dilluns, 5 de setembre del 2016

Amor GLTIB, en silenci impossible

"Estima-la com el Senyor estima"
"El Senyor em va dir: --Vés encara, i estima una dona estimada pel seu marit i adúltera. Estima-la com el Senyor estima la gent d'Israel, tot i que ells van amb altres déus i es deleixen per pastissos de panses."


Ara que està a punt de començar el nou curs escolar, vull donar continuïtat a l'Entrada "Dignitat humana, dignitat GLTB també" de 30 de juny passat.

Durant els primers dies de juliol es van desenvolupar diverses activitats dins de l'anomenat Orgull Gai, el de 2016. La part més visible han estat les festes i manifestacions, però també es van dur a terme tota una altra sèrie d'altres activitats (mostres, debats, tallers...) amb l'objectiu d'anar més enllà, lluitar pels drets de les persones, ajudar a aquelles que es troben en alguna situació problemàtica... a sentir-se orgullosos del que són.

Del manifest de la celebració extrec 3 idees interessants per l'àmbit vocacional i laboral en el que em moc. Els textos en cursiva són els del propi manifest, la resta són reflexions pròpies. 
  • "Denunciem l’exclusió, la violència, la representació que es fa de nosaltres socialment, oblidant que som molt més que la nostra identitat de gènere o la nostra orientació afectivo-sexual. Desmuntem amb la nostra presència i participació totes aquelles pressions i visions homogeneïtzadores. La diversitat és el que enriqueix la nostra societat, no l’ocultem!"
L'homogeneïtzació, probar de reduir-ho tot a iguals o a ben poques classificacions, és una forma d'exclusió. Si no ho vius, és difícil que ho entenguis.
  • "Volem que la realitat LGTBI entri en positiu a les escoles i instituts, així com a altres espais de l’educació i el lleure, per ensenyar a les noves generacions la pluralitat del gènere humà, superant el binarisme i la visió heterocentrista."
El silenci, el fer ulls cecs a veure que no existeix, és una forma d'exclusió, a més d'una actitud curta de mires, covard i sibil·línament xenòfoba.
  • "Exigim la implantació de protocols adequats a tots els centres educatius per combatre l’LGTBfòbia, l’assetjament i l’exclusió de qualsevol persona per raons d’identitat de gènere o orientació sexual. Cal acabar de manera definitiva amb el bullying a les escoles. Ni un menor més pot passar per aquest infern! No podem permetre cap altre suïcidi com el del passat desembre."
Actuar quan la situació explota és de responsabilitat. L'estudi de l'estat de la qüestió, la reflexió, la disposició de mesures per assumir i prevenir és d'avançats al propi temps.
El passat curs 2015-16 va ser un dels més durs per l'Institut Marista i per la Fundació Champagnat, actual ens gestor de les obres educatives, socials i altres a Catalunya, arrel de tota la sèrie d'informacions aparegudes als mitjans de comunicació sobre suposats abusos sexuals. Tot i que ja s'estava duent a terme un procés formatiu sobre el tema des d'uns pocs anys abans, aquest s'ha accelerat per arribar el més aviat possible a ser una realitat pels equips directius, per tot el personal, per les famílies, així com pels propis infant i joves. Tot i les corredisses i els nervis, es va accelerar i es va caminant, i això és molt bo.

A l'escola i altres entitats vinculades s'estan donant passes amb un protocol d'abusos sexuals i això és molt bo. En una de les reunions, llàstima d'anar sempre a corre-cuita, es va mencionar la pròpia subjectivitat per saber el que és o no correcte, i també, d'evitar relacions "no habituals"; quina és la objectivitat de les diverses subjectivitats? què vol dir "no habitual"? Cadascú pot entendre allò que més li convingui per a la seva pròpia tranquil·litat i la del conjunt.

Hi ha certa visió de més enllà? Hi ha valentia d'anar-hi? Serem capaços de ser profetes en el món d'avui? Fins a quin punt? Hi caben dins dels "nous tipus de Montagne" que detectem avui en día aquells que tenen diferent orientació sexual? Aquells infants i joves que només volen sentir-se còmodes entre els altres infants i joves, només volen mostrar els seus sentiments, només volen estimar i ser estimats. Com concorda la nostra opinió, acció o abstenció amb la misericòrdia que se'ns demana des de l'any jubilar?

Com li devia resultar al profeta Osees el fet d'haver de respondre la demanda del Senyor d'acollir la dona infidel? (cfr. Os 3,1-5). Quants cops ha acollit el Senyor al seu poble d'Israel? a la seva Església? a tots els seus fills, cristians i cristianes? a la humanitat sencera? També en aquells casos que poden tocar més la fibra de la societat, no? 

El silenci, arregla les situacions?
Enfrontar-s'hi és difícil, però l'únic camí, o no?


Vols llegir el text del Profeta Osees, Os 3, 1-5?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.