Durant els primers dies del mes de juliol, acabades d'encetar les passades vacances d'estiu vaig poder participar de l'organització de la I Jornada de Portes Obertes de la Fundació Enllaç (enllaç). En aquella jornada vaig conèixer la Carla (nom no real), dona transexual d'origen un país d'Amèrica Llatina, a través del que s'anomena biblioteca vivent de l'associació ACATHI (enllaç).
Amb 23 anys fa 2 que va arribar a Espanya, primer a Madrid però posteriorment a Barcelona. Està en procés d'acceptació d'asil polític per causes humanitàries, concretament per perill d'assetjament per la seva orientació sexual.
Breument la seva història: amb 19 anys, realitzant els seus estudis d'enginyeria industrial va confirmar que, tot i tenir cos d'home, ella es sentia dona. Donat que al seu país no hi ha serveis d'assessorament, amb un grup d'amigues de condició similar va començar a auto hormonar-se a partir de material comprat per Internet, dosis i hormones segons intuïa i segons recomanacions. Els canvis físics la van obligar a deixar els estudis, segons els "catedràtics" per respecte a ells i a la resta d'estudiants. La necessitat econòmica la va obligar a prostituir-se, fins que una nit, un possible client des d'un cotxe va disparar contra la seva companya, deixant-la morta a peu de la carretera. Després d'un dur cap de setmana interrogada, qüestionada i vexada per la policia, va tenir la gran sort de trobar-se amb una jutgessa que la va guiar en l'acusació i el judici exprés contra l'assassí de la seva amiga. Això la va obligar a fugir del seu país, en col·laboració amb el servei d'ajuda als testimonis. L'elecció era aquesta o exili o venjança.
Ja fa 2 anys que hi és a Espanya. Va rebre ajuda de serveis socials i de la Creu Roja. Ha viscut en pisos assistits però ara ja, amb la seva tarja vermella vol volar com un ocell, independitzar-se i dur les regnes de la seva vida.
La seva tarja vermella li dóna permís per treballar però quan es presenta a les entrevistes de cambrera a les que ja ha optat per currículum i ha estat cridada per telèfon, en veure el seu cos, la seva cara, és rebutjada directament, amb paraules amables però rebutjada. Ella accepta que a Espanya, a Catalunya, a Barcelona té l'opció de continuar viva, però no de desenvolupar-se com a persona.
La seva proposta: no més ajudes dels governs, ajuntaments i entitats socials... canvis legislatius per afavorir la contractació de persones transsexuals, si les seves capacitats són les dels llocs de treball demanat.
Amb 23 anys fa 2 que va arribar a Espanya, primer a Madrid però posteriorment a Barcelona. Està en procés d'acceptació d'asil polític per causes humanitàries, concretament per perill d'assetjament per la seva orientació sexual.
Breument la seva història: amb 19 anys, realitzant els seus estudis d'enginyeria industrial va confirmar que, tot i tenir cos d'home, ella es sentia dona. Donat que al seu país no hi ha serveis d'assessorament, amb un grup d'amigues de condició similar va començar a auto hormonar-se a partir de material comprat per Internet, dosis i hormones segons intuïa i segons recomanacions. Els canvis físics la van obligar a deixar els estudis, segons els "catedràtics" per respecte a ells i a la resta d'estudiants. La necessitat econòmica la va obligar a prostituir-se, fins que una nit, un possible client des d'un cotxe va disparar contra la seva companya, deixant-la morta a peu de la carretera. Després d'un dur cap de setmana interrogada, qüestionada i vexada per la policia, va tenir la gran sort de trobar-se amb una jutgessa que la va guiar en l'acusació i el judici exprés contra l'assassí de la seva amiga. Això la va obligar a fugir del seu país, en col·laboració amb el servei d'ajuda als testimonis. L'elecció era aquesta o exili o venjança.
Ja fa 2 anys que hi és a Espanya. Va rebre ajuda de serveis socials i de la Creu Roja. Ha viscut en pisos assistits però ara ja, amb la seva tarja vermella vol volar com un ocell, independitzar-se i dur les regnes de la seva vida.
La seva tarja vermella li dóna permís per treballar però quan es presenta a les entrevistes de cambrera a les que ja ha optat per currículum i ha estat cridada per telèfon, en veure el seu cos, la seva cara, és rebutjada directament, amb paraules amables però rebutjada. Ella accepta que a Espanya, a Catalunya, a Barcelona té l'opció de continuar viva, però no de desenvolupar-se com a persona.
La seva proposta: no més ajudes dels governs, ajuntaments i entitats socials... canvis legislatius per afavorir la contractació de persones transsexuals, si les seves capacitats són les dels llocs de treball demanat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.