La misericòrdia de Déu, en el silenci

Ara fa cinc mesos que els cristians i cristianes estem vivint la proposta del papa Francesc de l'any de la misericòrdia (enllaç), a la qual ja vaig dedicar l'Entrada "La misericòrdia necessita un any" el dia 8 de desembre de 2015. 

Serveixi aquesta nova Entrada com un pas més de reflexió, de la mateixa manera que ho han estat les següents de mesos enrere:

• la de 8 de gener, "La misericòrdia de Déu, ja des de l'AT",
• la de 8 de febrer, "La misericòrdia de Déu, també a les paràboles",
• la de 8 de març, "La misericòrdia de Déu, més per quaresma", i
• la de 8 d'abril, "La misericòrdia de Déu, també a l'Església", 
• la de 8 de maig, "La misericòrdia de Déu, també a l'Església (2)", 

Recullo de la bula "Misericordiae Vultus" (enllaç castellà, enllaç català) el text del número 13 en el qual Francesc fa una reflexió sobre el valor del silenci:

13. Volem viure aquest Any Jubilar a la llum de la paraula del Senyor: Misericordiosos com el Pare. L'evangelista refereix l'ensenyament de Jesús: «Sigueu misericordiosos, com el vostre Pare és misericordiós» (Lc 6,36). És un programa de vida tan comprometedor com ric d'alegria i de pau. L'imperatiu de Jesús es dirigeix als qui escolten la seva veu (cf. Lc 6,27). Per ser capaços de misericòrdia, doncs, en primer lloc hem de col·locar-nos a l'escolta de la Paraula de Déu. Això significa recuperar el valor del silenci per meditar la Paraula que ens és adreçada. D'aquesta manera és possible contemplar la misericòrdia de Déu i assumir-la com a propi estil de vida.

Si bé al'article 12, comentat a l'entrada del 8 de maig reflexionava sobre la dificultat de trobar Déu amb el ritme de vida habitual a les societats occidentals, en aquest altre el Papa Francesc ens dóna una forma senzilla d'intentar-ho, recuperant el valor del silenci.

En el nostre timing al llarg del dia és habitual llevar-se amb música al despertador, dutxar-se sentint les notícies a la ràdio, esmorzar mentre aparaulem els darrers detalls del dia amb la família, llegir un llibre o mirar les xarxes socials al metro... el temps de feina rarament deixa temps per res més. Dinar tot xerrant amb els companys de feina. I al vespre, sopar veient la televisió i abans de dormir, revisar novament les xarxes socials a veure què han fet els nostres coneguts. I no diguem de la gent més jove que va sempres caminant amb els cascos a les orelles.

Pensa al llarg del teu dia, quan temps tens de silenci?  Quant temps et reserves per a tu? Des del punt de vista de la butlla papal, el silenci ens permetrà meditar la Paraula de Déu i havent-la discernit, adonar-nos de la misericòrdia que Déu ens té i a partir d'aquesta constatació, fer-la part de la nostra vida, fer-la la nostra tarja de presentació.

I si t'ho mires com a no creient, el silenci també ajuda a trobar-se amb un mateix, a revisar com anem fent i com hem de fer per trobar-nos a gust amb nosaltres mateixos, cosa que redundarà amb els que ens envolten.

Valores el silenci? 
Si és així, el busques periòdicament? Prova de fer-ho!