2019-20 Bloc "Chúng ta học"
"Es posaren a parlar en llengües i profetitzaven"
"--Joan va batejar amb un baptisme de conversió, però deia al poble que creguessin en el qui vindria després d'ell, això és, en Jesús. En sentir això es van fer batejar en el nom de Jesús, el Senyor, i quan Pau els imposà les mans vingué damunt d'ells l'Esperit Sant. Es posaren a parlar en llengües i profetitzaven. Entre tots eren uns dotze homes."
El text ens transporta a uns anys després dels fets pasquals que van refermar el cristianisme. Trobem a l'apòstol Pau a Efes evangelitzant quan es troba uns que havien estat batejats al Jordà per Joan el Baptista. Ara ell els proposa de ser batejats per l'Esperit Sant en nom de Jesús el Crist. Ells responen afirmativament i "es van fer batejar". Això ens mostra la importància del procés com a camí de creixement en la vida de les persones.
Però el que m'interessa en aquest moment és reflexionar sobre les llengües. Un cop batejats "Es posaren a parlar en llengües i profetitzaven". Les llengües poden ser mitjà de comunicació o forma d'exclusió. A Catalunya, com altres cultures minoritàries, ben bé que ho sabem.
I tot això arrel de la passada diada de l'Onze de setembre, dia important per al sentiment català, dels catalans que se senten catalans i dels que també se'n senten espanyols. Malauradament no vivim anys de sintonia amb la resta d'Espanya arrel de les diverses situacions polítiques esdevingudes a partir de la reforma de l'Estatut de Catalunya de 2006 amb posterior referèndum i la tràgica sentència del Tribunal Constitucional de 2010 i aquella primera manifestació ciutadana de 10 de juliol de 2010. Aquest és un tema que ve de llarg: a títol d'exemple, "una queja" de l'any 1939.
Però el que m'interessa en aquest moment és reflexionar sobre les llengües. Un cop batejats "Es posaren a parlar en llengües i profetitzaven". Les llengües poden ser mitjà de comunicació o forma d'exclusió. A Catalunya, com altres cultures minoritàries, ben bé que ho sabem.
I tot això arrel de la passada diada de l'Onze de setembre, dia important per al sentiment català, dels catalans que se senten catalans i dels que també se'n senten espanyols. Malauradament no vivim anys de sintonia amb la resta d'Espanya arrel de les diverses situacions polítiques esdevingudes a partir de la reforma de l'Estatut de Catalunya de 2006 amb posterior referèndum i la tràgica sentència del Tribunal Constitucional de 2010 i aquella primera manifestació ciutadana de 10 de juliol de 2010. Aquest és un tema que ve de llarg: a títol d'exemple, "una queja" de l'any 1939.
 |
| Retall de premsa, Solidaridad Nacional, 13/4/1939 |
Qui això escriu està actualment apartat, reclòs voluntàriament, en temps de recés, de reflexió (aquesta Entrada està escrita a finals del mes d'agost) abans de partir cap al Vietnam. El meu ésser, la meva persona, la meva història em diu que no cal només anar-hi, cal fer-ho conscientment, preparat tot el que es pugui. Allà a casa podré parlar el català i el castellà; l'anglès em serà útil en determinats ambients, però jo vull poder apropar-me amb la seva pròpia llengua, així que continuo amb els meus intents: "Hôm nay là thứ năm(5), ngày mai là thứ sáu(6), ngày sau là thuứ bảy(7) va ngày sau là chủ nhật(1). Hôm nay là thứ năm(5), hôm qua là thứ tư(4), trước hôm qua là thứ ba(3) va ngày trước là thứ hai(2)"
Les llengües per unir, no per dividir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.