Canvi d'any 2013 a 2014

31 de desembre, canviem d'any. Aquesta vegada del 2013 al 2014.

          Els millors desitjos per a tothom per aquest nou 2014!!!

I per celebrar-ho, un regal en forma d'imatges...

Ballem? Bailamos? Shall we dance? Nous dansons? Sisi ngoma? Chúng tôi khiêu vũ?

Catalans, espanyols, anglesos, francesos, kenyates, vietnamites... no som tan diferents.

Marató de TV3 2013

15 de desembre de 2013, nova edició de la Marató de TV3 en pro de les malalties neurodegeneratives. Després de 15 hores de programa el reconmpte final diu que s'han recollit 9.550.119 EUR.

Veure el vídeo

Si vols col·laborar econòmicament, encara pots fer-ho fins el 31 de gener, enllaç

Nelson Mandela, ARA un dels gran, i ABANS?

Nelson Mandela neix el 18 de Juliol de 1918 un el petit poblat sudafricà de Mvezo. Aquella Sudàfrica era un país de negres governat per la minoria blanca terratinent. Des del 1948 el país vivia l'apartheid, es dividia la gent i les classes socials en africans, blancs, negres i indis. Algunes lleis penaven els matrimonis mixtes, el moviment entre ciutats, sobre el territori i la propietat privada...

Els autobusos, les escoles, les platges, el cinemes, els parcs públics... gairebé tot era objecte de segregació: bus per a blancs i bus per a negres.

¡ Increïble, però cert! 

El 1942 Mandela acaba els estudis de dret a la universitat. Ingresa aquell mateix any en el moviment social Congrès Nacional Africà (CNA). El 1948 és escollit membre de la direcció de la lliga juvenil del CNA. El desembre de 1952 és detingut  pel govern en base a la Llei de Represió del Comunisme.El 1962 torna a ser detingut i aquesta vegada passa 27 anys en presó, amb el número 46664,

El 1990 el president blanc del país, de Klerk aixeca la prohibició sobre el CNA i allibera Mandela. Just un any després, el 1991 es escollit president del CNA des d'on continua lluitant per la igualtat de blancs i negres en un país dividit. Promou diverses manifestacions i vagues generals fins que finalment es desfa el sistema basat en l'apartheid. A partir d'aquell moment rep diversos premis internacionals, el premi UNESCO el 1991, el Príncep d'Astúries el 1992 i el Nobel de la Pau el 1993.

A les eleccions de 1994 és escollit President de Sudàfrica, el primer president de color. El 1999 ja delicat de salut abandona el càrrec i la política activa. Ha passat els últims anys de la seva vida al costat de la seva família sense deixar de donar suport a infinitat d'iniciatives en pro de la igualtat de les persones.

Mor físicament el 5 de desembre de 2013. Ara tothom li reconeix infinitat de valors com a estadista, governant, persona, líder.... però, com se'l veia al llarg dels anys?

Els líders com els bons descobriments només es valoren quan anys després mirem enrere. 

Quins seran els líders que ben bé valorem d'aquí 20 anys? 

Pot ser algú, ens reconeixerà a nosaltres mateixos aquest valor?

Hommer, vés tan lluny com et marqui el cor

Aquesta temporada 2013-14 en un dels capítols emesos per la FOX, Hommer Simpson ha viatjat  fins a Barcelona. Tot un fita per a la ciutat (imagino que gratuïta) com el millor anunci arreu del món.

Però a part d'això, aconseguei acomplir el somni del seu amic Eduardo Barcelona.

  

Quin és el teu somni?

La vida passa ràààààààààààààààààààààààààààààààà`pida

Fa molt anys encara anava a escola, fa una mica mica menys estudiava i passava estones en el bar de la uni, i ara resulta que estem a punt de celebrar les noces de plata de la promoció, ja estic emparellat i amb descendència. I tot això en un plis, plas!

La vida passa rààààààààààààààààààààààààààpida.

Val la pena saber el que volem i lluitar-hi. Com ho veus?


* Vídeo estret del Jameson Notodofilmfest, festival de cinema per a joves creadors audiovisuals.

El venedor de mocadors

Fruto de las motivaciones en clase durante la semana pasada por la celebración de los Derechos de los Niños un alumno nos habló de esta canción

Es para pensar en cuáles son nuestra preocupaciones y qué sentido tienen!

Malala... i els drets dels Infants

Premio Sájarov 2013 del Parlamento Europeo

Malala Yousafzai, la joven de 16 años que fue tiroteada por los talibán por luchar por los derechos de las niñas a la educación, dedicó hoy (viernes 22/11/13) su premio Sájarov del Parlamento Europeo "a los héroes sin nombre de Pakistán y a todos los que luchan por los derechos y las libertades".

