"bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat"
»I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.
Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu.»
- El text correspon a l'Evangeli de Mateu, tot just abans que Jesús ensenyés als deixebles la pregària del Pare Nostre, la mateixa que ha arribat fins als nostres dies. En ell es posa l'èmfasi en no pregar per a que se'ns vegi, així com en no parlar per parlar. .
- Jesús amb la seva predicació i les seves obres va canviar el paradigma del moment entorn Javhè (יהוה) i el regne. Els jueus el tenien com un rei tan poderós i important que ni tan sols es podia fer servir el seu nom. Aquesta és, juntament amb la característica que en hebreu antic només s'escrivien les consonants, la raó per la que no és clara la forma d'escriure'l (Jehovah, Javé, Javeh, Juvoh...).
- La pregària del Pare Nostre, la única que ens arriba del propi Jesús també queda recollida a l'Evangeli de Lluc (cf. Lc 11, 1-4). Comparem ambdues versions:
| Pare Nostre (Mt 6, 9-13) | Pare Nostre (Lc 11, 2-4) |
| Pare nostre del cel, santifica el teu nom, vingui el teu Regne, que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel. Dóna'ns avui el nostre pa de cada dia; perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen; no permetis que caiguem en la temptació, i allibera'ns del mal. |
Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne. Dóna'ns cada dia el pa que necessitem; perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació. |
- Algunes característiques que vull ressaltar d'ambdós textos són aquestes:
- "Pare Nostre" es titula la pregària. El que vol dir que, a part del meu pare, Déu ho és de tots. I per tant, som germans, amb el que això implica.
- Crida a la vinguda del Regne, ja. No ens parla, per tant, d'un regne futur, que també ho fa. El Regne hi és ja aquí i ara, a través nostre, si ho volem i l'acollim. Tenim a les nostres mans el poder de col·laborar-hi.
- Ens posem afectuosament en les seves mans per a que ens doni el pa (i tot allò que necessitem per viure).
- Ens fa comprometre'ns amb els altres a través del perdó, do que també li demanem, segurs de que ens el concedirà.
- Per tant, Jesús ens el va presentar com un Déu proper, preocupat de tothom, sobre tot dels més senzills a través de les seves grans obres, però també, de les nostres pròpies accions, dels uns amb els altres. Un Déu al que arriba a anomenar Pare, Abbá (אבע), (Abbá en arameu, seria una forma afectuosa de pare o papa). Potser aquesta va ser una de les raons per les que el van matar, pel canvi de paradigma que deixava el Temple, els sacerdots i altres, sense el poder de mediació (i de poder i corrupció) entre la gent i aquell Déu totpoderós del moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.