Dono continuïtat amb aquesta Entrada a la secció del Bloc dedicada a reflexionar i presentar diverses formes de pregar. Les podràs trobar cercant l'etiqueta "Pregària, com?"
Aquesta d'avui tradueix al llenguatge laic l'entrada "Pregant en el silenci" de tot just fa una setmana. He marcat en color verd els petits canvis que m'ha semblat necessari fer per la traducció. En acabar preguntat-hi... hi ha gaire diferència? Una de substancial, ni millor ni pitjor. La fe del creient.
Per reflexionar en silenci, el primer, sembla obvi és trobar el silenci. I aquesta recerca s'ha de realitzar en una doble direcció, la interna i l'externa.
L'externa fa referència al lloc i els sorolls que venen del nostre voltant (les altres persones, els cotxes, els veïns, la televisió...) que ens poden despistar. A la nostra societat actual és difícil, que no imposible, apartar-se de tot el soroll exterior, tot i que si es busquen, espais sí que es poden trobar: la capella d'alguna església (són un bon espai de trobada personal, i tot i no creure, tens les portes obertes), un banc d'algun parc a primera hora del matí, a la platja mirant el mar al capvespre, una habitació de la nostra pròpia casa, l'oficina abans que arribin o quan ja han marxat els companys...
La interna és la que afecta el meu jo, el meu interior. I de vegades costa més d'aconseguir que no pas la primera. Si bé ja hem aconseguit tobar l'espai on pregar (lluny dels sorolls i altres distraccions externes), quan seiem i comencem ens adonarem dels petits sorolls que encara sentim: un fidel que ofrena alguna moneda, aquell gos que borda, un avió que passa per sobre nostre, aquell veí jove que assaja amb el piano, la maquinària de l'ascensor.... No importa, no et preocupis per això. Integra'ls en la teva reflexió. Pensa en el bé que fan les almoines, en la companyia que fan els gossos als seus amos, en tota aquella gent que torna a casa de qui sap on amb ganes d'abraçar-se als seus, en com la música fa moure el cor de les persones, en l'efecte social i econòmic que té el lloc on hi treballes... Tot això és realitat del nostre món.
Superada aquesta fase, i quan continuïs t'adonaràs de quelcom més. Encara hi queden uns altres sorolls, aquells que et venen i algunes et neguitegen: la relació amb la parella, els temes dels fills, la salut dels pares, aquells amics amb els que fa temps no hi contacto, aquelles gestions pendents, el projecte de feina que cal acabar, la prova mèdica de la setmana vinent... Tampoc no importa, no et preocupis per això. Integra'ls en la teva reflexió.
Aquelles situacions que consideris secundàries, potser necessàries o urgents, però no importants per a tu, aparta-les, tapa-les amb una cortina o fes-les fora com quan tires una pedra. Per contra, amb aquelles altres que són realment importants, para't i pensa-hi. Unes són bones i altres no ho són, però les tens al davant, a través de circumstàncies diverses o d'altres persones, no importa. No busquis els perquès. Allà hi són.
El com enfortir les i com enfrontar-nos amb les altres ho reflexionaré en una propera Entrada.
Ara com ara, només recordar aquesta reflexió, de la mare Teresa de Calcuta, "Camí de senzillesa", que ofereix un camí de creixement cap a la felicitat, cap a la pau...
El fruit del silenci és la reflexió,
El fruit de la reflexió és l'esperança,
El fruit de l'esperança és l'amor,
El fruit de l'amor són els altres,
El fruit dels altres és la pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.