Malala, ataviada con un sari color salmón, y ante la atenta mirada de su padre, Ziauddin Yousafzai, pidió en su discurso de agradecimiento en el hemiciclo de la Eurocámara que la Unión Europea (UE) apoye a los 57 millones de niños en el mundo que no tienen acceso a la educación."Esos niños no quieren una iBox o un iPhone, ni chocolate, quieren un libro y un bolígrafo", afirmó ante los aplausos de los eurodiputados.

Malala lamentó que en su país las niñas "sufran a menudo acoso sexual y no las dejen ir más allá del perímetro de su casa"."Hay que cambiar de mentalidad. Un país no es más fuerte por el número de soldados que tiene, sino por su índice de alfabetismo", señaló.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/Malala

Mira, compara i ...

Aquesta setmana es recorden els Drets dels Infants. És un bon moment per sortir una mica de la nostra pròpia realitat i pensar més enllà.

Mira aquestes imatges i compara...

Pensa i decideix!

* Imatges del llibre Hungry World: What the World Eats

La ciència

Durant el mes de novembre anualment es celebra la setmana de la ciència. A les escoles es fan activitats diverses per afavorir el seu coneixement i estudi.

Una part de les ciències és l'astronomia. Disfruta amb aquestes imatges del cosmos.

D'on venim? On anem? Per a què estem en aquest món?

Algunes idees de Pere Casaldáliga

Algunes idees de Pere Casaldáliga: 

• “La fe sense política, no és cristiana.” 

• “Jo dic que l’Església només és Església quan salva, quan anuncia la Bona Nova, quan estimula la participació fraterna.” 

• “Això és el que cal dir a la joventut: que cal pregar, cal viure en contemplació. Cal donar gràcies als que ens han recordat la importància de l’Esperit que habita en nosaltres, l’Esperit amb dues ales, l’ala de la contemplació i la de l’impuls cap a la vida.” 

• “Pensant en les samarretes, és fàcil portar Jesús al pit, el difícil és tenir pit, coratge, per seguir Jesús.”" 

• “El seguiment és la millor definició de l’espiritualitat cristiana, el seguiment de Jesús amb l’opció pels pobres, el diàleg obert, la solidaritat.” 

* Col·laboració d'Avelino Seco, prevere càntabre, teòleg, doctor en Sociologia i professor de Filosofia. Estret d'una entrevista feta a Pere Casaldáliga dins la seva tesi doctoral.

President pobre, pot ser?

José Alberto Múgica, conegut familiarment com "el Pepe" és des del mes de març del 2010 el president de l'Uruguai per un període de 5 anys.

Viu amb només 1.250 dòlars al mes, vol eliminar la pensió vitalícia dels ex presidents i té gran preocupació pels temes socials. El seu nivell de vida és coherent amb les seves idees: entre altres detalls ho demostra viatjant en un Wolkswagen ben senzill. Això l'ha portat a rebre el títol de president més pobre del món.

Notícia del 4 de juny del diari Publimetro, de Colòmbia

Aire condicionat a les aules

Ara fa uns dies a l'assemblea de classe amb els alumnes per revisar les primeres setmanes de curs, alguns es queixaven de no tenir aire condicionat a les aules. També que al menjador no els hi agradava l'amananida.

Ver mapa más grande

De seguida em vaig enrecordar de la visita que vaig poder fer a la comunitat de Cristo Rey, a prop de la petita població de Doctor Pedro P.Peña, al desert del Chaco en una de les meves estades al Paraguai. Tant de bo aquestes imatges els ajudin a obrir els ulls.

* Material gràfic de l'ONG SED

Ben alt i clar!

Paraules de Iñaki Gabilondo el juny de 2013 als Jesuïtes de Casp, Barcelona en motiu de la cloenda de l'any acadèmic de Cristianisme i Justícia.

´

No hi ha res que no estigui en procés de transició.

Bloc d'espiritualitat, "Proyecto KoaN"

El "Proyecto KoaN" és una iniciativa sorgida des de l'Equip d'Animació Local (EAL) de l'escola Marista Champagnat de la ciutat de León, i dins del Marc d'Espiritualitat de la Província Marista de Compostela, com a proposta per a educar els alumnes en l'escolta interior, des d'infantil fins a 4t d'ESO.

Amb aquest pla pretenen realitzar una contribució a l'educació integral de l'alumnat. Mira un petit exemple.

Un día decidí triunfar…

Decidí no esperar a las oportunidades, sino yo mismo buscarlas…

Decidí ver cada problema como una oportunidad de encontrar una solución…

Decidí ver cada día como una nueva oportunidad de ser feliz…!!!

…

… Aprendí que de nada sirve ser luz

… Si no iluminamos el camino a los demás…!!!

