Hi vaig ser convidat i, hi vaig créixer?

"de nit i de dia, la llavor germina i creix"

"--Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega." 

*********************************************************************************

• Fa uns dies, el 28/01/15, presentava en aquest mateix Bloc l'entrada amb el títol "Hi vaig ser convidat. Hi convido, jo?" i uns dies després, el 2/02/15, l'entrada "Saule hi va ser convidat, i hi convidà". La d'avui, vol donar continuïtat a totes dues.
• Aquest text es presenta habitualment de forma conjunta amb el del gra de mostassa, "que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses," (cf. Mc 4, 30-32). En tots dos Jesús parla amb la gent del seu temps a través de paràboles, imatges que pugessin comprendre fàcilment. I com a poble dedicat al conreu, ramaderia i pesca de subsistència, què millor que fer-ho amb paràboles de llavors i de camps! 
• Si avui Jesús estigués novament amb nosaltres com a home, segurament ens trucaria per mòbil, ens penjaria el seu missatge a les xarxes socials, o ens faria petites crides via sms, whatsapps o piulades. D'igual forma, no deixaria de mesclar-se amb els sense sostres, amb els immigrants, amb la gent del 4F, del no a la guerra, dels anti desnonaments o de qualsevol ONG.

• En el món marista partim de l'essència de la missió de Marcel·lí Champagnat: donar a conèixer Jesucrist i fer-lo estimar. Per a ell, l'educació era el mitjà per a portar els joves a l'experiència de la fe i fer d'ells "bons cristians i bons ciutadans" (MEM, núm.69). 
• Per a molts de nosaltres que hem viscut una societat en la que l'Església i el cristianisme temps enrere era eix central, aquesta frase té un sentit clar. Varem ser convidats en un cert moment a través de tota una sèrie d'experiències de joventut en  grups, a la parròquia, a les Pasqües... que ens han fet créixer.
• Però entén la joventut d'avui en dia aquesta expressió "bons cristians i bons ciutadans"? 

• Poden creure en una ciutadania responsable veient els continus casos de corrupció i individualisme que veiem cada dia en els mitjans de comunicació i les xarxes socials? 

• Poden creure en una cristiandat responsable quan el llenguatge de l'Església és per a ells tan rar, antiquat i carca? entenen les paràboles de llavors i de camps?

• Sort que a la societat n'hi ha un munt d'iniciatives ciutadanes i socials que anteposen als diners altres valors com la solidaritat, el compartir, la confiança, el benestar.. ! Sort que a l'Església també hi ha un munt de signes d'esperança, "in capite et in membris", com les petites comunitats i grups d'acció i també aquest Francesc que sovint ens descol·loca. I sort també que les llavors germinen i creixen sense que ningú no ho sàpiga. Ningú? 

Vols llegir el text de l'Evangeli,  Mc 4,26-34?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.