El 3/08/2014 publicava en aquest mateix Bloc l'entrada amb el títol "Famílies de matricula".
El 29/01/2015 apareixia una amb el títol "Molta pantalla, més males notes".
L'entrada d'avui es basa en la Contra del diari La Vanguardia d'11 de febrer de 2015, amb una entrevista a Pedro García Aguado, terapeuta televisiu del programa de La Cuatro, "Hermano Mayor".
Abans va ser olímpic de waterpolo i va tenir problemes amb les drogues. Després de caure en el pou, adonar-se'n i d'un llarg temps d'esforç i lluita acompanyada, va poder-se'n sortir i ara es dedica a ajuda joves amb problemes d'autoestima.
 |
| Llegir la Contra de La Vanguardia CAT Leer la Contra de La Vanguardia CAST |
Segons ell, el fracàs del pare comença el primer dia que per comoditat no li diu un no necessari a un fill perquè així li evita enfrontar- e al principi de realitat.
Per tant, hi continua, la disciplina ha de començar des del moment que els infants són capaços d’entendre un no. Necessiten límits, normes, directrius clares de conducta i supervisió. Afegiria jo, amb una dosi d'amor i una altra de comprensió.
Tot i assegurar que no és un expert i que no vol atribuir-se títols que no té, s'atreveix a suggereix tota una sèrie de propostes educatives no tant per als nois, si no més be per als pares.
Ara si que m’has “picat” Sergi amb aquest tema.
ResponEliminaLa meva postura sobre això va contra corrent, sovint escandalitzo quan l’expresso.
No crec que els pares hagin d’imposar límits als fills per què experimentin la frustració, per fer-los creure que no tot es pot aconseguir a la vida. Al contrari, crec que se’ls ha d’ensenyar a pensar, i tractar-los com un esser humà conscient, delicat i lliure, i fer-los creure que tot és possible a la vida i que quan no s’aconsegueix alguna cosa sempre hi ha un altre camí per obtenir el que desitges. Un nen no ha de patir, no ha de sentir-se frustrat, no se’ls ha de infondre por, ni càstig; això els converteix en uns essers angoixats amb por d’afrontar la seva existència.
Per mi, per educar un fill n’hi ha prou amb establir una relació d’amor, respecte, diàleg, escolta activa, confiança.
Només cal que confiem en els propis límits que el mateix nen s’imposa, com qualsevol altra persona.
Maite