… Ahora ya no duermo para descansar

… ahora duermo para soñar…!!!.

Si vols saber més... http://proyectokoan.wordpress.com/

* Agrair la col·laboració dels professors Rosabel, Conchita, Juanjo i els gg.Isaac i José Luís de l'escola Marista Champagnat de León (web).

Temple de la Sagrada Família, Barcelona

Ja saps que la tens ben a prop?

Per conèixer més www.sagradafamilia.cat

Ja ets del club SED?

Anar-hi

Sants que escoltin iPod

Necesitamos… 

• Necesitamos santos sin velo, sin sotana.
• Necesitamos santos de jeans y zapatillas.
• Necesitamos santos que vayan al cine, escuchen música y paseen con sus amigos.
• Necesitamos santos que coloquen a Dios en primer lugar y que sobresalgan en la Universidad.
• Necesitamos santos que busquen tiempo cada día para rezar y que sepan enamorar en la pureza y castidad, o que consagren su castidad.
• Necesitamos santos modernos, santos del siglo XXI con una espiritualidad insertada en nuestro tiempo.
• Necesitamos santos comprometidos con los pobres y los necesarios cambios sociales. 
• Necesitamos santos que vivan en el mundo, se santifiquen en el mundo y que no tengan miedo de vivir en el mundo. 
• Necesitamos santos que tomen Coca Cola y coman hot-dogs, que sean internautas, que escuchen iPod. 
• Necesitamos santos que amen la Eucaristía y que no tengan vergüenza de tomar una cerveza o comer pizza el fin de semana con los amigos. 
• Necesitamos santos a los que les guste el cine, el teatro, la música, la danza, el deporte. 
• Necesitamos santos sociables, abiertos, normales, amigos, alegres, compañeros. 
• Necesitamos santos que estén en el mundo y que sepan saborear las cosas puras y buenas del mundo, pero sin ser mundanos”.

Juan Pablo II (año 2000)

Com canviar un Ajuntament

L'Ajuntament de Torrelodondes (Madrid), des del 2011 està governat per l'Associació Vecinos por Torrelodones, un grup de persones que van decidir-se presentar-se a les eleccions per a canviar el que no funcionava com calia.

Mira aquest vídeo (minut 7'24) amb la entrevista de Jordi Évole a l'alcaldesa, la senyora Elena Biurrun.

Algunes qüestions per a la reflexió:

- Quines han de ser les prioritats d'un Ajuntament?

- Es pot passar del dèficit a un superàvit de més de 5 milions d'Euros en un any? Com?
- És fàcil la transparència?
- Es pot reduïr els sous dels polítics? Es pot suprimir el personal anomenat "de confiança"? 
- Necessita un polític, cotxe blindat? àpats protocolaris pagats?
- ...

Espanya carinyo, lo nostre no funciona

Com surt la lluna, tot un espectacle!

Canal TIC de la Generalitat de Catalunya

Avui dia 17 de maig és el dia d'Internet. I també avui entra en funcionament el Canal TIC de la Generalitat de Catalunya, el portal web que neix amb l’objectiu d’esdevenir una peça més de referència de la Societat de la Informació de Catalunya. 

És un web pedagògic per a la ciutadania, un espai de consulta i divulgació que posa a l’abast de tothom els conceptes tecnològics bàsics i facilita els tràmits administratius en línia propis de la societat digital.

Hi trobareu informació específica dels diversos tipus de tecnologies d’accés a Internet fins a respostes als dubtes més freqüents sobre serveis com la telefonia mòbil, explicacions sobre tramitacions en matèria de telecomunicacions i un complet glossari dels termes utilitzats i moltes coses més.

Accedeix i investiga!

La religió a l'aula

Els Maristes catalans a Hongria

Els germans maristes Jordi G.Llussà, Pere Català, Jaume Bofarull i Pau Tristany, des d'Hongria ens mostren la seva tasca amb la comunitat gitana a les ciutats de Karcag i Eztergom.

Sant Jordi 2013

Sant Jordi (anys 270 – 303), va ésser un militar romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir en no voler abjurar de la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i també en l'Islam, esdevenint un dels sants més populars, especialment durant l'Edat Mitjana. No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un personatge llegendari.

De la vida del sant no se'n tenen dades històriques, solament referències en multitud de llibres. La tradició catòlica el fa fill de Geronci, un oficial romà de Capadòcia destinat a Diòspolis, actual Lod (Israel). Allà, es casà amb una jove local, anomenada Policrònia, i tingueren un fill; Georgios (en català, Jordi). En arribar a la majoria d'edat, Jordi s'allista a l'exèrcit romà, tot seguint els passos del seu pare. Quan tenia trenta anys, el destinaren a Nicomèdia com a tribú i féu part de la guàrdia personal de l'emperador romà Dioclecià.

