Ara fa un any vivíem a Catalunya el referèndum de l'1 d'Octubre. No només va ser aquell llarg dia, si no els mesos precedents i posteriors. Repassant la meva Entrada d'aquest Bloc "Raons de la meva decisió" de 29 de setembre de 2017, repasso què ha quedat de tot allò? Al meu parer el següent:
- Continua la desafecció de la forma d'ésser i organitzar-se de l'Estat espanyol. Ara també comença a sortir informació de la judicatura (converses d'odi, companyies de 17 anys...)
- La manca de respecte cap a Catalunya i cap a les persones que diuen "que també ens estimen"
- Cansat de les estratègies partidistes.
- S'ha incrementat el sentiment de valoració per la nostra cultura, simbolitzada en les nostres dues llengües.
- Més conscients encara de les traves que des dels ens centrals es posen a la dinamització de la nostra economia i de la solidaritat interna que, per manca de transparència, sembla més un espoli.
- En som més conscients encara que el món en el que vivim no acaba de ser el que volem. No hi ha veritable democràcia a Catalunya, Espanya ni a Europa. Hi ha uns governants econòmics a l'ombra que cal conèixer i controlar.
- Sabem que ens falta mot com a societat, però tenim encara més ganes d'implementar un model diferent.
- I, majoritàriament, seguim amb les ganes d'una millor relació familiar, d'amistat, d'interessos amb les persones de l'altra vora de l'Ebre i amb el país veí d'Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.