2019-20 Bloc "Chúng ta học"
"This woman belongs to the family of Abraham"
"The Lord replied, “Are you trying to fool someone? Won't any one of you untie your ox or donkey and lead it out to drink on a Sabbath? This woman belongs to the family of Abraham, but Satan has kept her bound for eighteen years. "
El text d'avui és conegut com "Guarició d'una dona en dissabte", en castellà com a "Jesús sana en sábado a una mujer enferma" i en anglès "Healing a Woman on the Sabbath". És interessant adonar-se de la diferència entre aquests tres titulars i és el que intentaré fer .
Faig una mica de recordatori de les classes de llengua i anàlisi sintàctic de la meva etapa escolar, (espero fer-ho bé, tot i que sóc bàsicament de ciències): en la versió catalana tenim una frase amb verb (guarir), complement indirecte (dona) i també complement circumstancial de temps (dissabte). En castellà hi apareix a més del verb ("sanar"), el complement indirecte ("a una mujer") i el complement circumstancial de temps ("en sábado"), també el subjecte ("Jesús") i un altre complement, directe en aquest cas ("enferma", la malaltia de la dona). Interessant copsar les diferències. I en la versió anglesa tenim un calc de la catalana, el verb "healing" i els complements "a woman" i "on the Sabbath".
I des de la meva actual residència temporal en el Vietnam, i tot i el baix nivell que en tinc de la Tiếng việt m'hi atreveixo a fer el mateix anàlisi : "Sự chữa lành trong ngày sa-bát" n'és la traducció que hi trobo a la Bíblia Revisada en Vietnamita (RVVB, Lc 13,10-17). En aquest cas només hi apareix el verb, en aquest cas en forma nominal ("Sự chữa lành") i el complement temporal ("trong ngày sa-bát") i totalment desapareguts Jesús i la dona. Tot l'anterior queda resumit dins la taula següent.
De tot això podríem començar a fer hipòtesis i divagacions envers el tipus de cristianisme que es viu segons la cultura. Veiem com (les persones cristianes de) la llengua castellana és la més respectuosa, doncs nombra el principal, el missatge, aquell en qui creiem com el nostre alliberador: Jesús. Les altres llengües no el menten: no deu ser gaire important per elles; o potser el tenen tant integrat que no els hi cal citar-lo explícitament.
Totes quatre llengües (em refereixo a les persones cristianes parlants d'aquestes) remarquen el verb, en aquest cas, sanar. El verb és la part que dóna més sentit a les frases; la resta el complementen i pel cristianisme, la cura, l'alliberament i la salvació de la persona que se'ns dóna a partir del Crist ressuscitat és crucial.
De les quatre llengües, només la vietnamita eludeix nombrar l'objecte de l'acció, la dona, si és que no vaig errat, que podria pel meu baix nivell en la tiếng việt. Per tant la dona sembla ser una part important, tot i que només com a receptora, de forma passiva, doncs la conversa es entre Jesús i el cap de la sinagoga, aquell qui deia a la gent "--Hi ha sis dies per a treballar. Veniu a fer-vos curar un d'aquests dies i no en dissabte" (v. 14)..
Tornem a fixar-nos en la retòrica de la llengua espanyola: aquesta és la única de les quatre que usa l'adjectiu "enferma" per complementar la receptora, la dona, de l'acció, la curació. Les altres deuen donar per suposat que en l'acció de sanar hi ha alguna cosa malalta, per tant, s'estalvien el terme.
I finalment, totes quatre llengües citen el dissabte, per tant sembla que el temps en que es situa l'acció és allò de més important, el moll de l'ós del text.
Per tant sembla que allò més important en el passatge, fruit d'aquesta comparació intercultural és la curació en dissabte. Per tant el que cal remarcar en les eucaristies, celebracions de la paraula, grups de lectura de la Bíblia, de Lectio Divina, entre d'altres és l'enfrontament de Jesús amb els samaritans posant la cura de les persones per sobre de les normes escrites, la Llei de Moisès. Crec intuir el control ferri de les traduccions bíbliques que es fa des de les versions oficials de les Conferències Episcopals (enllaç a la de la CEE, per exemple), les quals es convida a consultar des de la web del Vaticà (enllaç).
Però resulta que des de la visió de la teologia feminista, es pot fer una relectura del passatge, una ampliació dels ensenyaments que se'n desprenen. La dona, aquella "que des de feia divuit anys tenia una malaltia produïda per un esperit. Anava tota encorbada i no es podia redreçar per res" (v. 11) resulta que un cop guarida, "glorificava Déu" (v. 13). No és només un objecte passiu si no que es converteix en un subjecte actiu: glorifica Déu i se suposa, que gràcies a això, en agraïment, se'n fa seguidora de Jesús, del Regne de Déu. La teologia vinguda de l'Amèrica Latina ha tingut un gran pes en aquest corrent de pensament.
Tot això bé a compte per reivindicar el paper de la dona en la construcció de la humanitat, de la societat i de l'Església també, un paper que sovint ha estat ignorat, menyspreat si no utilitzat. Llegeixo en un dels texts de la bibliografia del curs que m'ha deixat sorprès. És de la teòloga colombiana Olga Consuelo Vélez citant a Rosemary Radford Ruether, qui afirma el següent:
"Aquino argumentó que el varón es el sexo genérico de la especie humana. Solo el varón representa la plenitud del potencial humano, mientras que la mujer, por naturaleza, es deficiente física, moral y mentalmente. No sólo después de la caída original, sino en la naturaleza original de las cosas, la naturaleza deficiente de la mujer la ha confinado a una posición subserviente en el orden social. Ella es por naturaleza subyugada. Por tanto, la encarnación del logos de Dios en un varón no es un accidente histórico, sino una necesidad ontológica. El varón representa la totalidad de la naturaleza humana en sí mismo y como cabeza de la mujer. Es la totalidad de la imagen de Dios, mientras que la mujer por sí misma no representa la imagen de Dios y no tiene la totalidad de la humanidad. Esta visión de carácter genérico del masculino como imago Dei también puede ser encontrada en San Agustín" (RADFORD RUETHER, R. Sexism and God-Talk: Toward a Feminist Theology. Boston: Bacon Press, 1983, p.45)
Llegint l'anterior, igual que escoltant a la gent gran -alguns tiets meus, en especial- que van viure l'època del nacional catolicisme a Espanya, dono gràcies a Déu d'haver nascut on i en el moment que ho vaig fer. I aquí hi és el compromís de mostrar un regne de Déu inclusiu, realment inclusiu.
Més informació sobre cristologia i dones, en els següents vídeos.
- ¿Cómo llegamos a hablar de cristología feminista?: vídeo
- Algunas reflexiones de cristología feminista: vídeo
- La cruz de Cristo desde la cristología feminista: vídeo
Dona, també humana, també imatge de Déu!
Aquesta entrada dóna continuïtat a aquesta altra, "Dones a l'Església (1)" de data 20 de setembre passat. El curs en línia "Las mujeres en la Iglesia" en marxa durant aquests mesos de setembre i octubre i ofert per l'Escola de Teologia i Ministeri del Boston College de Brighton, Boston, Massachusetts, en coordinació amb d'altres universitats catòliques, per mandat del propi papa Francesc, pretén reivindicar el paper de les dones en la societat i també a l'Església.
Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un senzill reconeixement a la terra que ens acull.
Vols llegir el text de l'Evangeli de Lc 13,10-17?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.