El 303, l'emperador ordena una persecució contra els cristians però el tribú Jordi es nega a actuar. Interrogat, els comunica que és cristià. Dioclecià ordena la tortura del traïdor; l'encadenen a una roda d'espases i posteriorment, el decapiten. La tradició comenta que l'esposa de l'emperador, Alexandra, i Atanasi, un sacerdot pagà, es convertiren al cristianisme en veient l'exemple de Jordi, però poc després foren martiritzats. 

El cos del màrtir Jordi fou traslladat a Diòspolis. Damunt la tomba, pocs anys després, Justinià I hi féu edificar una església en honor seu, seguint consells d'Eusebi de Cesarea. El 494 fou santificat pel Papa Gelasi I.

La figura de Sant Jordi és el resultat de la síntesi d'un cúmul de tradicions paganes, i l'assimilació al cristianisme, la qual com a religió emergent, necessitava personatges heroics que facilitessin el procés evangelitzador.

Sant Jordi és el patró de diverses territoris i nacions, entre els quals hi ha Catalunya, Aragó, Càceres, Portugal, Anglaterra, Djibouti, etc. Així mateix el sant és protector d'un munt de ciutats.

A Catalunya, comencen a estendre's les llegendes segons les quals sant Jordi intervé en batalles al costat dels comtes catalans: Borrel II, Jaume I, etc.; també és invocat pels almogàvers enmig de les lluites. Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers a la Corona d'Aragó es deu a l'ajut que va donar el sant al rei Pere I d'Aragó l'any 1096. Segons s'explica, l'esmentat rei va guanyar la batalla d'Alcoraz, que va implicar la reconquesta d'Osca contra els sarraïns després que aquest invoqués el sant. Per a agraïr la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa de la Corona D'Aragó.

A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja s'esmenta a començament d'aquell  mateix segle.

El 23 d'abril, els catalans surten al carrer i omplen les Rambles de Barcelona i altres molts carrers de ciutats i pobles de gom a gom per celebrar la festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya, el Dia del Llibre i la Fira de les Roses. Les roses, els llibres i les senyeres ocupen els carrers i les places d'arreu del país.

És tradició que l'home regali a la dona un llibre i la dona a l'home un llibre. A Catalunya la Diada de Sant Jordi té també el valor simbólic del dia dels enamorats. 

Uganda debat la "Llei Matagais"

El programa Reportajes de C+ va emetre el passat 10 d'abril el documental "La caza al Homosexual", gravat a Uganda, país on s'està debatent en el Parlament nacional un canvi en el Codi Penal que pugui castigar als homosexuals, homes i dones, simplement pel fet de ser-ho. El debat no és homosexualitat si o no, el debat està entre cadena perpètua o pena de mort.

Si vols col·laborar, signant un manifest contra aquesta iniciativa de Llei, enllaç.

Si vols veure algun altre programa de Jon Sistiaga, enllaç.

Manifest Procés Constituent a Catalunya

La monja benedictina i metgessa Teresa Forcades i l'economista i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, promouen el 'Manifest per a la convocatòria d'un procés constituent a Catalunya', amb l'objectiu de preparar un 'canvi de model polític, econòmic i social'. Conviden tots els ciutadans de Catalunya, visquin on visquin, a signar-lo per fer pinya a favor d'aquesta nova iniciativa que vol esdevenir un moviment social cap a una candidatura unitària i popular a les pròximes eleccions al parlament. També poden signar el manifest 'com a simpatitzants' els qui no siguin ciutadans catalans.

Veure el programa "Singulars"

El manifest demana que 'el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país desitja'. També considera que l'actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat. Defensa 'un model polític i social nou [...] sense repetir fórmules del passat'. Aquest procés constituent requerirà, diuen, l’autoorganització i la mobilització social continuada. Proposen una plataforma unitària 'que cristal·litzi el malestar social creixent en una majoria política organitzada a favor d’un canvi de model'.

Es tracta d’iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per tal de bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura com més àmplia millor per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de defensar la convocatòria d’una assemblea constituent per definir quin nou model d’estat i d’ordenació sòcioeconòmica volem.'

'El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap de les dues persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana, de manera que no sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats de la majoria.'

Segons ells, una primera llista provisional, orientativa i no exhaustiva de punts a considerar és la següent:

• Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació.
• financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il·legítim.
• Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada de treball i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.
• Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.
• Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.
• No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.
• Dret al propi cos i no a la violència de gènere.
• Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.

Si vols llegir el manifest i col·laborar-hi... enllaç

Però... quina hora és exactament?

Quantes vegades t'ha passat que a la tele diuen que són les 20'30h, l'ordinador em diu que són les 8'25h i en el mòbil em les 8'27h. Però... quina hora és exactament? 

