Un altre 11 de setembre, 1/2 des de fora

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

Arriba un altre 11 de setembre, el de 2019, anys després d'aquella manifestació al passeig de Gràcia de Barcelona de 10 de juliol 2010 contra la sentència del Tribunal Constitucional d'Espanya que retallava l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Una dècada de desencontres entre Espanya i una part d'ella mateixa. Després de les etapes de burles, de mirar cap a un altre costat, de negacions... i d'enviament de la força bruta, sembla que ja hom és conscient de que Espanya té un problema. Què hagués passat si des dels serveis centrals de la NASA s'hagués trigat tant a respondre al "Houston, we have a problem" de l'Apolo XIII? Sabem per la història que els 3 astronautes varen poder tornar sans i estalvis a la Terra, després d'hores de dura feina de tots els implicats.

Centre de control de la NASA, durant la crisi de l'Apolo XIII

Mirant-m'ho tot en la perspectiva de qui està mig fora, de qui la proximitat dels arbres no l'impedeixen veure el bosc, recupero extractes de l'entrevista del passat mes d'agost a Joaquín Urías (Sevilla, 1968), professor de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla, qui va ser lletrat del Tribunal Constitucional entre 2005 i 2010 i que ha participat de l'equip d'observadors nacionals i internacionals que van seguir el judici al procés al Tribunal Suprem d'abans de l'estiu. L'entrevista va ser publicada en el Nacional.cat. Anar a l'entrevista sencera, enllaç.

"La direcció del país no està a mans exclusivament del poder legislatiu i el poder executiu. Moltes decisions les està prenent el Tribunal Suprem i amb contingut polític. Els mateixos nomenaments del Consell General del Poder Judicial, que està nomenant jutges del Suprem saltant-se totes les normes i sense que hi hagi manera de frenar-ho, demostren que el Suprem cada cop més és un poder fora de control."

"Va ser molt significatiu el fet no permetre que Oriol Junqueras prengués possessió com a eurodiputat. Aquesta decisió no té explicació jurídica. Quan el Suprem comença a prendre decisions que no tenen explicació jurídica, i que només tenen explicació política, estem apropant-nos al govern dels jutges. Assumeix competències que no té."
"El problema és que per sobre del Tribunal Suprem no hi ha ningú. No hi ha un poder que el controli. I els jutges surten del seu espai legítim, assumeixen competències polítiques, i no hi ha ningú que els pugui controlar. El Tribunal Suprem cada vegada més és un poder fora de control i un poder que comença a ser una amenaça per a l'ordre democràtic espanyol."

"El Tribunal Constitucional ha anat a allò més fàcil, a allò més evident. Havia d'interpretar el 155 en el marc de la Constitució. I l'únic límit que ha imposat és temporal, que no pot ser per sempre. Amb la sentència del 155, el tribunal ha reduït moltíssim l'espai per a l'Estat autonòmic. Espanya és cada vegada més un estat centralista. Cada cop les comunitats autònomes tenen menys competències. I ara el TC ve a dir que quan l'Executiu central vulgui pot treure qualsevol competència a qualsevol comunitat, fins i tot competències legislatives. És una deriva molt greu.". I això ens està portant "Més que al col·lapse al canvi del sistema. Les comunitats autònomes cada vegada tenen menys capacitat d'autogovern. On la Constitució del 78 deia que els ciutadans andalusos, bascos o catalans poden decidir el seu propi futur en molts espais, ara el TC ve a dir que no. Això és el que està passant."

"Bé, aquests dies l'estan escrivint (la sentència). La meva por és que l'acusació que hi hagi en la sentència segurament no tingui res a veure amb el que s'ha dit durant el judici. Qualsevol espanyol que hagi seguit el judici ha pogut veure que allà no hi havia gens de sedició ni gens de rebel·lió. Si la sentència, com sembla ser, acaba condemnant per rebel·lió o sedició, serà molt difícil d'explicar. Podem trobar-nos amb una sentència que parla de coses de les quals no s'ha parlat en cap moment durant el judici."

"Sí, sí, absolutament (s'ha abusat de la presó preventiva). La comparació del cas del procés amb altres casos recents, el mateix cas de la Manada, demostra un abús amb finalitats polítiques. A mi em sembla molt bé que els acusats de violar repetidament una dona, mentre esperen sentència definitiva, estiguin en llibertat. Fins i tot després d'haver estat condemnats per primera vegada han estat esperant en llibertat. I no entenc com, al mateix temps que passa això, a una sèrie de persones que se les acusa d'un delicte polític se les tingui a la presó dient que en la mesura que no canviïn la seva ideologia continuaran a la presó. És una utilització política de la presó sense cap dubte."

"L'única solució per "pacificar" la situació, una cop hi hagi una condemna i aquesta fos molt dura, serà un indult. El problema és que l'indult de Pedro Sánchez el veig difícil en aquest moment. Per donar un indult hauria d'estar en una posició molt valenta, buscant la pau amb Catalunya i tenir una majoria sòlida. En aquest moment jo no crec que es donin les circumstàncies."  

"Qualsevol jurista de bé ha de ser molt crític amb aquesta sentència (del Tribunal Constitucional sobre la reprovació del Rei que va fer el Parlament.). És una de les pitjors sentències que jo conec del Tribunal Constitucional. És una sentència servil, en la qual dibuixa un model de monarquia que no és l'actual. El que ve a dir la sentència és que al Rei no només no se li pot exigir responsabilitat jurídica i política, sinó que ni tan sols se'l pot censurar. Encara que el Rei cometi un acte il·legítim, un parlament elegit democràticament no pot ni tan sols expressar una censura sense efectes jurídics. Sincerament jo crec que això se surt del sistema."

Acabo com inicio l'Entrada, "Un altre 11 de setembre, 1/2 des de fora", qui? Catalunya o jo? Bona diada!