"Estima el Senyor... i estima els altres"
"Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta: --Quin és el primer de tots els manaments?
Jesús va respondre: --El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests."
- En aquest cas li pregunten a Jesús sobre quin ha de ser el primer de tots els manaments. I és sabut que per als jueus el primer manament es resumeix en que el Senyor és el Déu únic, al qual cal lloar i estimar. Jesús com a bon jueu que era, respon allò que cal.
- Però continua afegint una nova frase "El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix." (cfr. Mc 12,31) donant un caire nou a la relació de l'´ésser humà. Cal estimar Déu però també als altres. I en aquest sentit cal reconèixer que la societat jueva estava bastant mancada.
- I continua afegint una frase més, "No hi ha cap manament més gran que aquests." (cfr. Mc 12,31) amb el que vol evitar caure en el parany de lloar altres déus com els diners, el poder, la fama...
- Novament Jesús supera el cànon i les normes jueves, donant pistes del que ha de ser el Regne de Déu que ell proclama. Pistes que ens arriben a través dels diversos capítols de la seva vida pública, que se'ns descobreixen de cop en el moment de la seva resurrecció i que la Església i els cristians de cada època històrica lluiten per crear ja aquí a la Terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.