Dignitat humana, dignitat GLTB també

Dimarts passat, 28 de juny, es celebra a molts països del món l'anomenat Dia de l'Orgull GLTB, conegut més curt com a Gay Pride o Orgull Gai per commemorar els disturbis del bar Stonwall Inn, a Nova York de l'any 1969. Es va tractar de diverses manifestacions espontànies i violentes contra una batuda policial que es va llançar contra aquest bar gayfriendly la matinada del 28 de juny. En aquell moment les lleis dels EUA contra el col·lectiu eren ben restrictives. 

Durant els dies següents van continuar una sèrie de manifestacions, aplegant cada dia més persones, per tot el barri de Greenwich Village. Finalment, una part d'aquests manifestants es van anar organitzant en diverses associacions civils, com la "Gay Liberation Front" per a la defensa dels drets de gais, lesbianes, transsexuals. Hores d'ara, el 2016 existeixen arreu un munt d'associacions amb objectius similars, defensar els drets d'aquests col·lectius.

A Madrid i Barcelona durant aquests dies es faran diversos actes i festes. A Barcelona sota l'organització del www.pridebarcelona.org. Un possible handicap és que les celebracions semblen potenciar l'aspecte festiu i haver perdut, en part, l'objectiu de lluita pels drets de les ersones amb sexualitats diferents (gais, bisexuals, transsexuals, asexuals...).

Poc a poc són més les institucions públiques (fotos de l'ajuntament de Barcelona i del Parlament de Catalunya) i les entitats privades que s'han adonat que les persones GLTIB també són ciutadans. Però falta molt per caminar. La jerarquia de l'Església n'és un exemple. Amb el seu silenci o amb l'atac directe o amb una misericòrdia condescendent no fan més que continuar excloent aquestes persones, també a aquelles que pel bateig són fills i filles de Déu.

Fa uns dies una persona coneguda i valorada, una persona d'Església i formada en l'àmbit teològic m'escrivia el següent:

"No sé qué añadir que no sea las gracias por compartir tu vida… que es un auténtico ejemplo… sino por la fidelidad al camino cristiano cuando constantemente un cierto número de animales mitrados se permiten insultarte por ser homosexual... Lo vivimos aquí en mi comunidad cristiana con nada menos que 5 de los que estaban o estuvieron. Con la historia dolorosísima de xxxxxxx… también el caso de xxxxxx que tiene que vivirlo al margen del cole, por lo menos en lo oficial, por los que diran. Sois auténticos profetas por vuestra fidelidad al centro del camino cristiano…"

Orgullós dels 18

Em va fer adonar de quelcom. Els profetes són persones capaces de veure més enllà, d'intuir la voluntat de Déu i de denunciar les injustícies del món on els hi ha tocat viure. La història dels jueus antics n'està ple d'ells els segles abans de Crist. I també el Nou Testament cristià. Del propi Jesús alguns en diuen que en va ser un, de profeta. Serà cert que també n'hi han avui en dia?

Justament el darrer fulletó del centre d'estudis Cristianisme i Justícia, signat per Clara María Temporello es titola "Amigues de Déu, Profetes del Poble". L'autora presenta els exemples de les màrtirs Léonide Duquet, Alice Domon, Ita Ford, Maura Clarke, Dorothy Kazel i Jean Donovan.

Ets profeta en el teu món?