Temps enrere la mesura del temps es feia segons el Temps Universal (TU), això és, en base al període de rotació de la Terra (24h un dia). Però ja sabem que aquest no és exacte, doncs en realitat és 24 i escaig. Els anys de traspàs, amb el 29 de febrer cada 4 anys, intenten evitar aquesta petita desviació. 

Actualment i segons els tècnics en la matèria, un segon es defineix com "la durada de 9.192.631,770 períodes de la radiació emesa en la transició entre els dos nivells hiperfins de l'estat fonamental de l'àtom de cesi 133, a nivell del mar amb camp magnètic zero".

I el temps es defineix segons el Temps Atòmic Internacional (TAI) i ho controla l'anomenada IERS (International Earth Rotation and Reference Systems Service), organització amb seu a Frankfurt, Alemanya. Aquesta entitat mitjançant un rellotge atòmic de cesi fixa l'hora exacta i la transmet arreu del món via Internet per posar en hora els rellotges. En cas de sobrar o faltar algun segon, es resta o s'afegeix els dies 30 de juny o 31 de desembre.  

L'anomenat UTC, la qual surde del TAI, és el sistema de temps emprat per molts estàndards d'Internet i de la World Wide Web. És l'hora oficial en els següents països. Burkina Faso, Costa d'Ivori, Gàmbia, Ghana, República de Guinea, Guinea Bissau, Islàndia, Libèria, Mali, Mauritània, Marroc, Santa Helena, São Tomé i Príncipe, Senegal, Sierra Leone, Togo, Illes Fèroe, Illes Canàries, Irlanda, Portugal i el Regne Unit. A partir de la UTC es van sumant hores a mida que anem cap a l'Est i restant a mida que anem cap a l'oest.

Espanya (hora de la península) se situa sobre UTC+1, és a dir, sumant 1 hora a la UTC. És l'anomenada CET (Central European Time) la qual és compartida per par la majoria de països d'Europa.

Pasqua 2013: Pàsqua és confiança

 

Tant de bo que el record d'aquest fet excepcional ens permeti mantenir la confiança en que quan les coses semblen anar malament, quan ja no ens queda res,

Ell encara hi és. Només cal creure-hi!    

                           Bona Pasqua! 

I també, com no, bon dia de la Mona! 

No és cardenal, però ja podria...Òscar Romero

Òscar Arnulfo Romero (nascut a El Salvador el 1917) va ser un mossén católic que va arribar també a ser arquebisbe metropolità de la capital del país, San Salvador. Es va tornar ben conegut per les predicacions que feia en defensa dels drets humans i per la seva mort, assessinat, mentre celebrava la missa en un hospital de persones malaltes mentals.

Com a aquebisbe va denunciar a les seves homilíes dominicals moltes violacions dels drets humans i va manifestar públicament la seva solidaritat cap a les víctimes de la violència política del seu país. Cal dir que,  de jove, durant els seus primers temps com a mossen no era massa proper al poble. Poc a poc es va adonar de la realitat que el poble vivia sota el règim governant del país. La mort per assassinat del mossen i amic seu, Rutilio Grande, el març de 1977 (premonitòriament 3 anys abans de la seva pròpia) en mans de 2 camperols que estaven en contra de les seves idees i de la promoció de l'Evangeli entre les classes més baixes en les anomedades comunitats de base el va fer canviar.

Els següents 3 anys la seva predicació va canviar radicalment. Inclús va fer algunes misses en pro de la gent senzilla amb l'oposició explícita d'altres bisbes del país i del nunci del Vaticà. Dins de l'Església católica se'l va considerar com un bisbe que defenía l'opció preferencial pels pobres. Exemple d'això és el que va manifestar en una de les seves homilíes, l'11 de novembre de 1977, Monsenyor Romero va dir: «La missió de l'Església és identificar-se amb els pobres, així és com l'Eglésia trona la seva salvació».

Oscar Romero durant la seva època de bisbe no vivia al palau al costat de la catedral metropolitana, ho feia en una petita residència al costat d'un hospital de malalts psíquics, "el Hospitalito".

El seu assassinat va succeir el 24 de març de 1980 mentre celebrava la missa. Allò el va converit en màrtir i, per a molts, en Sant. A l'Amèrica Llatina és habitual referir-se a ell com a San Romero de Amèrica.

Si vols saber més... www.servicioskoinonia.org/romero/

Es diu Francesc. Bufa l'Esperit?

Independentment de si som o no catòlics, som o no practicants, o no ens sentim cridats per Deú ni pel seu Evangeli ni per la jerarquia, la noticía d'avui és històrica. La figura del Papa en aquest nostre món, a part de ser el cap de l'Església Catòlica és un referent d'ordre mundial.

