dijous, 11 de juny de 2015

La vida dels cristians

"i la gent sentia un gran respecte"
"Tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte. Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú. Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació.
(Ac 2,42-47)

  • En aquest curt passatge del llibre dels Fets dels Apòstols se'ns descriu com era la vida dels apòstols i dels primers cristians: "vivien units i tot ho tenien al servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú."
  • Però situem-nos en el moment històric: els fets de Jesús ja havien passat i l'Esperit de Pentecosta els havia fet sortir del cenacle i de les seves pors. Pel que sembla, vivien públicament fent el bé com a persones, complint els preceptes jueus, però a la vegada integraven aquells altres que litúrgicament els definien com a natzarens, que era el nom que en aquells moments se'ls hi donava "Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor." (cfr. Ac 2, 46).

  • Per tant, podem intuir que vivien una època de canvis importants. Sabem per la història que no seria fins el s.IV, amb l'anomenada pau constantiniana de l'imperi romà, que la vida dels cristians es normalitzaria. Sense adonar-se'n, estaven fent el procés de discerniment del seu ésser jueus per acabar definint el que seria ser cristians.
  • Jo personalment crec que estem en un moment històric de característiques similars. El món ha canviat amb la globalització i correm el perill de situar-nos en una bipolaritat d'occident vs Àsia. En l'àmbit català, i amb la relació amb l'Estat i la forma d'organitzar la nostra societat, també vivim un moment prou interessant. I com a Església, a part dels dos anteriors reptes, vivim també un nou "aggiornamiento", simbolitzat en Francesc però empès des de petites comunitats de base, comunitats religioses i altres grups. 
  • Però el que intueixo com més important, el que em toca a mi personalment, no sé si la gent que m'envolta, amb la que em relaciono pot dir, com deien els jueus del segle I "i la gent sentia un gran respecte" (cfr. Ac 2,43) O dit d'una altra forma més marista, si la gent en veure'm, en veure'ns, pot dir allò que Sant Marcel·lí ens va deixar escrit en el seu testament espiritual "Tant de bo es digui de vosaltres, mireu com s'estimen els germans".
  •  Com veus tu la situació social i eclesial? Com creus que et veuen els altres? 


     
    Vols llegir el text dels Fets dels Apòstols, Ac 1-2?


    - En català, anar-hi.     

    - En castellà, anar-hi.