"el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona"
"Déu digué: --Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s'hi arrosseguen. Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona. Déu els beneí."
Aquesta entrada dóna continuïtat a aquella altra, "La pregunta del sentit. D'on venim?" de 12 de juliol de 2017. I recullo el text "¿Dónde estábamos antes de existir?" (enllaç), publicat a la revista "La Croix en Español" (enllaç).
Antes de existir, no éramos absolutamente nada. Pero otras personas prepararon nuestra llegada.
Antes de existir no estábamos en ninguna parte porque no existíamos.
Estamos tan acostumbrados a estar vivos que nos cuesta pensar en el tiempo en el que no estábamos vivos. Nos cuesta imaginar la época en la que nuestros abuelos eran niños... ¡Se hubieran reído si les hubieran hablado de nosotros entonces!
Nos parece increíble pensar que nadie nos conocía ni presentía nuestra futura existencia.
Antes de existir, no éramos nada en absoluto. Pero otras personas prepararon nuestra llegada. Nuestros padres, para empezar… se conocieron, ¡qué extraordinario! Fue eso lo que nos dio un lugar en la vida. Gracias a nuestros padres, a nuestros abuelos, a nuestros bisabuelos y a todos los que vinieron antes, somos miembros de la gran familia humana.
Antes de existir, no éramos todavía, y, sin embargo, otra persona, Dios, ya nos había elegido y se alegraba de nuestra existencia. Porque nuestra vida no solo viene de nuestros padres. Surge algo más lejano, y su misterio es grande.
La Croix “Croire”
Comparant ambdós textos bíblics de la creació de l'home (millor dit, de l'éssser humà), es veu com el d'aquesta entrada d'avui, corresponent a la tradició anomenada sacerdotal, és ben curt i simple, "Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona. Déu els beneí" (Gn 1,27).
Ben al contrari que el text de la tradició yahvista, "Llavors el Senyor-Déu va fer caure l'home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. De la costella que havia pres a l'home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l'home. L'home exclamà: --Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serà "dona", perquè ha estat presa de l'home. Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d'aquest moment formen una sola carn. Tots dos, l'home i la seva dona, anaven nus, i no se n'avergonyien." (Gn 2,21-25). Text aquest, més narrat, més treballat.
Ben al contrari que el text de la tradició yahvista, "Llavors el Senyor-Déu va fer caure l'home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. De la costella que havia pres a l'home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l'home. L'home exclamà: --Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serà "dona", perquè ha estat presa de l'home. Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d'aquest moment formen una sola carn. Tots dos, l'home i la seva dona, anaven nus, i no se n'avergonyien." (Gn 2,21-25). Text aquest, més narrat, més treballat.
Amb quin dels 2 textos et quedes?
Importa realment el com va ser, o més, el fet?
Importa realment el com va ser, o més, el fet?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.