Un decàleg de la sorpresa:

• Primera:  el 10 de febrer de 2013, el Papa Benet XVI renuncia a la càtedra de Pere.
• Segona: des del 28 de febrer, dia de la Seu Vacant, el bisbe emèrit Benet XVI es troba desaparegut a Castelgandolfo. No sembla moure fils durant les Congregacions i el Conclave.
• Tercera: El 13 de març al vespre, després de 5 votacions, apareix fumata blanca. Els cardenals escullen a Jorge Mario Bergoglio com a successor.
• Quarta: Sembla que Bergoglio ja podia haver estat escollit el 2005 i es va retirar entre llàgrimes.
• Cinquena: Bergoglio no és italià, no és europeu. És argentí, del nou món. 
• Sisena: Bergoglio no és de la cúria, no és diocesà. És religiós, de la companyia de Jesús.
• Setena: Pren el nom de Francesc I. En memòria de Sant Francesc. 
• Vuitena: Francesc, en sortir al balcó, amb una senzilla creu, es presenta com a Bisbe de Roma abans que com a Papa. Estableix un diàleg proper amb els seus feligresos com a pare.
• Novena: En mig d'aquesta presentació pública, amb la plaça de Sant Pere plena de gom a gom, demana silenci a la gent i prega: el Pare Nostre i l'Ave Maria.
• Desena: Francesc I abans de donar la seva benedicció "Urbe et Orbi" demana també al poble que pregui en silenci uns segons demanant a Déu el beneeixi a ell en aquest nou servei.

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4500291

Està bufant l'Esperit?

Altres detalls que s'han sabut després:

• En rebre a la capella Sixtina, la salutació i jurament dels seus companys cardenals, no va voler utilitzar el tron disposat a tal efecte, els va rebre des d'una simple cadira a la seva mateixa alçada.
• Un cop escollit no va voler utilitzar el cotxe oficial per desplaçar-se dins el Vaticà, va anar amb l'últim dels busos on anaven els cardenals.

• A Buenos Aires, la seva ciutat, no vivia al Palau Arquebisbal, ho feia en un petit apartament.
• També era habitual usuari dels transports públics, colectius i metro.
• Ha estat un ferm lluitador, duríssim, contra el matrimoni Kirchner en temes de la probresa però també dels drets de les parelles del mateix sexe.
• En la època del dictador Videla no està clar el paper de l'Església i el seu propi

Caldrà esperar uns mesos a veure cap a on bufa.

No és cardenal, però ja podria...Pere Casaldaliga

Pere Casaldàliga i Pla (nascut a Balsareny l'any 1928) és un religiós, escriptor i poeta català, que ha viscut gran part de la seva vida al Brasil, país on és bisbe de la prelatura territorial de São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso. Ha estat sempre vinculat a la teologia de l'alliberament i sempre ha estat un defensor dels drets dels menys afavorits.

Un cop acabats els seus estudis en el seminari de Vic, el 31 de maig de 1952 va ser ordenat sacerdot a Montjuïc (Barcelona) i es va unir a l'ordre dels claretians des de la qual va dur la a terme les seves primeres tasques a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid.

L'any 1968, amb 40 anys va ser destinat al Brasil, primer com a fundador d'una missió claretiana al Mato Grosso. Poc després de la seva arribada, El 27 d'abril de 1970, veient les seves dots, fou nomenat pel Papa Pau VI com a administrador apostòlic de la prelatura, i el 23 d'octubre de l'any següent fou nomenat bisbe titular d'Altava i prelat emèrit de São Felix do Araguaia.

La seva denúncia pública dels grans terratinents, als quals culpa de la misèria local, li ha comportat amenaces de mort en diverses ocasions. Dos dels seus col·laboradors, el pare Jósimo i el sacerdot João Bosco, van ser assassinats per denunciar algunes situacions i són recordats emocionadament en romeries.

Casaldàliga ha estat bisbe d'aquesta prelatura durant quaranta anys, fins el 2003, quan va presentar la seva dimissió, com tots els bisbes. Tot i així va decidir no tornar a la seva Catalunya natal i romandre en la diòcesi treballant amb els indígenes i camperols.

Ha destacat per la seva posició a favor de l'anomenada teologia de l'alliberament en defensa dels pobles que aquest corrent de pensament rebutja anomenar «pobres» per anomenar-los empobrits, atès que han estat explotats pels països rics. Durant el pontificat de Joan Pau II al , va tenir problemes amb el Vaticà.

L'any 2006 va rebre el Premi Internacional Catalunya atorgat per la Generalitat de Catalunya en la seva 18a edició. Aquest premi és un reconeixement a persones que sobresurten  pel seu treball en el desenvolupament de la cultura, la ciència, l'economia o qualsevol altre àmbit, i que a més hagin destacat per haver realitzat els seus treballs amb un alt compromís ètic i humanístic.

