déu ens mostra que ell sempre està pel pobre i oprimit. El que cal fer és això mateix. 
• Com a crida a ser deixebles: Déu fet carn en el seu fill Jesucrist ens mostra a partir del Nou Testament un relat que modela una forma de ser. El que cal fer és seguir l'exemple de Jesús i ser deixebles seus.
• Com a base de l'amor: També seguint l'exemple de Jesús ens adonem no només que cal ser deixeble seu, si no que cal amar tothom com a un mateix.

El que em pregunto jo cada cop més és... com es situa davant l'Escriptura, la majoria de persones de la meva societat, del meu voltant? Crec que ni tan sols s'ho plantegen. Ja fa temps que li han donat l'esquena. Espero poder d'aquí un temps poder compaginar les meves dots educatives amb la meva fe i ser capaç de fer quelcom. El què? allò que, amb el meu esforç, sigui voluntat de Déu.

Com et situes tu, davant l'Escriptura?
I de cara als altres... moralitzador, llibertador, deixeble, germà?