dilluns, 2 de febrer de 2015

Saule hi va ser convidat, i hi convidà

"...s'aixecà i es va fer batejar"

"Saule, respirant encara amenaces i mort contra els deixebles del Senyor, anà a trobar el gran sacerdot i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se'n presos a Jerusalem els qui trobés adherits al Camí del Senyor, tant homes com dones. Quan Saule arribava prop de Damasc, de sobte l'envoltà una llum fulgurant que venia del cel. Va caure a terra i sentí una veu que li deia: --Saule, Saule, per què em persegueixes? Ell preguntà: --Qui ets, Senyor? Li respongué: --Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. Aixeca't, entra a la ciutat, i allà et diran el que has de fer. Els homes que l'acompanyaven s'havien aturat, muts d'espant; sentien la veu, però no veien ningú. Quan Saule s'aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells l'agafaren per la mà i el van portar fins a Damasc. Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia." 
*********************************************************************************
  • Fa uns dies, el 28/01/2015, presentava en aquest mateix Bloc l'entrada amb el títol "Hi vaig ser convidat. Hi convido, jo?". La present entrada dóna continuïtat al tema de la vocació.
  • Ens situem ara en el llibre dels Fets dels Apòstos (Ac). Jesús ja ha mort i ressuscitat i els deixebles, passada la por inicial dels primers moments, i acompanyats de l'Esperit Sant des del Pentecosta, comencen a escampar la Bona Nova amb nova força i valentia. 
  • Però en aquest passatge, veiem com és Déu mateix qui la escampa, cridant un nou seguidor, en aquest cas Saule de Tars. Saule, també conegut com Pau, era conegut pel seu zel en la persecució dels primers cristians. Havia estat present en la detenció i mort per lapidació d'Esteve, un dels 7 diaques escollits per donar suport als apòstols en la missió (cf. Ac 6) i havia començat una gran persecució contra l'església de Jerusalem, cosa que feu dispersar els deixebles pels territoris de Judea i Samària (cf. Ac 8,1-3).
  • Doncs va ser que Déu va voler cridar Saule, aquell sanguinari caça cristians, per demostrar-nos que res no l'hi es impossible i ningú impenetrable. Amb un llamp fulgurant vingut del cel va fer caure Saule del cavall i estar-se tres dies sense veure-hi, menjar ni beure. Després d'aquest temps de reflexió, va ser ell mateix qui va voler-se fer batejar (cf. Ac 9,18).
  • I és sabut que un cop batejat, i com a nou membre d'aquesta Església que ell mateix havia perseguit, va superar els recels dels deixebles, que dubtaven "perquè no creien que fos de veritat un deixeble." però que després va acabar sent un dels més importants transmissors de la fe de tots els temps. 

  • Segons tots els documents de l'Església un dels papers fonamentals de tot batejat és el de viure a la terra els valors del regne de Déu, però també ajudar a fer-lo conèixer, amb les pròpies paraules i les pròpies obres. Nosaltres, ja vivim aquests valors de l'amor, l'estima, la fraternitat i la donació? I, ja la fem conèixer la nostra fe de forma explícita? 
  • I un pas més. No per aquesta missió que se'ne encomana hem de caure en el parany de pensar que només des dels nostres personalismes, des de les jerarquies i les estructures establertes (vida escolar, parroquial, diocesana, des dels plans vocacionals...) podem aconseguir suscitar noves vocacions de cristians i cristianes. Per sort, Déu en sap molt més que tots nosaltres i ens continua acompanyant dia a dia amb l'Esperit Sant. Deixem-lo bufar lliurement! 

Vols llegir el text de l'Evangeli, Ac 9,1-18?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.