"la més petita de totes les llavors"
"Deia també: --A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra.
Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d'escoltar-la. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles."
- Començo la meva reflexió pel final del text, "Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d'escoltar-la." (Mc 4,33). Jesús va saber explicar la seva idea del Regne de Déu amb paraules intel·ligibles per als seus interlocutors, majoritàriament gent senzilla. Ho fem els professors quan ensenyem la religió als alumnes? Ho fan els preveres i catequistes quan ens expliquen la Paraula?
- I continuo amb la primer idea del text. El Regne de Déu es com quan sembrem un gra de mostassa, llavor ben petita però que ben plantada i cuidada dóna fruit. Creix i es fa gran per acollir. Crec fermament en la importància de les petites comunitats eclesials de base per al manteniment de la fe. Crec en una xarxa propera de comunitats. Crec en una xarxa més ample fora fronteres de fraternitats i grups de vida. Crec en una Església formada per un munt de petites comunitats, parròquies, grups de vida i fe en els que es visquin els valors de l'Evangeli. Crec en una Església catòlica germana de les altres Esglésies cristianes. Crec en una Església oberta a les altres religions. I crec en unes religions obertes a la humanitat, al món. En quin tipus d'Església hi creus tu?
- Aprofito per celebrar el recent aniversari del "Gra de Mostassa". Per Pentecosta de l'any 1998 ens varem trobar a Llavaneres un grupet de persones vinculades a l'escola Maristes La Immaculada i varem començar quelcom que, tot i petit, ha anat creixent i creixent i ja gairebé arriba a la majoria d'edat. Al llarg d'aquests anys hem crescut en la vida i en la fe, alguns s'han casat, han vingut fills i malauradament també familiars i amics. En tots aquests moments hem volgut ser pinya, ser comunitat de vida, comunitat de fe.
- Gràcies a tots els germanets i germanetes de cada dia: Xavi, Julio, Sergi, Joan, Dolors, Medir i Lluís-Enric, així com a les parelles i famílies.
- Gràcies també els que ens acompanyeu o ho jeu fet durant algunes temporades o en moments punutals: Maite i Toni, Anto, Covadonga, Pau, Anna, Manolo, Josep Maria i Mercè, Raul i Noemí, Lluïsa, Montse, Josep Maria, Carlos, Pau, Elena, Aurèlia, g.Jaume, g.Miquel, g.Carmelo, g.Cecilio, g.Eladi, g.Cres, g.Jaume...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.