"Jesús començà a plorar."
"Maria va arribar on era Jesús i, en veure'l, se li llançà als peus i li digué: --Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà.
Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l'acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. Llavors preguntà: --On l'heu posat?
Li diuen: --Senyor, vine i ho veuràs. Jesús començà a plorar."
Aquest petit extracte correspon al capítol 11 de l'evangeli de Joan, que relata el procés de la mort de Llàtzer, i amb l'arribada de Jesús, la seva resurrecció; però també relata el dol de la família, dels amics i del propi Jesús, "comença a plorar", ens diu clarament el verset 35.
Al que em crida l'atenció del passatge és aquest fet, que Jesús va plorar. Ja ho llegim en el Gènesi, "Déu digué: --Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres" (Gn 1,26) i amb l'encarnació sabem que es va fer humà com qualsevol de nosaltres, amb tots els condicionants del segle I i per tant limitat. A la carta als filipencs llegim "Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist" (Flp 2,5), necessitats fisiològiques com la gana (Mc 6,38), amb curiositat (Mc 8,27) i com en aquest cas, estimant els seus.
En aquests últims dies he pogut experimentar d'aprop la malaltia terminal i la mort, en persones properes. És llei de la natura el néixer, viure i també el morir. Però no podem oblidar que la vida, també és un regal. Per què hi som? Podíem haver no estat?... són preguntes amb difícil resposta, com també el com i quan morim. Però sabem que ha de passar.
En morir algun familiar o amic, el que ens quedem podem i hem de plorar -Jesús també ho feia-, però sabedors que confessem que, en morir nosaltres mateixos se'ns jutjarà pel com hem viscut, mentre hi siguem, val la pena viure. Per tant, també cal emocionar-se, acompanyar-nos, estimar-nos. Viure com persones humanes, viure i actuar a semblança de Jesús, a semblança de Déu.
En aquests últims dies he pogut experimentar d'aprop la malaltia terminal i la mort, en persones properes. És llei de la natura el néixer, viure i també el morir. Però no podem oblidar que la vida, també és un regal. Per què hi som? Podíem haver no estat?... són preguntes amb difícil resposta, com també el com i quan morim. Però sabem que ha de passar.
En morir algun familiar o amic, el que ens quedem podem i hem de plorar -Jesús també ho feia-, però sabedors que confessem que, en morir nosaltres mateixos se'ns jutjarà pel com hem viscut, mentre hi siguem, val la pena viure. Per tant, també cal emocionar-se, acompanyar-nos, estimar-nos. Viure com persones humanes, viure i actuar a semblança de Jesús, a semblança de Déu.
Necessites plorar? Emocionar-te? Fes-ho!
Veus algú necessitat? Apropa't!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.