Durant el 2012 ha hagut d'abandonar casa seva durant diverses temporades per amenaces de mort contra la seva persona per les seva defensa dels drets dels indígenes Xavante. 

ME LLAMARÁN SUBVERSIVO

Con un callo por anillo,
monseñor cortaba arroz.
?Monseñor "martillo
y hoz"?

Me llamarán subversivo.
Y yo les diré: lo soy.
Por mi pueblo en lucha, vivo.
Con mi pueblo en marcha, voy.

Tengo fe de guerrillero
y amor de revolución.
Y entre Evangelio y canción
sufro y digo lo que quiero.

Si escandalizo, primero
quemé el propio corazón
al fuego de esta Pasión,
cruz de Su mismo Madero.

Incito a la subversión
contra el Poder y el Dinero.
Quiero subvertir la Ley
que pervierte al Pueblo en grey
y al Gobierno en carnicero.
(Mi pastor se hizo Cordero.
Servidor se hizo mi Rey).

Creo en la Internacional
de las frentes levantadas,
de la voz de igual a igual
y las manos enlazadas...

Y llamo al Orden de mal,
y al Progreso de mentira.
Tengo menos Paz que ira.
Tengo más amor que paz.

...! Creo en la hoz y el haz
de estas espigas caídas:
una Muerte y tantas vidas!
! Creo en esta hoz que avanza
- bajo este sol sin disfraz
y en la común Esperanza -
tan encorvada y tenaz!

No és cardenal, però ja podria...Pere Shaw

Pere Jacob Shaw (nascut a Bèlgica l'any 1925)  va ser un missioner belga de la congregació dels Oblats de Maria Immaculada, OMI. Va dedicar més de 30 anys a la missió en el desert del Chaco, Paraguai.

Va arribar al Paraguai com a missioner al desembre de 1952 amb només 27 anys i ja des del principi es va dedicar a acompanyar els pobles indígenes del Baix Chaco amb una tasca eminentment itinerant des de la seva seu, a la població de Benjamin Aceval.

L'any 1965 inaugura una petita escola, inicialment amb 11 alumnes, com a forma de donar continuïtat a la tasca evangelitzadora des del món de l'educació. La inauguració posava fí a un periode de 3 anys de recerca de col·laboradors i de finançament per a la seva construcció i posada en funcionament. 

L'any 1981,després de gairebé 30 anys de la seva arribada al Paraguai, el Papa Joan Pau II el nomenà bisbe amb el títol de Vicari Apostòlic del Pilcomayo, amb seu a la ciutat militar de Mariscal Estigarribia. Volia així, el Papa, donar la oportunitat a monseyor Shaw de continuar la seva tasca evangelitzadora des de la més alta responsabilitat eclesial a la zona. 

Els indígenes d'aquelles terres el van batejar com a Pa’i Puku, (traduït de l'idioma Guaraní al Català significa “Mossen Llarg" ja que la seva alçada era de 1,99m). Aquest sobrenom indica la seva posició especial com a missioner. Ho va ser en cos i ànima i per a tota la gent del Chaco i es va convertir en un veritable pare espiritual. No evitava esforços en recórrer el quasi impenetrable desert de "l'infiern verd”, a cavall o amb la típica carreta paraguaiana "Cachapé", per a arribar als creients que vivien disseminats en petits assentaments o a les "estancies" dels rics terratinents de la ciutat d'Asunción. 

Malauradament, el 21 de juny de l'any 1984, només 3 anys després d'exercir el seu servei com a Vicari, moria en un accident de trànsit a la ruta trans Chaco que uneix la ciutat de Mariscal Estigarribia amb la capital del país, Asunción. 

Cal dir que aquesta ruta (carretera nacional) s'ha endut en diversos accidents de trànsit no un, ni dos missioners catòlics. El germà marista Carlos Iglesias, en aquell moment director de l'escola parroquial Santa Maria del Chaco moria en un accident entre dos autocars el 18 de novembre de 2004. 

El seu successor com a Vicari Apostólic del Pilcomayo, monsenyor Lucio Alfert està d'acord en que Pa’i Puku és avui en dia una important figura d'identificació en la religiositat popular del país. És per aquesta raó per la qual, l'any 2009 es va rememorar el 25è aniversari de la seva mort amb un any de record especial per a l'Església del Chaco. També es va posar en marxa el procés oficial de beatificació.

Avui en dia el Vicariat Apostòlic del Pilcomayo, amb monsenyor Lucio Alfert al capdevant, continua la seva tasca evangelitzadora i de promoció dels valors de l'Evangeli des de les parròquies, escoles i centres sanitaris.

