Ana Frank, 70 anys del diari

Ara fa una setmana que es complien 70 anys de l'aniversari d'un fet important: Otto Frank regalava a la seva filla Ana un llibret de tapes vermelles pel seu tretzè aniversari. Era un llibre en blanc per animar-la a esciure un diari personal.

I què té aquest fet de singular?

Ana, nascuda l'any 1929, era la segona de les filles de Otto i Edith, matrimoni jueu que havia d'emigrat des d'Alemania a la ciutat d'Amsterdam davant la situació del poble jueu per part de Hitler i el Reich.

Els primers anys de vida de l'Ana a Amsterdam van ser feliços, entre casa, els amics i l'escola, però a partir del 9 de gener de 1942 i durant 2 anys i mig tot va canviar. Ella, la seva germana Margot, els pares i un matrimoni amic es varen veure obligats a viure reclosos a les golfes d'un edifici al costat d'un dels canals de la ciutat sense poder sortir, mirar per les finestres, ni tan sols fer cap soroll. T'imagines la situació? Només el seu diari personal, aquell que el pare li havia regalat només uns pocs mesos abans, li va donar una mica de pau i de llibertat. Des d'aquell dia, l'Ana escribia una ressenya en el seu diari, una ressenya a Kitty, la seva amiga imaginària.

Malauradament la història no va acabar bé: el 4 d'agost 1944 els soldats de Hitler van arribar a la casa on s'amagaven i després d'un escorcoll minuciós van donar amb la porta secreta, amagada darrera un armari, que donava pas a les golfes. Tots els membres de captiveri van ser enviats a diversos camps de concentració. Ana moriria de tifus el 12 de març de 1945, poques setmanes d'acabar la 2a Guerra Mundial.

La importància del diari d'Ana Frank, pel testimoni que hi aporta és tan important que s'ha traduït a infinitat de llengües i s'ha editat arreu del món. A Amsterdam avui en dia existeix l'organització "Anne Frank", la qual sense ànim de lucre gestiona la casa on ella hi va viure reclosa, el Museu i que lluita contra l'antisemitisme, el racisme, la discriminació i que promou la llibertat, la igualtat de drets i la democràcia.