"el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona"
"Déu digué: --Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s'hi arrosseguen. Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona. Déu els beneí."
Aquesta entrada dóna continuïtat a aquella altra, "La pregunta del sentit. D'on venim? (2)" de 7 de setembre passat. I recullo el text "¿Qué me pasará cuando haya muerto?" (enllaç), publicat a la revista "La Croix en Español" (enllaç).
Cuando lleguemos al final de la vida, Dios nos recibirá. Como un padre al que volvemos a ver al final del día.
Cuando mueras, ya no existirás como ahora: seguirás existiendo, pero de otra forma. En otro mundo, desconocido. La muerte es como un tránsito.
Cuando aún no habías nacido y estabas dentro de tu madre, ya existías. Y después, realizaste un primer tránsito, llegaste a este mundo, nuevo para ti. Esperaste sabiamente a estar preparado para venir a nosotros. La muerte, que nos da miedo, es también como un nuevo nacimiento.
Querríamos saber lo que hay al otro lado. Hay gente que ha estado cerca de la muerte, tras un accidente o una grave enfermedad.
A veces, incluso, se piensa que realmente han muerto, antes de reanimarlos y traerlos de vuelta a esta vida. Muchos describen sus impresiones. Creyeron ver algo parecido a un gran túnel, con una luz al final. Pero ninguna persona que haya muerto realmente ha venido a contárnoslo. Por lo tanto, seguimos sin saber cómo será.
Pero Jesús nos dijo que Dios ama intensamente a todos sus hijos. Cuanto terminemos de vivir, Dios nos recibirá. Como un padre al que volvemos a ver por la tarde, al final de la jornada. E incluso, nos ayudará a arrojar luz sobre toda nuestra vida. Lo que estuvo bien y lo que estuvo mal. Y comprenderemos, en sus brazos, que no nos reprocha nada.
La Croix “Croire”
Resposta també simple com la de l'entrada del dia 12. amb una petita diferència, la qual crec fonamental. Si la que fa referència al d'on venim?, resumeix amb un objectiu i asèptic, "Antes de existir no estábamos en ninguna parte porque no existíamos", en aquesta que fa referència al on anem?, "Cuanto terminemos de vivir, Dios nos recibirá...Y comprenderemos, en sus brazos, que no nos reprocha nada." apareix el subjectivisme humà i cristià. En no saber que hi ha després, desitgem que hi hagi algú bondadós, que ens rebi.
Un sacerdot andalús, professor del Grau de Ciències Religioses manifestava en una de les seves classes que, com ens passa a tothom, ell tampoc no sap el que hi ha després de la mort. El que sí sap és que el cristianisme i la seva missió com a ordenat dins l'Església li dóna motius per viure i per conviure en aquest món. I va concloure amb un simple... "si cuando muera, resulta que no hay nada, que me quiten lo bailao".
Un sacerdot andalús, professor del Grau de Ciències Religioses manifestava en una de les seves classes que, com ens passa a tothom, ell tampoc no sap el que hi ha després de la mort. El que sí sap és que el cristianisme i la seva missió com a ordenat dins l'Església li dóna motius per viure i per conviure en aquest món. I va concloure amb un simple... "si cuando muera, resulta que no hay nada, que me quiten lo bailao".
On anem? On vas?
Potser allò important és el com hi vas?
Potser allò important és el com hi vas?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.