Renúncia de Benet XVI

El gest de la renúncia de Benet XVI representa una normalitat posada en pràctica que prové del concili Vaticà II (1962-65), quan es decreta la renúncia dels bisbes per motius d’edat. No en va, el Papa és fonamentalment bisbe de Roma.

Per què llavors és aquest un gest tan inusual en la història de l'Església? Què és el que ens vol dir Joseph Ratzinger? Què ens vol dir l'Esperit?

Altres Papes que han renunciat al llarg de la història: 

1. Poncià (230-235)
2. Eusebi (309)
3. Joan I (523-526)
4. Silveri (535-537)
5. Joan III (561-574)
6. Martí I (649-655)
7. Constantí II (767)
8. Joan VIII (872-882)
9. Esteve VI (896-897)
10. Lleó V (903)
11. Cristòfol (903)
12. Joan X (914-928)
13. Esteve VII (929-931)
14. Joan XI (931-935)
15. Benet V (964)
16. Benet VI (973-974)
17. Joan XIV (983-984)
18. Benet IX (1033-1045)
19. Gregori VI (1045-1046)
20. Benet X (1058-1059)
21. Celestí V (1294)
22. Gregori XII (1406-1414)

El cànon 332.2 del Dret Canònic afirma: “Les dues maneres previstes en la legislació de l’Església per al canvi en el cap de l’Església són: la defunció o la seva renúncia, i en aquest segon supòsit no es requereix que sigui acceptada per ningú, ja que el Papa no té cap superior seu aquí a la terra”. Per tant, Benet XVI simplement ha remès una carta oficial de renúncia al col·legi cardenalici.

Ja és l'hora de canviar!

"Un sistema que dóna prioritat 

als interesos d'alguns

per sobre de les vides humanes

 és un sistema malalt. 

És l'hora de canviar el sistema"

Arcadi Oliveres

President de Justícia i Pau

Amigo

... POR SER TU MISMO

Te aprecio no sólo por lo que eres, sino por lo que soy cuando estoy contigo.

Te estimo no sólo por lo que has hecho de ti, sino por lo que haces conmigo.

Te aprecio porque me has dado más ben que cualquier credo,

y más felicidad que cualquier destino.

Y lo conseguiste sin una palabra, sin un signo.

Lo lograste por ser tú mismo. Quizás eso sea,

al fin y al cabo, lo que significa ser amigo.

AUTOR DESCONOCIDO

* * *

 * Agrair la col·laboració del professor i amic Sotero de Vega.

Arribada al planeta Mart

La nau Esperit, MER-A (Mars Exploration Rover-A), és un robot tipus rover que va ser enviat per la NASA, agència de l'espai dels EUA, al planeta Mart, i que va restar actiu entre el 2004 i el 2010. Va aterrar amb èxit a Mart a les 04:35 UTC terra del dia 4 de gener de 2004 després de gairebé 8 mesos de viatge per l'espai.

El rover Spirit va funcionar de manera efectiva vint vegades més del temps que els enginyers de la NASA havien planificat. Des del lloc exacte d'aterratge al planeta roig es va poder desplaçar fins a 7,73 quilòmetres en comptes dels inicialment projectats 600 metres. Això va permetre una anàlisi geològica més extensa de les roques marcianes i d'altres característiques de la superfície del planeta.

L'1 de maig de 2009 (5 anys, 3 mesos, 27 dies terrestres després de l'aterratge, el Spirit es va encallar sobre una superfície de terra tova, fang. Aquesta no va ser la primera de les situacions d'incrustació del rover durant el temps de la missió, però si que va ser la definitiva. Durant els següents vuit mesos els enginyers de la NASA, des de la Terra, van analitzar acuradament la situació, fent simulacions teòriques i pràctiques i provant de reprogramar el software del robot per intentar alliberar-lo. Finalment, el 26 de gener de 2010, la NASA va anunciar que el rover estava encallat.

Tot i així, la nau va continuar enviant informacions a la Terra fins que la comunicació es va aturar definitivament el 22 de març de 2010. Des del centre de control, JPL, es va seguir intentant recuperar el contacte amb l'Esperit fins el 24 de maig de 2011, quan la NASA definitivament, va anunciar el final que els esforços per comunicar-se amb el robot. 

Després de tants anys de vida i d'esforços, a l'Esperit se li va fer un comiat formal. Adjuntem un vídeo de mida reduïda, pres de la pel·lícula IMAX "Roving Mars" del 2006. 

Tal com l'arribada a la Lluna l'any 1969, de ben segur en alguns anys la societat disposarà d'alguns beneficis fruit de les investigacions i dels descobriments d'aquest viatge. Imagines quins poden ser?

* Agrair la col·laboració del g.Enrique Hurtado per la ídea d'aquesta entrada.